Sí, vam celebrar la permanència com un ascens. Va arribar un moment de la temporada que ens vèiem gairebé sentenciats. Ens hem de sentir molt satisfets per haver-ho aconseguit després de tantes dificultats. Ha estat un any dur per coses que han passat, pels canvis d'entrenador, per venir d'on veníem... El fet d'haver-ho tirat endavant en aquest tram final demostra que les coses s'han fet bé.

Ha estat més difícil que mai. Ha estat la temporada en què menys he participat, sobretot al final. Però és un aprenentatge més, òbviament un no pot deixar de banda l'edat que té i hi ha coses que han d'anar venint. Jo entenc que estava en disposició d'haver participat més, però com que jo no decideixo, simplement intentava sumar. El meu objectiu era, sabent que era molt possible que no continués, deixar l'equip a 2a A. Ja no per mi, per currículum personal, sinó per la gent que es queda. Al final, allà he fet moltes amistats i hi havia gent que, si baixàvem, podia quedar sense contracte.

Ara per ara, no dic no a res. A partir d'aquí estudiaré les opcions que surtin i ho analitzarem. No descarto ni Catalunya, ni l'Estat ni marxar a fora perquè, tal com estan les coses aquí, anar a l'estranger podria ser l'alternativa més beneficiosa. Però no ho sé perquè s'ha de veure què surt i com surt.

Claríssima. Jo no puc entendre que hi hagi gent que vulgui continuar com estem. Fa poc em van fer una entrevista per a una ràdio canària i em van dir: “Hem vist que estàs a favor que Catalunya s'independitzi. Estàs a favor de sortir d'Espanya?” I la meva resposta va ser: “Esteu segurs que voleu continuar a Espanya?” A mi em resulta estrany que hi hagi gent a favor de continuar en aquesta Espanya. Em sembla increïble, però n'hi ha.

Sí, en totes les discussions sempre defenso el mateix. Més enllà del sentiment i del nacionalisme, és un tema que és tan evident que no entenc que hi hagi gent que no vulgui la independència.

Ho puc entendre. És veritat que hi ha gent que té tanta repercussió mediàtica que, si diu alguna cosa, reben crítiques que volen evitar. Però, dit això, també és veritat que, diguis el que diguis, et criticaran. Per això, ja posats, digues el que penses. Com més en parlem amb naturalitat, que és com jo crec que se n'ha de parlar, més aviat ho vencerem. La barrera s'ha trencat, però fins que gent de més pes no faci un pas endavant més difícil serà.

Penso que aquesta gent s'apuntarà al carro quan ja ho tinguem fet. El que passa és que també han de saber que, si realment desitgen la independència, el fet que ells no facin el pas farà que costi d'arribar. Si ells fessin aquest pas i donessin una sensació de normalitat, ho facilitarien tot, però jo no sóc ningú per dir-ho.

No, no, la típica broma que et fa algun company quan sona l'himne i aquestes històries, però jo sempre m'hi he sentit molt còmode. He viscut molt temps a Espanya i hi he estat molt a gust. És veritat que sempre notes que la gent no té gaire estima cap als catalans. He estat a llocs com ara Múrcia o Valladolid, on no ens tenen gaire ben considerats, però hi he viscut molt bé. El que passa és que sempre em feien el típic comentari de “No pareces catalán!”, com si els catalans fóssim monstres de dos caps. Però no tinc absolutament res contra Espanya, me l'estimo, hi ha gent que m'estimo molt i els continuaré visitant, que no pensin que, si ens independitzem, deixarem de veure'ns i ens haurem d'enviar cartes manuscrites. No hi tinc res en contra, però simplement crec que és el moment de ser independents i això ens portarà a tenir una millor relació.

Sí, la gent ho va veient. Però també n'hi ha d'altres que no ho veuen ni ho veuran perquè no ho volen. A aquesta gent no l'has de convèncer, el dia que s'ho trobin, què diran? És una cosa molt més senzilla del que volen fer veure. Aquesta gent entrarà en raó i amb aquells que no ho vulguin acceptar tampoc no cal perdre temps amb més explicacions.

Va ser un sentiment molt especial. Va ser contra el Brasil i l'Argentina, amb el Camp Nou ple. Jugant amb gent i contra gent que eren companys meus. Van ser dues experiències increïbles. Per exemple, en el partit contra el Brasil, quan jo debutava a la selecció, vaig compartir habitació amb Cesc, que també hi debutava, i en tinc records molt bons, una de les experiències més grans que he tingut.

Penso que sí, i sobretot ens ajuda molt que en futbol tenim un nivell molt alt, la selecció catalana pot ser molt competitiva. No sé si costarà més o menys, però amb la independència tot això vindrà lligat.