Ciara Gibson-Byrne
Una catalana en l'equip britànic
ORÍGENS De pares anglesos, va néixer a Barcelona fa vint anys oferta Jugadora de waterpolo, li van oferir una beca per formar part de la selecció del Regne Unit amb vista als Jocs de Londres
Gary Gibson, el seu pare, és l'autor de ‘Spain's Secret Conflict', un documental que ha fet fortuna a la xarxa
Diuen que no s'ha de barrejar política i esport. Sovint els que més ho proclamen són els que més ho utilitzen quan els convé. Doncs, aquí ho farem encara que sigui amb l'excusa de parlar de la família Gibson-Byrne. I és que el cas de la jove mataronina Ciara Gibson-Byrne és ben peculiar. De pares anglesos establerts a Catalunya des del 1987 i nascuda a Barcelona fa vint anys, jugava a waterpolo en el CN Mataró i s'entrenava al CAR de Sant Cugat quan li van oferir una beca per formar part de la selecció britànica amb vista als Jocs Olímpics de Londres. I no s'ho va pensar dues vegades. Sigui per pur interès esportiu, per qüestió ideològica o per simple negligència de la federació espanyola, el cas és que la Ciara va jugar els Jocs amb la selecció britànica després de dos anys de preparació a Manchester. La maresmenca havia jugat amb la selecció catalana i fins i tot va guanyar un títol estatal als tretze anys, però no ho va arribar a fer mai amb l'espanyola. Segons Gary, el progenitor, la seva filla deu ser font d'enveja de més d'un: “És catalana sense ser espanyola.” A Londres, la maresmenca va jugar els quarts de final contra la selecció espanyola, formada majoritàriament per catalanes, i va acabar perdent per un ajustat 9-7.
Acabada l'experiència olímpica, Ciara va decidir tornar a la seva ciutat. “Aquí hi tinc casa meva i els amics, i també enyoro el clima”, va etzibar. La jugadora mataronina ja té a l'horitzó el mundial de Barcelona i fa pocs dies ha sabut amb satisfacció que ja hi ha el pressupost de la federació britànica aprovat per preparar la participació en els Jocs de Rio de Janeiro 2016.
La història de Ciara no s'acaba aquí. Els seus pares han fet arrels al país que els va acollir fa més de dues dècades i s'han amarat de les tradicions i la cultura catalanes. Gary Gibson, periodista de formació, és l'autor d'un documental que ha fet fortuna a la xarxa Spain's Secret Conflict, que encara es pot veure pel canal Vimio i també està penjat a Youtube. El reporter volia canviar la percepció que es té de Catalunya a l'estranger. “Hi ha un seguit de tòpics que van repetint periodistes instal·lats a Madrid que es limiten a seguir alguns mitjans clarament anticatalans”, apunta. Per elaborar el reportatge, Gibson es va arribar a entrevistar amb l'expresident José María Aznar i amb periodistes com ara Curri Valenzuela i Federico Jiménez Losantos. En aquest sentit, explica: “Com a català no m'haurien rebut a molts dels llocs on vaig anar a preguntar.” Les comparacions amb el Regne Unit i Escòcia són odioses. “Allà es manté l'autoestima del país. Aquí no es reconeix el tret diferencial català. En comptes de ser una font de riquesa, aquí es rebutja. L'actitud britànica és diferent. A la BBC quan era petit s'emetia un serial en gal·lès i sense subtítols. Aquí això s'entendria com una provocació”, hi afegeix. I sentencia: “La relació entre Espanya i Catalunya és com un matrimoni irreconciliable. Catalunya sempre ha aportat molt i en canvi rep una actitud molt agressiva. La diferència és que ara l'independentisme ja no és tabú.”
Fent país
Ciara Gibson-Byrne ha tornat d'Anglaterra amb dues companyes de la selecció britànica, Francesca Painter-Snell i Chloe Wilcox, que ara ja juguen en les files del CN Mataró. “Estan molt interessades en el procés que està vivint Catalunya. Fan indagacions i ho comparen amb la situació d'Escòcia. Totes dues ja s'han sumat a la causa independentista”, diu somrient la mataronina.