La victòria arribarà
Catalunya empata, però s'exhibeix a San Mamés i demostra, a partir de la possessió, que és una primera potència mundial
Després d'uns minuts dubitatius, la quadribarrada va dominar de cap a peus
Catalunya va tornar a exhibir la seva identitat i el seu potencial futbolístic en un escenari de primer ordre mundial. Un cop més, ahir va reivindicar que l'única cosa que li falta és l'anhelada oficialitat per ensenyar al món que és una potència futbolística. Ahir no va poder superar el País Basc, però va fer una demostració de nivell futbolístic, va merèixer la victòria i va ensenyar qui és i qui serà. El conjunt de Gerard López va dominar el seu rival a partir de la possessió de la pilota, va formar rondos gegants, va arribar per les bandes i només la falta de conjunció defensiva en els primers minuts va esguerrar una victòria que va tenir a prop. La quadribarrada no va poder guanyar, però ahir va quedar palès del tot que sent qui és i jugant com jugarà, la victòria, la que compta, i la que tots esperem, arribarà aviat.
Gerard López va apostar per un onze inicial ple de titulars en el primer temps, amb molt protagonisme per als jugadors més consagrats. Piqué, Busquets, Xavi i Sergio García van conformar l'esquelet de la quadribarrada, que va començar amb un esquema molt ofensiu. El 3-4-3 va ser vestit al mig del camp per Víctor Sánchez i Sergio Busquets, els encarregats de pressionar després de pèrdua de pilota. Sergio García va actuar de mitjapunta i va ser prou actiu entre línies a l'espai, xocant amb Jonathan Soriano que va anar despertant amb els minuts. Això sí, qui va moure l'equip amb mestria va ser Xavi, que es va aliar sovint amb Deulofeu perquè el de Riudarenes fes de les seves. A l'extrem, però, li va faltar allò de sempre: finalitzar una de les diverses ocasions que va generar amb el gran desequilibri en l'un contra un, ja fos amb gol o assistint els homes que arribaven des de la segona línia.
Gol d'Aduriz
Catalunya, però, de seguida va haver de batallar amb dos factors en contra: l'alè de San Mamés, que feia una pinta espectacular i que va empènyer amb força cada vegada que els bascos s'apropaven amb perill, i el gol d'Aritz Aduriz que, amb la defensa descol·locada, i habilitat en posició correcta per Bartra, va recollir un rebot dins l'àrea, va creuar i va batre Casilla. En els primers minuts, el País Basc va saber aprofitar cert desordre català quan l'equip perdia la possessió, sobretot en camp propi. D'aquí també va arribar una segona ocasió d'Ibai Gómez, que va enviar fora un driblatge d'Aduriz, i diversos apropaments perillosos en igualtat numèrica dels locals.
La quadribarrada va despertar a partir del minut 15 de joc a cop de protagonisme de Xavi i Deulofeu. El primer, associant-se amb els seus companys, netejava el camp perquè el segon es convertís en un malson per a Balenziaga. L'atac es bolcava a la dreta i d'aquí van arribar dos apropaments, el segon dels quals gairebé hauria acabat en gol si no fos perquè Iraizoz es va avançar a Jonathan Soriano a l'àrea petita. Catalunya ja s'havia fet el partit seu perquè el País Basc es va desinflar i començaven a arribar els primers xuts perillosos (de Sergio García, de Jonathan Soriano i de Víctor Sánchez). A sobre, en els últims minuts del primer temps, els locals donaven símptomes de cansament tant córrer darrere la pilota –davant no ho feien per l'excel·lent feina d'anticipació en la recuperació catalana– i les ocasions van tenir més claredat sobretot en dues accions de Deulofeu (al pal) i Soriano (gol anul·lat). Finalment, de tant estirar per aquí i per allà, Sergio García va alliberar Catalunya en una deliciosa acció que va deixar assegut Íñigo Martínez i va fer l'empat a tocar del descans.
Contrastos
Gerard López volia anar pel partit en el segon temps i tot i que va regirar l'onze a la gespa va mantenir els jugadors més actius del primer temps. Així, Xavi, Busquets, Alba i Soriano van guiar el conjunt quadribarrat a repetir el rondo amb el qual van continuar marejant el País Basc fins que van ser substituïts per la jovenalla cap al minut 15 del segon temps. En aquesta voluntat ofensiva, els d'Amorrortu també van tenir els seus moments en dos avisos, però de nou va ser Catalunya la que va vorejar el gol amb un xut de Sergio García i una pilota a l'espai que Soriano no va poder definir.
El partit va fer un gir de 180 graus quan els suplents van sortir a la gespa. Catalunya va dibuixar un 4-3-3 i l'equip va optar per no assumir gaire riscos adormint el partit. La part positiva és que Masip amb prou feines va tenir problemes, però la part negativa és que Irureta tampoc gaires més. L'equip mantenia la possessió lluny de la seva àrea, però no aprofundia per les bandes ni tenia cap jugador que desequilibrés. La possessió de la pilota, ofensivament parlant, era estèril i amb prou feines els visitants trobaven els referents ofensius, tot i que Gerard Moreno va deixar detalls de qualitat quan va rebre a prop de l'àrea. Amb un onze ple de jugadors nascuts en la dècada dels noranta, Catalunya va continuar fent seva la pilota, movent d'esquerra a dreta i agafant les regnes del partit mentre el País Basc esperava que cap espurna desequilibrés definitivament el matx.
Això no va succeir perquè l'aparició ofensiva catalana es va resumir en alguna carrera a l'espai després de recuperació de pilota. Especialment, en una de Víctor Álvarez que la col·locació de la defensa basca va poder tallar. Perquè els d'Amorrortu tampoc van ser gaire actius i només van ensenyar ordre en un segon temps en què San Mamés va poder ovacionar els seus referents. Especialment Gorka Iraizoz, el capità, que va ser dels millors jugadors locals i que va tenir part de culpa que Catalunya es quedés amb la mel als llavis. Almenys, aquesta vegada.
SENSE LA PILOTA
Catalunya va ser millor que el País Basc, al qual va dominar a partir de la possessióAMB LA PILOTA
Al principi, l'equip va deixar alguns espais que van provocar el gol d'AdurizEN EL SEGON TEMPS
Quan Xavi va agafar el protagonisme, va fer anar de corcoll la defensa rivalDel sistema més ofensiu (3-4-3) al conformisme amb el 4-3-3
De seguida Gerard López va anar pel partit i va dissenyar un dibuix fet a mida per als jugadors que va alinear. Fins a quatre davanters van formar en l'equip titular (Aleix Vidal, Jonathan Soriano, Deulofeu i Sergio García), tota una declaració d'intencions del tècnic català. En un inici, a Catalunya se li va ennuegar, perquè la falta d'automatismes la feia un pèl previsible i perquè no era capaç de sortir amb la pilota controlada des de camp propi. Les pèrdues originades d'aquest desordre van provocar el gol d'Aduriz.
Però a mesura que va anar passant el partit, Catalunya va anar trobant el gust a aquest sistema, ja que Sergio García, en alguns moments superposat a la figura de Soriano, feia desmarcades de ruptura que destarotaven la defensa del País Basc. Quan l'equip generava més ocasions, precisament va ser quan va arribar el descans, tot just després del gol.
Gerard López va mantenir aquest dibuix en el segon temps mentre que els referents continuaven al terreny de joc. I l'equip, de nou, va generar un parell d'ocasions que no van poder decantar el partit. Ara bé, quan el seleccionador va posar a la gespa tots els jugadors suplents, un grapat de joves promeses del futbol català, va decidir curar-se en salut i no prendre més riscos. Va formar un 4-3-3 que voluntàriament o no es va convertir en un sistema més conservador perquè Catalunya no va prendre gaires riscos. L'equip tenia la possessió, però a dalt ja no hi havia tant desequilibri ni capacitat de sorpresa.
