Seleccions
LAURA POUS
JUGADORA PROFESSIONAL DE TENNIS
“Encara fa por dir que ets independentista”
La tennista defensa que jugar amb qualsevol selecció espanyola i ser independentista és perfectament compatible
Des de Madrid la van criticar per participar en la Via Catalana l'11-S del 2013
La jugadora de Granollers Laura Pous (1984) ha jugat en dotze tornejos del Grand Slam i en aquests últims anys s'ha convertit en una de les millors tennistes del país. El 2005 va guanyar el torneig de tennis dels Jocs del Mediterrani.
Costa que els esportistes d'elit opineu sobre la independència. Per què?
La majoria de nosaltres estem molt exposats a l'opinió pública. A més, hi ha el tema del patrocini i la possibilitat de jugar en un futur per a Espanya. A molts els fa respecte que els puguin rebutjar per haver-se manifestat a favor de la independència.
En el món del tennis, per què costa tant trobar jugadors rellevants que es pronunciïn a favor del dret a decidir dels catalans o directament de la independència? Volem creure que no és l'única.
El tennis és un esport en què normalment hi ha molts diners en joc. Jo penso que hauria d'anar separat, perquè el fet de manifestar-te no vol dir que facis la teva feina millor o pitjor. Però força gent té molta por que això l'afecti professionalment, que un seleccionador no el convoqui i que un torneig no el convidi per aquest motiu, que tinguin mala imatge i això els faci perdre diners. Sap greu que sigui així, perquè són coses totalment diferents. Tu pots manifestar el que sents, si vols ser independentista o no. En principi, som en un país on existeix la llibertat d'expressió, però els esportistes estan molt cohibits encara.
Al setembre, pocs dies després que assistís a la Via Catalana, des d'un blog del diari Marca li van dir que es reia de la gent pel fet de jugar la copa Federació amb l'equip espanyol. Com s'ho va prendre?
Una amiga meva em va passar l'enllaç. El vaig llegir i em vaig enfadar molt. Sempre havia sentit crítiques en l'àmbit personal, de companyes tennistes i d'altra gent del món del tennis, però públicament no me n'havien fet mai cap. Em vaig enfadar i no sabia què fer. Moltes vegades ens ho guardem per a nosaltres, ens guardem aquestes crítiques i callem. Vaig pensar que jo no havia de callar, i volia rebatre l'autor. Tinc dret a manifestar-me, però sent espanyola també tinc tot el dret del món a jugar per a Espanya. Estic en la mateixa posició que una andalusa, una basca i qualsevol companya de la resta d'Espanya. Per aquest motiu, vaig escriure una carta pública i la veritat és que em vaig quedar molt descansada.
És injust que l'única representació internacional per a les tennistes catalanes, avui dia, sigui la selecció espanyola i considerin que “és una vergonya” que la representeu.
Exacte. Aquest senyor deia que si jo em sentia independentista no podia jugar per a Espanya, i jo penso que són coses compatibles completament. Jo sé que hi ha hagut jugadors catalans que són independentistes, que no ho han fet públic i que han jugat amb la selecció espanyola, i no ha passat res. No penso que sigui incompatible.
Ha representat l'equip espanyol en la copa Federació en una ocasió, el 2007 a Rússia. En aquell moment, no hi va haver cap polèmica, no?
No, no, res de res. També és veritat que en aquell moment, de la independència, no se'n parlava tant. Fa bastants anys i tampoc ningú em va preguntar què en pensava. Potser ara si em cridessin sortiria algun periodista preguntant-m'ho i jo diria exactament el que penso, però sentiria força crítiques, segur. No crec que hàgim de deixar de manifestar-nos perquè hi hagi gent molt tancada en aquest sentit. És la meva opinió i el meu dret, no estic fent res malament. Si ho critiquen o no, és una cosa que no puc controlar i no per això deixaré de ser com sóc.
Alguns esportistes han explicat que en cap moment pensen que estan jugant per a Espanya. Què pensava aleshores?
La meva participació per a Espanya en la copa Federació va ser en un partit de dobles. Però sí que en els Jocs Mediterranis he jugat per a Espanya i em van posar l'himne espanyol quan vaig guanyar. Jo, quan vaig pel món, dic que sóc catalana i que sóc espanyola. Jo, en part, em sento espanyola, però això no fa que senti els colors quan guanyo un trofeu amb Espanya. Sento molt més els colors de Catalunya. Tinc la meva part d'espanyola i tinc més afinitat amb una persona espanyola que amb una romanesa, per exemple, perquè parlem un idioma i tenim una cultura en comú.
Aquest any ha guanyat el Masters d'Espanya i, prèviament, el seu tercer campionat d'Espanya. Està contenta?
Sí, em va fer molta il·lusió, perquè havia estat lesionada un temps i no havia aconseguit la plena forma. En el Masters d'Espanya la vaig trobar, vaig jugar contra les millors d'Espanya i vaig guanyar. Estic molt contenta, perquè això em va donar confiança per als tornejos següents.
El 2014 ha començat amb triomfs en alguns tornejos ITF a Lanzarote. Què suposa això?
M'han donat molta confiança, perquè vaig estar un temps parada després del Masters. En aquests tornejos ITF vaig jugar contra gent molt jove, però em va anar bé per agafar la forma. Vaig perdre la final del primer dels tres tornejos que vaig jugar, i això em va permetre corregir errors i guanyar els dos següents. A més, em va permetre sumar punts per guanyar algunes posicions en el rànquing.
De cara al futur, quins són els seus objectius?
El meu rànquing de fa dos anys era entre les vuitanta millors del món, el que passa és que vaig perdre molts llocs per una lesió en un genoll. Ara vull tornar al top 100, tot i que l'objectiu principal no és tant aconseguir un bon rànquing com millorar dia a dia. Ara tinc un entrenador que m'ha canviat la filosofia i em diu que cada dia he de millorar en quatre camps: tècnic, tàctic, psicològic i físic. Si milloro això, els resultats arribaran.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.