La lluita no és a l'estadi
Cap a l'oficialitat. El rival, el desgast del format i les ganes que els partits amistosos deixin pas als oficials van fer que contra Cap Verd l'afluència d'aficionats fos la menor dels últims anys
L'estadi on Catalunya disputa els seus partits amistosos anuals ha estat desplaçat com a escenari principal de la lluita per l'oficialitat de les seleccions catalanes i per la resta de drets nacionals. El futbol està superat com a element de reivindicació, ja que el procés sobiranista, iniciat al carrer, es troba de ple en la fase política i ja té una data per a la consulta, en la qual els ciutadans han de decidir si Catalunya esdevé o no un estat independent. Si el procés acaba amb la creació de l'estat català, l'oficialitat de les seleccions caurà pel seu propi pes. Així, els seguidors de la selecció catalana viuen ara un moment de transició. Lluny han quedat aquells partits de la dècada passada en què els rivals (Brasil, Argentina...) i el fet que la reivindicació tenia encara poques vàlvules de sortida asseguraven grans ambients al Camp Nou. Ara, el desgast del format de l'amistós nadalenc i la dificultat a l'hora de trobar rivals de pes frenen l'assistència als partits de la selecció catalana, i el moment avançat en què es troba el procés sobiranista diversifica les vies de reivindicació.
Els 20.700 espectadors que dilluns van veure en directe la victòria de Catalunya contra Cap Verd a l'estadi Lluís Companys de Montjuïc van convertir l'assistència al partit en la més pobra dels últims anys. Des que el 1997 es va instaurar el partit anual de Catalunya, només el duel contra Costa Rica disputat el maig del 2006 a Terrassa va tenir menys espectadors. Aquell dia hi havia poc més de 8.000 espectadors, en part perquè hi faltaven molts futbolistes i perquè poc després es va produir el doble duel contra el País Basc. Les grans entrades dels últims anys es van produir amb els partits contra Brasil (2002 i 2004) en què gairebé es va omplir el Camp Nou, i contra l'Argentina i el País Basc es va superar la mitja entrada. A Montjuïc es van viure grans ambients en el partit contra Nigèria del 1998 (més de 53.000 espectadors) i més recentment contra Tunísia, amb 36.500. L'any passat, en el partit contra Nigèria disputat a l'estadi de Cornellà-el Prat ja es va baixar de la barrera dels 30.000 espectadors, un fet que s'havia produït molt poques vegades.
El president de la federació catalana, Andreu Subies, va admetre després del partit conta Cap Verd que continuar assistint als partits amistosos que Catalunya disputa des de fa setze anys suposa un esforç “important” que cal agrair i valorar. Subies va recordar que s'ha demostrat que la selecció catalana disposa d'una base sòlida de suport i que té molt futur i camí per recórrer. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va posar sobre la taula un altre element en el debat sobre l'assistència de públic: el de l'horari. “Cal fer una reflexió profunda. Hem de meditar si el dia, l'hora i el lloc eren els adequats”, va afirmar Trias. Caldrà veure si el proper partit de Catalunya també té problemes d'agenda o si, per contra, l'horari ja estarà assignat per la FIFA.
XIFRA BAIXA
Dels dinou partits anteriors, només el de Terrassa va tenir menys espectadorsMOMENT HISTÒRIC
L'actual procés sobiranista ha de fer caure pel seu propi pes l'oficialitatVictòria després de dos empats
Esportivament, el partit contra Cap Verd (4-1) va servir perquè Catalunya es retrobés amb la victòria després de dos empats consecutius, l'any passat contra Nigèria (1-1) i en fa dos davant Tunísia (0-0). A més, el seleccionador, Gerard López, va debutar amb victòria a la banqueta catalana i va aconseguir que el seu equip tornés a marcar quatre gols, una xifra a la qual ja es va arribar fa quatre anys contra Hondures (4-0) i dotze mesos abans contra l'Argentina (4-2). Dels vint partits que Catalunya ha disputat des que el 1997 es va instaurar el partit anual (algun any n'ha tingut més d'un), el combinat quadribarrat només ha perdut quatre vegades, dues contra el Brasil i dues més contra l'Argentina. El 0-1 del 2008 contra l'albiceleste és l'última derrota de Catalunya, que ha guanyat més de la meitat dels partits (onze).