Catalunya
Antecedents de la selecció catalana en l'època moderna
Una potència mundial
Les victòries que ha obtingut la selecció catalana en l'època moderna, contra rivals d'entitat com ara l'Argentina, Colòmbia o l'Equador, demostra el nivell de competitivitat
La selecció africana, rival d'avui de Catalunya, ja va caure derrotada per 5-0 en el partit disputat a l'estadi de Montjuïc, l'any 1998
Catalunya demostra, partit rere partit, el seu potencial futbolístic al món. La selecció catalana ha competit durant tota l'època moderna –iniciada el 1997, davant Bulgària, a l'estadi de Montjuïc– contra seleccions de nivell internacional que participen o han participat en mundials o altres tornejos reconeguts i oficials. La nostra selecció acredita un balanç més que favorable de deu victòries a favor, cinc empats i només quatre derrotes, davant la millor selecció del món, el Brasil, i contra l'Argentina, un altre referent del futbol mundial –les dues seleccions van guanyar Catalunya en dues ocasions–. En els dinou partits que conformen l'època moderna, la selecció ha jugat contra onze països americans –Xile, l'Equador, Paraguai, Costa Rica, Colòmbia, Hondures, el Brasil, en dues ocasions, i l'Argentina, en tres–, tres d'europeus –Bulgària, Iugoslàvia i Lituània–, dos d'africans –Nigèria i Tunísia–, un d'asiàtic –la Xina– i en dues ocasions contra Euskadi, país en el qual Catalunya hi va disputar un enfrontament fora dels Països Catalans per primera vegada des del 1973, en què va jugar contra la selecció del Sud-est a la Condomina de Múrcia.
Qualitat de joc i de jugadors
Les recents convocatòries del seleccionador català, Johan Cruyff, han dotat d'un nivell competitiu a Catalunya a l'abast de pocs països. La qualitat dels jugadors catalans –molts d'ells campions d'Europa i del món amb la selecció espanyola– proporciona a la selecció catalana un prisma d'optimisme si s'aconsegueix en un futur l'oficialització i el reconeixement merescut. El prestigi dels rivals amb els quals s'ha hagut d'enfrontar la nostra selecció en els darrers anys han catapultat i han beneficiat la imatge i el coneixement de la lluita dels catalans arreu. El doble enfrontament amb el Brasil, la millor selecció de tots els temps i la de millor palmarès, va permetre a tots els catalans pensar que qualsevol cosa era possible. L'Argentina, amb Messi i sense ell, també ha visitat el país per enfrontar-se fins en tres ocasions a la selecció catalana. De fet, en la darrera visita, els argentins van caure per 4-2 amb el seu seleccionador, el mític Diego Armando Maradona, a les grades, complint una sanció imposada per la FIFA. Un altre fet històric va ser el doble enfrontament entre Catalunya i Euskadi que es va saldar amb dos empats –a dos gols en el partit disputat al Camp Nou i, a zero, en el matx que es va celebrar a San Mamés.
La selecció ja va golejar el Nigèria
El pròxim rival de Catalunya, la selecció de Nigèria, coneguda com les àguiles verdes, ja es va enfrontar a la selecció el 22 de desembre del 1998 a l'estadi de Montjuïc. El matx va acabar amb una clara golejada a favor dels catalans per 5-0. Els protagonistes i golejadors van ser Òscar García, autor de dues dianes, i Albert Celades, Raúl Tamudo i Joan Barbará. Dirigida llavors per Àngel Pitxi Alonso, més de 54.000 persones es van reunir a Montjuïc en el que era el segon partit de l'època moderna. L'àmplia golejada de Catalunya contra Nigèria, que havia guanyat l'or olímpic només dos anys abans, és juntament amb el partit contra Lituània (5-0), del 1999, la golejada més àmplia obtinguda per la selecció en aquesta etapa.