La llista
El pes de l'Europa
Essència escapulada
L'Europa ha seguit la via oberta pel Prat i el Cornellà en fases anteriors i és l'equip que aporta més futbolistes a la selecció amateur
Els jugadors remarquen el valor que té que hi hagi certs automatismes adquirits
Poques coses són més cícliques que el futbol. D'un any a l'altre, tot pot canviar de forma vertiginosa, sobretot en categories intermèdies com la tercera divisió, que és un trampolí cap a cotes més altes. La selecció catalana amateur, que avui té la primera cita de la fase intermèdia de la copa de les Regions, és l'exemple perfecte d'aquesta màxima, ja que agrupa els jugadors més destacats de tercera. D'un curs a l'altre, doncs, les llistes de Toni Almendros canvien de noms i ho solen fer reflectint hegemonies. Així, si en el campionat estatal d'Astúries del 2012 el Prat va ser l'equip que va aportar més futbolistes, el Cornellà va agafar el relleu en les fases següents. Ara, amb l'ascens dels verds a segona B, l'Europa és qui té més pes en el combinat català.
Dels divuit futbolistes que són a Moldàvia, gairebé un terç són escapulats. Hi ha dos fixos, com Cano i Putxi, i s'hi han de sumar els noms de Padilla, Carlos Guzmán i Nils. D'aquests jugadors, tres van arribar al Nou Sardenya aquest estiu, fet que demostra que el tècnic Pedro Dólera ja fa una particular selecció cada estiu. “El mister –amb referència a Dólera– intenta fitxar els millors de la categoria i els que vénen després a la selecció són els que més destaquen”, explica el capità escapulat, Àlex Cano, que diu que “l'Europa s'adapta al que es necessita, però és cert que cada cop té més similituds amb la selecció amateur”. Nils, per la seva banda, remarca que per al combinat que ha viatjat a Chisinau el fet que hi hagi un petit grup de jugadors de l'Europa és bo: “Si ens coneixem dins del camp i ja sabem com juguem, és més fàcil transmetre confiança i fer un bloc comú per assolir els nostres objectius.” D'altra banda, Alberto Padilla, que ha recalat enguany a les ordres de Pedro Dólera procedent de la Muntanyesa, parla també de les perspectives que hi ha al club de Gràcia: “Després dels fitxatges que s'han fet aquest estiu, i només pel fet de ser l'Europa, tenim la pressió de ser a dalt i acabar entre els quatre primers. És una qüestió de plantilla, pressupost i entitat.”
Ganes que rodi la pilota
Després d'un viatge llarguíssim, la selecció va arribar dilluns a la matinada a la ciutat esportiva de la federació moldava de futbol. Amb tot, ja fa gairebé una setmana que els homes de Toni Almendros preparen les tres cites i l'equip té ganes de competir, tal com explica el migcampista Carlos Guzmán. “Fa uns dies que estem concentrats i tenim ja moltes ganes de jugar”, diu el futbolista escapulat, que té molt clar el valor d'un bon inici: “És molt important començar bé si volem encarar el segon i el tercer partit amb garanties.” De qualitat per fer-ho, no en faltarà. Ni tampoc bagatge, ja que, tot i les canvis, el fet que hi hagi habituals en les llistes com ara Cano i Putxi, facilita la cohesió del grup. “L'equip rutlla per si sol perquè hi ha bons jugadors i experiència suficient”, afirma Putxi, que hi afegeix: “Això sí, els que fa més temps que hi som tenim la tasca d'ajudar els nous i intentar mantenir la línia i el bon ambient que hi ha hagut sempre.”