Un repte familiar
Copa de les Regions UEFA. La selecció amateur aterra a Moldàvia amb un objectiu clar: superar els tres esculls i classificar-se per a la fase definitiva
La selecció amateur té una espina clavada i està entestada a treure-se-la de sobre. Ja fa més d'un any, un penal fatídic al Vèneto va impedir a Catalunya alçar el títol de campiona europea de la copa de les Regions de la UEFA. El destí, però, ha donat a aquest grup una nova oportunitat, com qui vol fer justícia. Després de superar les dues fases estatals, a Cornellà i a Segòvia, els pupils de Toni Almendros van volar ahir cap a Moldàvia, on buscaran una plaça per a la fase continental definitiva. Toca competir en un país llunyà i estrany per a la majoria, i que fa frontera amb Ucraïna, un estat que ara viu la tensió d'una guerra però que evoca records d'allò més dolços a la selecció. I és que allà, fa tot just un parell d'anys, la quadribarrada va fer història i va continuar superant horitzons fins aleshores inabastables. El repte, doncs, és clar i és familiar: reescriure la història i repetir aquell èxit rotund.
Tot i que “aquesta selecció ha viscut una gran metamorfosi des que tot això va començar”, tal com explica el tècnic, Toni Almendros, els divuit homes que s'ha endut van agafar ahir l'avió, amb una escala a Bucarest de cinc hores, durant les quals van aprofitar per visitar la capital romanesa. “Veig l'equip molt il·lusionat”, explicava el preparador, que diu que ha configurat “un bloc ideal”.
Representant un país
L'expedició afronta el torneig, que comença demà mateix, conscient que aquesta és l'única competició oficial en què pot participar Catalunya mentre no sigui un estat. Això, en els dies que corren, té un valor especial. Així ho remarca el capità del combinat, Albert Vivó: “El sentiment d'amor vers el nostre país és ara més fort i, com a jugadors, ho sentim. Som conscients que estem en una competició oficial representant Catalunya, ja que en el terreny professional no és possible. Això per a nosaltres és un honor i una responsabilitat.” De compromís, no en faltarà pas.