Memòries d'Àsia
L es seleccions de Catalunya i Anglaterra que van jugar la final del campionat del món B del 2004 a Macau es retroben a Vilafranca i ho celebren amb un festival de gols i emocions (5-5)
Les seleccions de Catalunya i Anglaterra que van jugar la històrica final del mundial B de Macau el 23 d'octubre del 2004 van retroba-se ahir a Vilafranca del Penedès per rememorar aquell partit i ho van fer en un duel –qui ho havia de dir– vibrant, intens i emocionant. Als anglesos, que aleshores van ser escombrats (6-0), els va anar just de tornar a casa amb un triomf (4-5) i un cert regust de venjança, ja que una acció de Bagés quan només faltaven dos segons per al final –el partit es va jugar a 20 minuts per part– va propiciar el 5-5 final. Deu gols, doncs, un per cada any que ha passat des d'aquella final. Abans del partit els equips van sentir els himnes interpretats per una dotzena d'alumnes de l'escola de música de Vilafranca.
El seleccionador, Jordi Camps, no va poder repetir l'equip titular d'aquell dia per l'absència de Rodri i va començar amb Agramunt, Edo, Angita, Tibau i Casalí. Ernest Freixes va veure el partit però no es va vestir. Edo, per la seva banda, només va poder jugar els primers minuts. Tibau, secretari general de l'Esport i capità d'aquell equip, va demostrar un excel·lent moment de forma, com Anguita, que encara està en actiu al Voltregà.
Des del principi va quedar clar que els anglesos volien aprofitar la trobada per fer-se veure, en el bon sentit. Després que Tibau fallés un penal davant la primera decepció dels centenars d'aficionats aplegats a Vilafranca, Brendam va fer el 0-1. Busquets i Anguita van remuntar el matx, però abans del descans altre cop Brendam, en excel·lent estat de forma, va fer el 2-2 aprofitant un rebot al pal.
La segona part va seguir la mateixa tònica. L'últim minut va ser una bogeria. Austin va fer el 4-5 quan faltaven sis segons per al final i els anglesos ja assaborien un triomf amb regust històric. No es guanya cada dia una selecció del país més poderós del planeta en hoquei sobre patins, encara que sigui de veterans. Però quan faltaven dos segons per al final va aparèixer Bagés –un dels convocats a Macau que no va jugar la final– per fer l'empat definitiu. I tots contents.
IVAN TIBAU
El secretari general de l'Esport va marcar i va ser un dels destacatsABRAHAM BAGÈS
Va impedir la “revenja” dels anglesos amb 1 gol quan faltaven 2 segons per al finalL'EMOCIÓ
Uns alumnes de música van emocionar amb la interpretació d'Els SegadorsFesta i, també, reivindicació
El partit, que va ser adornat per dues grans estelades darrere les porteries, va ser presidit pel president de la federació, Ramon Basiana. També hi va assistir l'antiga mà dreta de Rafel Niubò a la secretaria general de l'Esport, Ignasi Doñate. Durant tota la tarda la federació va organitzar exhibicions de patinatge de velocitat a la Rambla. Abans del partit entre Catalunya i Anglaterra, diferents equips de promoció de l'Sferic, el Capedalles, el Voltregà, el Vilanova, el San Ramon, els Monjos i el Vilafranca van jugar partits per anar escalfant l'ambient. A la mitja part, els patinadors del CP Sant Ramon també van fer una petita exhibició.
L'actualitat política i el procés sobiranista van fer que el simbolisme del partit encara fos més gran. Els anglesos van jugar a Vilafranca amb vuit dels subcampions del món (Garlick, Weathley, Taylor, Barton, Hosking, Waddingham, Austin i Brendam). Ivan Tibau, que va presidir el seu primer acte vestit de curt, no va marxar sense fer el seu golet, el 3-2 just abans del descans.