ANÀLISI DEL RIVAL
Els somnis interromputs
Si algú preguntés quina ha estat la selecció que més ha crescut als últims anys en l'àmbit mundial, qualsevol resposta que no fos la de Cap Verd seria errònia: aquest arxipèlag situat a l'oest africà, amb una població que amb prou feines supera el mig milió d'habitants, creix a un ritme estratosfèric. Ha passat en poc més d'una dècada de ser la 182a selecció del rànquing FIFA (l'any 2000) a la seva actual 39a posició, i és el cinquè millor equip africà del rànquing.
Cap Verd es va independitzar de Portugal a finals de la dècada dels setanta, després de cinc segles d'ocupació. La influència portuguesa hi va deixar empremta pel que fa a l'idioma, els costums i, com no podia ser d'una altra manera, el futbol. Una bona part dels grans talents sorgits a Cap Verd han fet carrera esportiva a la lliga portuguesa. Altres components de la selecció són nascuts a Portugal i han aprofitat la seva ascendència capverdiana per jugar partits internacionals. Gairebé tots els taurons blaus –sobrenom amb el qual es coneix els jugadors de Cap Verd– estan militant en equips europeus de primera divisió i això, lògicament, és un avantatge en qüestió de control i de professionalitat.
El seleccionador nacional és un home peculiar. Lucio Antunes, a diferència de la majoria de seleccionadors a l'Àfrica, és autòcton. Convertit ja en ídol nacional, Antunes ha format un equip que aposta pel bon tracte de la pilota, la triangulació alegre al centre del camp i un atac prou agressiu.
A principis del 2013, Cap Verd va participar en la seva primera copa d'Àfrica. Va impressionar amb un futbol descarat i atractiu. Va arribar als quarts de final i, sobretot, va demostrar que havia arribat a l'elit del futbol africà per quedar-s'hi. Calia, doncs centrar-se en la fase de grups prèvia al mundial del 2014. Àfrica té cinc places per al mundial i la lluita per aconseguir-ne una és salvatge. Doncs bé, Cap Verd compartia grup amb Guinea Equatorial, Sierra Leone i Tunísia. A la tercera jornada, Cap Verd va perdre a Malabo contra Guinea Equatorial. El local Emilio Nsue havia debutat amb un trio de gols, però encara no tenia la documentació en regla. Per tant, el triomf va ser per Cap Verd als despatxos. En aquell partit contra Guinea Equatorial, Varela va ser expulsat i, tot i haver anul·lat el resultat, la FIFA va dir que les sancions s'havien de respectar de cara als propers partits. De manera que l'alineació del central en el següent partit contra Tunísia va resultar indeguda. Varela no hauria d'haver jugat, així que la selecció va perdre als despatxos el que havia guanyat als despatxos. Per tant, Cap Verd, que s'havia classificat per disputar l'eliminatòria definitiva, es va quedar a només dos partits de disputar un mundial per primera vegada en la seva història. Alegria que s'esvaeix. Somnis interromputs.