Molt, perquè reflecteix la feina de tota una temporada. La copa del món és com la lliga de futbol, són deu curses i has d'estar més o menys bé a totes. Sí que és veritat que amb les poques diferències que hi ha hagut aquest any, potser m'hauria agradat posar el colofó amb algun resultat millor, però no em puc queixar.

Ara estic participant en la copa del món de curses de muntanya, en què vaig amb la selecció catalana, i l'objectiu és completar el circuit i aspirar als cinc primers llocs. A l'hivern, una altra vegada la copa del món d'esquí de muntanya i intentar millorar cada any.

Jo em considero atleta de muntanya. Si hagués de dir alguna cosa, potser diria esquiador perquè faig més curses d'esquí. Però també és que de córrer no se'n poden fer més, perquè desgasta molt. Si corres tot l'any, passa factura.

Sí. Al final, si vas seguint les notícies, et deixen poques opcions. Tot i que al final preferiries no haver de fer tanta trencadissa per solucionar el problema, però et diuen “provarem un estat federal”. És clar, ja m'agradaria que ens donessin el concert econòmic, que ens deixessin d'empipar amb la llengua... Però és clar que si Catalunya vol sobreviure com una nació, com un país diferent, ha de tenir un estat. A part de ser, que ara ja som, hem de ser un estat. És evident que l'Estat que tenim ara no procura per nosaltres.

No és una sola cosa i prou, és una suma de tot. Hi ha una cosa evident que és la sentimental, la llengua i la cultura. Després hi ha una part econòmica, evident. I després, també hi ha l'oportunitat de fer un estat com déu mana, més modern, com Alemanya, com França, com Àustria o com tots aquests països.

En el moment que dius una cosa, segur que no cauràs bé a tothom. No crec que ningú se senti ofès, perquè la meva posició no és antiespanyola sinó catalanista. A mi, que Espanya sigui un país que se'n surti i que els vagi bé, doncs em sembla perfecte, com a França o Alemanya, per dir alguna cosa. Però que a nosaltres ens deixin fer.

Evidentment, no ho trobo bé. Però segons quines represàlies... Rebre insults pel Twitter? Si ets una persona pública gairebé va amb el sou. Perquè et pronunciïs d'una manera o una altra tens una beca o no, sí que estaríem d'acord que és totalment injust. Ara, rebre crítiques pel Twitter o que la gent n'opini, doncs és el que hi ha. A una persona espanyolista no pots pretendre caure-li bé si et pronuncies a favor de la independència.

Al final, una empresa privada es basa en si la imatge d'aquell personatge l'ajuda a vendre més o menys. Si aquella empresa calcula que el seu públic és espanyol i la posició d'un esportista que representa aquella marca fa que vengui menys... Ara bé, si no és així i la raó per la qual l'empresa pren represàlies no és per una qüestió econòmica sinó ideològica o política, sí que ho trobo malament. Però al final, un esportista patrocinat ha de procurar per aquella marca. De la mateixa manera que un positiu per dopatge embruta la imatge de la marca, pot haver-hi empreses que pensin que es veuran perjudicades.

Sí, en el tema independentista la cosa ha canviat en els últims deu anys. Tenir una posició independentista ara ven. Fins i tot, a alguna marca li pot interessar. Quanta gent hi ha a Catalunya que corre i fa esquí de muntanya? S'hauria de fer un estudi i veure quin perfil polític tenen. Ara és una cosa que ven. Fa deu anys, costava molt més.

El fet de veure't acompanyat i que pel fet de pronunciar-te d'una certa manera no passa res pot ajudar molts esportistes a fer el pas. Jo ho faig perquè crec que no és un tema tabú i se n'ha de parlar amb normalitat.

No, no, fins al moment no. Ara la manera de participar en les millors competicions del món és a través de la selecció espanyola i és l'única opció que tenim. Però, vejam, jo pel primer que corro és per mi mateix. Això que a vegades surt que un esportista corre pel país... No, un esportista corre per ell, i després per les marques. Al final, busques el millor rendiment. Els esportistes no arreglarem el món, és altra gent qui ho ha de fer.

Per competir oficialment, hem de ser un estat. Amb les competicions amistoses amb la selecció catalana ha passat com amb tantes altres coses de l'estat de les autonomies, que com que tothom s'ha afegit al carro ha quedat diluït. Això de les seleccions catalanes està bé, però abans cal que tinguem un estat. Són els fonaments, després vindrà tota la resta.