Els dos anys vinents es faran molt llargs per als jugadors catalans més destacats de tercera divisió, acostumats com estaven a viatjar per la geografia espanyola i europea amb la selecció amateur. Després d'alçar dos cops el títol estatal i de quedar-se a les portes de convertir-se en campió d'Europa, el combinat de Toni Almendros va tornar ahir de Múrcia capcot; l'havien eliminat en el primer partit de la fase prèvia i no hi tornarà a haver copa de les regions UEFA fins al 2017. El cicle rodó de Toni Almendros en les fases estatals va trencar-se sobtadament. Res no és etern, però sempre quedarà el record d'una generació de jugadors que, partint de la llista del 2011, va evolucionar i créixer de bracet de la selecció amateur, fent viure els anys més brillants de Catalunya en competició oficial. Mentre la selecció absoluta no pugui jugar com ho fan els combinats dels estats normals, aquest grup de futbolistes és qui representa el país. I ho fa amb suor, compromís i sentiment. Lluny dels luxes i els calés, però amb més professionalitat que ningú.

“El desenllaç és trist, però si fem retrospectiva de tot aquest cicle, jo li posaria un 9”, afirma el seleccionador Toni Almendros, que encara no sap que farà amb el càrrec: “Ja veurem què passa, el mort encara està calent”, bromejava ahir. El tècnic de la quadribarrada, que va remarcar l'actitud dels jugadors tot aquest temps, té molt clar amb què es queda, tot i que no és res en concret: “Recordaré totes les coses bones que hem viscut, que han estat moltes. Per aquí hi hauran passat 50 o 60 jugadors i l'ambient és impecable.”

Totes aquestes afirmacions van quedar corroborades pel capità, i l'únic membre que queda de la fase del 2011 a la Vila Joiosa, Putxi. “Aquesta era de la selecció amateur es pot definir amb l'adjectiu de brillant. S'ha acabat de la pitjor manera, però hem viscut dos cicles victoriosos que sempre recordarem”, afirma el migcampista del Prat, que considera que l'eliminació a mans de Castella-la Manxa –l'equip que finalment es va classificar– serveix per valorar tot el que havia aconseguit fins ara Catalunya: “Això és com qui s'acostuma a menjar caviar cada dia... Al final no hi dones el valor que realment té. Haver caigut ens fa veure el que costa tirar endavant en una competició com aquesta.” Ara, amb tot, arriben dos anys de descans. El millor del desenllaç, en tot cas, va ser el gol: Putxi, el fix en totes les fases, va ser l'únic a marcar.