El protagonista
Keita Baldé
Símbol d'un temps
L'atacant del Lazio Keita Baldé, que és un producte genuí del futbol formatiu d'aquí i ja havia jugat amb les seleccions inferiors, debutarà amb Catalunya
El d'Arbúcies, primer futbolista d'arrels africanes que vestirà la quadribarrada, va emigrar amb 16 anys al futbol italià buscant una oportunitat a l'elit que s'albirava més factible
Els temps han canviat i aquella època en què els jugadors d'aquí no s'atrevien a abandonar el futbol espanyol sembla ja pretèrita. No fa tant, però, la tendència s'ha invertit; en qüestió de pocs anys el nombre de jugadors que han fet les maletes i han buscat la seva oportunitat a fora s'ha multiplicat exponencialment. La llista de 22 homes amb què Catalunya s'enfrontarà demà al País Basc n'és una bona mostra: n'hi ha sis que competeixen en lligues estrangeres. Qui millor exemplifica aquesta nova era és el jove atacant Keita Baldé, que després de formar-se principalment a la Masia, va marxar al Lazio amb setze anys. Acabava de fer 47 gols amb el Cornellà, on jugava cedit pel Barça després que el club blaugrana el castigués, i tenia propostes d'arreu. El d'Arbúcies, però, va considerar que la millor via per arribar a l'elit era sortir del confort de casa i marxar cap a Roma. “Volia canviar d'aires i necessitava anar a un lloc on em donessin confiança màxima”, relata el davanter de 20 anys, que sent encara juvenil ja n'aprenia dels grans: “El Lazio m'oferia fer el salt, amb setze anys ja m'entrenava amb el primer equip, al costat de Djibril Cissé o Klose i, és clar, n'aprens moltíssim.”
L'aposta ha resultat guanyadora i Keita ja fa dos cursos que està afermat al primer equip, una trajectòria que desmunta tòpics. “No entenc la gent que diu que el calcio és un futbol poc compatible amb la gent jove, perquè hi ha un grapat de futbolistes de la meva generació que tenen protagonisme en diferents equips”, afirma l'arbucienc, que es va adaptar ràpidament a la nova realitat: “He après molta tàctica, aquí el joc és més directe, de tancar línies i buscar la profunditat i les desmarcades, i aquest estil m'escau.” L'experiència a Itàlia, de fet, és tan positiva que va aconsellar al seu germà Ibou, ara al Sampdoria, que seguís el seu camí: “Ell té un perfil molt similar al meu i li vaig dir que li aniria bé un canvi d'aires.”
Després de passar la major part de l'any a Roma, quan Keita va rebre la trucada de Gerard per vestir la quadribarrada, ho va acceptar amb un somriure d'orella a orella. “Tinc moltes ganes de jugar amb la selecció, quan vaig sentir que podria estar convocat i jugar al Camp Nou, no m'ho vaig pensar dos cops”, explica el davanter, que serà el primer jugador d'arrels africanes que lluirà la samarreta quadribarrada. “Amb la sub-16 ja hi havia competit i ara estic molt orgullós de representar Catalunya amb l'absoluta”, diu. D'altra banda, a nivell oficial, Keita podria jugar amb la selecció senegalesa, ja que és l'única nacionalitat que té, tot i haver nascut a Arbúcies. “La federació del Senegal em truca molts cops”, bromeja el futbolista del Lazio, que està esperant perquè aviat tindrà el passaport espanyol, i podria tenir l'italià i després decidirà.
Producte de la terra
Keita Baldé és un futbolista forjat íntegrament en el futbol català. El punta va recalar al Barça amb nou anys després d'haver destacat a la Damm i hi va estar set temporades. Amb uns números golejadors estratosfèrics –“en una temporada podia fer entre 60 i 70 gols, però és que amb companys com Samper tot era més fàcil”, bromeja–, era una de les perles de la Masia. La seva progressió a can Barça, però, va truncar-se el 2010. El club va castigar-lo –“la història de la broma al company de posar-li gel al llit és certa, i habitual en el futbol, però aquesta no és la raó del que va passar”– i va cedir-lo un any a Cornellà. Un càstig alliberador, en realitat. “Els sis mesos que vaig estar-hi són els mesos en què més he disfrutat del futbol en tota la meva trajectòria formativa”, recorda Keita, que al principi va viure un canvi gran: “Al Barça t'acostumes a tenir-ho tot fet. Quan vaig arribar a Cornellà i vaig veure el camp, que ens havíem d'entrenar a les nou i que ens havíem d'espavilar amb la motxilla, no les tenia totes...” Des del punt de vista esportiu, però, el canvi va ser com reinventar-se. “Quan ets al futbol de base del Barça t'acostumes a guanyar-ho tot i assimiles la victòria com una cosa normal”, explica el d'Arbúcies, que al Baix Llobregat va tornar a viure l'emoció del futbol: “Vaig haver de conviure amb la incertesa del resultat, de si guanyes o si perds i, quan ets en un equip així, les victòries les assaboreixes el triple.” De triomfs vestint de verd, de fet, en va aconseguir uns quants. En part, gràcies als seus 47 gols. Una xifra bestial que va fer que el nombre de pretendents es disparés. Entre ells, el Barça, que era el club que el tenia en propietat. Keita, però, no en va voler saber gaire res, dels blaugrana: “Quan em van cedir al Cornellà potser em mereixia una miqueta més de consideració i de respecte, de tot això en vaig parlar amb la família i vaig triar l'opció de marxar a Itàlia”. Allà hi està afermat, però veure'l per aquí en el futur no seria estrany: “La lliga espanyola m'encanta i té molts equips de nivell, poder tornar en algun moment seria un plaer.”