Mentrestant, una festa
Catalunya rep demà el País Basc en la tornada del partit per commemorar el centenari del primer duel
Les dues seleccions disposaran de gairebé tots els seus cracs
Això és el que hi ha. Un amistós de Nadal. De moment, no es pot celebrar res millor, que les circumstàncies ho impedeixen. Mentre l'statu quo no canviï, doncs, cal gaudir de la selecció, que els principals futbolistes de casa nostra no fallaran. Potser el context, un partit sense res en joc la nit de Sant Esteve, no és el més atractiu, però sí que ho és la cita, amb aquell punt de romanticisme que tenen els duels entre dos països que comparteixen causes com Catalunya i el País Basc. L'escenari, a més, és grandiloqüent: el Camp Nou. Si l'any passat San Mamés es va omplir i va rugir, enguany caldria estar a l'altura. D'acord, l'estadi del Barça és molt més gran i el futbol aquí es viu d'una altra manera, però és que més enllà dels arguments sentimentals, perennes en aquest tipus de cites, hi ha els futbolístics, i aquests també són enormes. No es tracta només de treure la senyera i l'estelada de casa un dia més, es tracta també de formar part d'una nit festiva en què, més enllà de les banderes i les pancartes, la pilota serà el centre d'atenció. Si és que no ho són els astres que s'encarregaran de remenar-la com fa anys que la remenen. Piqué, Sergio Busquets, Sergio García, Verdú, Gerard Moreno i companyia van aprendre l'ofici de futbolista als camps d'aquí. Aquells on a principi dels noranta es pelaven els genolls, deixant-se la pell, literalment, sobre la terra. Si és que no se la cremaven sobre l'asfalt dels carrers i els carrerons del país. I és que aquest partit és també un homenatge a aquest futbol i a tota la gent que l'ha fet i el fa possible. A qui un dia es va enfrontar a aquests jugadors i ara s'espolsen el cautxú de les botes diumenge rere diumenge, si és que no dediquen el cap de setmana a altres coses.
Quirats a la gespa
“Fer una convocatòria amb totes les possibilitats que hi ha és un problema dels grossos. Costa Déu i ajuda.” Aquesta afirmació és pot atribuir indistintament a qualsevol dels dos seleccionadors, Gerard López i Sergio González. No els falta raó. S'ha girat full a una època ja daurada i no hi haurà baluards com Puyol, ja retirat, i Xavi, centrat en la seva paternitat, o Víctor Valdés, en una situació estranya al Manchester United, però el relleu generacional s'albira molt poc traumàtic, que la llista fa goig. I això que els jugadors de la Premier no poden venir. Els futbolistes catalans del Barça, l'Espanyol, la lliga espanyola, la italiana i la qatariana –Sergio García, el pitxitxi de la selecció, no s'ho ha volgut perdre– no faltaran a la cita. El futbol de quirats, però, no el posarà només Catalunya. El rival ve al Camp Nou amb ganes de festa i ha portat pesos pesants. Noms com Aduriz, Agirretxe, Illarramendi i Munain, que acaba de tornar després de vuit mesos lesionat, asseguren una bona ració de futbol. L'escenari hi és, toca disfrutar-ne.
La FCF preveu omplir mig estadi
Una de les principals preocupacions de la federació catalana els darrers dies ha estat la d'incentivar la venda d'entrades per al partit d'aquesta nit. El fet que hagi caigut per Sant Esteve, unit a l'ampli aforament del Camp Nou, fa que es corri el risc que l'estadi presenti un mal aspecte. Per evitar-ho, la FCF obrirà finalment només dues de les tres graderies del camp. El president de la FCF, Andreu Subies, explica que ja s'han despatxat més de 40.000 entrades, i que s'espera “arribar als 50.000 espectadors”. En el partit a San Mamés, l'afició basca va respondre (44.000 espectadors) i va omplir un 80% de l'aforament del camp.
Desempat amb una copa en joc
El partit de demà és la tornada de la visita que Catalunya va fer al País Basc ara fa un any. La cita tancarà la commemoració del centenari del primer matx entre els dos combinats, que es va jugar el 3 de gener del 1915. És per aquesta raó que la FCF ha creat una copa pròpia, la del centenari, que s'entregarà al guanyador del partit. En cas d'empat –l'anada va acabar 1-1 amb gols Aduriz i Sergio García– hi hauria una tanda de cinc penals. Catalunya, a més, mirarà de millorar el seu desfavorable bagatge contra la selecció basca: ha guanyat només un cop, mentre que ha empatat cinc vegades i ha cedit sis derrotes.