Seleccions
JOSÉ MARIA AMORRORTU
SELECCIONADOR DEL PAÍS BASC
“Catalunya és una referència futbolística”
L'entrenador lloa el model formatiu de Catalunya i admet que les dues seleccions podrien competir a escala mundial
“A qui no li agrada que el seu equip jugui bé?”, es pregunta sobre l'evolució del futbol basc
El partit és especial. Quasi sempre juguem els partits amb el camp ple, la gent ho viu molt des de les hores prèvies
Hi ha pocs secrets del futbol basc que no conegui José María Amorrortu (Bilbao, 1953). Jugador de l'Indautxu, el Getxo i l'Athletic abans d'acabar la seva carrera al Saragossa el 1983, els últims anys ha estat entrenador de l'Athletic, l'Eibar i la Real Sociedad. Des del 2011, director del futbol de base a Lezama, deixarà per un dia el despatx i s'asseurà a la banqueta, juntament amb el guipuscoà Mikel Etxarri, per dirigir el País Basc.
El futbol basc sempre ha estat molt associat a la lluita, el fang i el joc aeri...
I es mantenen els valors tradicionals, perquè van molt lligats a la manera de sentir el joc, però l'evolució els últims anys és molt evident cap a un futbol més participatiu, en la línia del tipus de futbol d'elit que hi ha al món. La tecnificació i l'enteniment del joc és fonamental i els jugadors formats al País Basc entren en aquesta conjuntura.
Ha costat educar el paladar dels aficionats?
La gent en general ha entès bastant les etapes que va vivint el futbol. Ha estat una evolució gradual i que ha permès als equips bascos continuar sent competitius. I a qui no li agrada veure el seu equip jugar bé a futbol?
Què significa jugar pel País Basc?
La predisposició dels futbolistes per defensar aquesta samarreta és total i tots estan esperant ansiosament la convocatòria. Són nois que es coneixen, molts d'ells han crescut junts, estan molt arrelats a la seva terra i senten un orgull molt gran.
I queden saciats amb un partit a l'any?
Costa fer-se a la idea que només jugaràs una vegada en tot l'any però és la nostra realitat i en l'únic que pensem és a gaudir-la. És el partit del Nadal i ha de ser una festa.
Poder jugar competicions oficials és una utopia?
No ho sé, és una pregunta que sempre em fan i no la puc respondre. Poder jugar un partit al Nadal és una manera de fer un pas endavant i hi ha altres instàncies que estan treballant per continuar fent passos de cara al futur. El temps té la resposta.
El País Basc seria competitiu en un mundial?
Sí, si analitzem els futbolistes que hi ha jugant aquí i els que estan fora i no han pogut venir podríem formar un grup molt fort. Això, afegit al vincle sentimental amb la samarreta i amb el poble al qual representem ens faria un equip molt fort.
I Catalunya?
Per als que seguim l'evolució del món del futbol Catalunya és un referent. En l'àmbit de formació ja tenen un camí molt traçat i el van perfeccionant. Hi haurà moments en què tindrà millors o pitjors jugadors però el mètode de treball li garanteix molta estabilitat en el planter.
L'Athletic està traient jugadors com ara Unai López, Ruiz de Galarreta i Aketxe, que tenen un estil molt semblant al Barça...
Inevitablement els nois tenen referents. Sempre t'identifiques amb una manera de jugar i futbolistes com ara Xavi i Iniesta quedaran en la història d'aquest esport per la manera tan genuïna com l'interpreten.
La selecció del País Basc és un reclam únic per als bascos...
És especial, quasi sempre juguem els partits amb el camp ple, la gent ho viu molt des de les hores prèvies i contra Catalunya segur que es viurà una jornada molt intensa.
Espera un rerefons marcadament polític per tot el que està succeint a Catalunya?
Des del punt de vista que tenim com a seleccionadors tant Mikel Etxarri com jo, no, però és una realitat que Catalunya i el País Basc sempre han estat molt a prop, sentimentalment, d'identificació amb la seva terra i en molts moments de la seva evolució històrica. Però per a nosaltres es tracta de jugar un partit.
Debutaran cinc jugadors de l'Eibar. Era inevitable no premiar el club?
Sí, l'Eibar és una institució amb unes característiques pròpies i un gran exemple. És admirable la manera com s'ha adaptat a primera i l'actitud dels futbolistes és molt sana.
S'esperava que competirien amb aquesta personalitat a primera?
No em sorprèn gens. Conec el club, vaig entrenar-hi fa no gaire i vaig quedar molt marcat pel caràcter i l'esperit. És emocionant veure com el grup de futbolistes, molts dels quals estaven a segona B fa dos anys, han crescut amb el club i han sabut adaptar-se a una categoria dificilíssima.
L'Alavés s'ha queixat públicament perquè no li han citat cap jugador...
És una llàstima perquè ni Mikel Etxarri ni jo teníem cap intenció de generar problemes. Hem estat a punt de citar un jugador de l'Alavés però al final no estava en condicions de venir... Espero que no es treguin conclusions de tot plegat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.