Units al millor escenari
Catalunya jugarà a San Mamés 100 anys després de la primera visita, en un partit amb aspiracions compartides
Els dos combinats disposaran de gairebé tots els seus referents
San Mamés, el País Basc, Catalunya, futbol, cracs, festa, reivindicació, germanor, causes compartides... Després d'encadenar uns partits de Nadal descafeïnats, sense suc i sense salsa, avui la selecció torna a tenir una d'aquelles cites que fan trempar. Els anys van passant i el futbol ja ha deixat de ser la vàlvula d'escapament de les reivindicacions nacionals i independentistes de Catalunya. Calia fer revifar les ganes de selecció i, per intentar-ho, res com un escenari romàntic –el renovat temple de San Mamés– i un rival amb el qual es comparteixen moltes coses –el País Basc– per trencar amb una rutina que s'estava fent avorrida. A tot això, és clar, s'hi ha de sumar el potencial futbolístic de les dues seleccions, que reflecteixen la bona manera de fer dels dos països. Hi ha qualitat i, a més, la majoria de cracs han dit que sí.
Amb una previsió de més de 40.000 espectadors, l'escenari farà goig. Un estadi grandiloqüent farcit d'estelades, ikurrins, senyeres i lemes reivindicatius. I, sobre la gespa, futbolistes de primera línia per amenitzar una nit que ha de ser completa. Catalunya i el País Basc tenen una tradició futbolística pròpia, admirada arreu. Dues maneres de treballar que avui es tornaran a veure les cares 100 anys després del primer cop. La darrera visita a San Mamés, això sí, és força més recent, ja que la selecció va jugar a la Catedral el 29 de desembre del 2007. Llavors, el partit va acabar amb empat (1-1), i l'objectiu d'avui és tornar a casa victoriosos.
El seleccionador, Gerard López, està molt content amb la llista de 22 jugadors que ha pogut configurar. Catalunya inicia un cicle de regeneració, ja que una part d'aquella lleva de futbolistes que va enlluernar el món a finals de la dècada passada està enfilant el darrer tram de la seva carrera o ja l'ha acabada, com és el cas de Puyol. El futur, però, és prometedor. L'escola catalana treu futbolistes talentosos amb una facilitat envejable, i avui es podrà veure sobre la gespa el paradigma del canvi de guàrdia generacional: Gerard ha cridat a files Sergi Samper, que comparteix convocatòria amb Xavi Hernández. Un referent mundial del futbol dels últims tres lustres amb un dels nois cridats a fer soroll, al Barça i a la selecció. Qui sap en quin tipus de competicions jugarà Catalunya quan Samper tingui l'edat de Xavi... Si la selecció deixa de fer amistosos, és clar que hi ha potencial per fer un paper més que digne en qualsevol trofeu internacionals, ja siguin mundials o Eurocopes.
Arguments per disfrutar
El futbol és competició i, per molt amistosa que sigui la cita d'aquesta nit a San Mamés, els dos equips miraran de prestigiar la tasca que es fa a la seva terra amb una victòria. Gerard López, que promet consignes ofensives als seus jugadors –“intentarem donar espectacle i jugar a l'atac”–, cedeix el paper de favorit al País Basc: “És una selecció dura i forta. A més, San Mamés estarà a vessar. Per tots aquests ingredients, els bascos ho tenen millor i són els favorits.”
El seleccionador català, que remarca el caràcter festiu de la cita donades les circumstàncies i les particularitats dels dos països, ha fet una selecció amb marcat ADN Barça i, per tant, és previsible que l'equip desenvolupi un joc com el que s'ensenya a l'entitat blaugrana. “Sortirem amb un sistema molt ofensiu i l'adaptarem als futbolistes que tinguem”, va exposar el seleccionador, que remarca també el potencial del rival: “Es tracta d'una selecció poderosa, amb una base de l'Athletic, la Real Sociedad i l'Eibar.”
Tot i que els valors tradicionals del futbol basc s'associen més al físic i a la lluita que no pas a l'associació i la combinació, el panorama està canviant i el joc de la seva selecció ho fa d'acord amb els nous temps. Més enllà de l'estil tradicional, el País Basc ha format darrerament jugadors més tècnics, que poden plantar cara a Catalunya amb unes armes molt similars. Vaja, un element més per pensar que a la festa que hi ha preparada a San Mamés s'hi sumaran els futbolistes. Més enllà de les reivindicacions, que no falten mai, el partit promet espectacle.
L'AVANTMATX
L'anada d'una cita que es repetirà
El partit d'aquesta nit, que serà el dotzè que juguen les dues seleccions al llarg de la història, es repetirà a Barcelona al final de la temporada –maig o juny, si es possible–, segons va explicar ahir el president de la FCF, Andreu Subies, a Catalunya Ràdio. El màxim dirigent de la federació espera organitzar aquest enfrontament al Camp Nou, un estadi on la selecció no ha jugat mai mentre ell ha estat al capdavant de la FCF. I és que la darrera vegada que la selecció va disputar un partit a l'estadi del Barça va ser l'any 2009, en un Catalunya-Argentina, que va acabar 4-2. Aquesta nova fórmula, que figura en el conveni signat amb la federació basca, més enllà de permetre recuperar l'interès per la selecció després d'uns partits contra combinats de segona fila –Cap Verd, Nigèria, Tunísia i Hondures–, és força més sostenible econòmicament. Vaja, que s'aconsegueix un partit més atractiu sense generar dèficits.