La derrota que menys cou
El País Basc venç Catalunya gràcies a l'encert d'Aduriz poc abans del descans (39')
El combinat quadribarrat, que va pressionar de valent en la segona part, va oferir una bona imatge, però li va faltar precisió
Hi ha partits en què, per desgràcia, el resultat és el menys important. Cites com les d'ahir entre dos països que estan agermanats per unes quantes causes. Dues seleccions, Catalunya i el País Basc, que s'han de conformar amb un enfrontament amistós perquè en l'àmbit oficial no les deixen competir. Que ahir guanyessin els bascos, doncs, cou molt poc. El que cou és veure tot el potencial que té el futbol de casa nostra i no poder-lo gaudir en competicions com Déu mana, contra seleccions de països normals. I és que ahir es va veure un joc atractiu i de quirats, en què la fam d'un golejador insaciable com Aritz Aduriz va decantar la balança. El referent ofensiu de l'Athletic va sorprendre Pau López a les acaballes del primer temps i, després, Catalunya ho va intentar amb empenta i un joc elèctric, però sense l'encert suficient per igualar el gol dels bascos. El combinat tricolor, doncs, va desfer l'empat del partit de l'any passat (1-1) i va acabar adjudicant-se el Trofeu del Centenari, que commemora el primer partit que van jugar Catalunya i el País Basc, fa un segle.
L'onze inicial amb què la selecció va saltar a la gespa del Camp Nou feia goig. I això que a la llista hi faltaven alguns jugadors. Amb una alineació com la d'ahir, pensar en una selecció lluitant per Europa i pel món complint i guanyant partits no seria somiar. Bons noms i el segell de joc del Barça. Garantia de diversió. Sobretot en cites com les d'ahir, en què els futbolistes només tenen una obligació: xalar i fer xalar. Així, la gent que va tenir l'ànim de renunciar a l'escalf de casa amb la panxa plena després d'un dia menjant canelons, va tenir a la nit una ració de bon futbol. En el primer temps, d'ocasions no en van faltar. I de joc de toc, tampoc. Amb la rereguarda i el mig del camp farcida de jugadors blaugrana, Catalunya va jugar com el Barça. El País Basc, per la seva banda, va mantenir el seu segell, amb la intensitat per bandera, i amb Aduriz incombustible va fer suar de valent Piqué i Bartra, a estones superats.
D'entrada, cap dels dos equips dominava. Era una qüestió de fogonades. Això sí, la pilota sempre rondava prop de l'àrea. I això s'agraeix. L'únic que ho deuria maleir va ser Pau López, que va haver de salvar Catalunya amb dues aturades marca de la casa. El porter de l'Espanyol, cada dia més rodat, va fer lluir els seus reflexos traient un xut de Muniain (11') i un un contra un d'Aduriz (16'), que havia deixat Bartra clavat. Aquests dos ensurts van fer esperonar la quadribarrada, que amb bones accions va agafar la batuta del partit. Aleix Vidal, ahir focus d'atenció, va demostrar que s'entén bé amb Sergi Roberto i Busquets, i Yuri Berchiche va haver de suar, ja que Piti era un corcó i Sergio García, amb la seva qualitat, no parava d'intentar-ho. El davanter del Bon Pastor, de fet, gairebé sorprèn Iraizoz després de caçar un rebot, però el seu xut va topar a l'esquena d'un defensa de la tricolor. L'ocasió més clara de Catalunya, això sí, va ser una volea impecable de Verdú que el porter basc, en l'últim instant, va aconseguir refusar (28'). El mateix Iraizoz va blocar tot just després una rematada de cap impecable de Víctor Rodríguez, ahir molt incisiu.
L'energia amb què els dos equips van començar el partit es va anar diluint amb el pas dels minuts. I aquest context sol afavorir l'equip que menys té la pilota. De fet, va ser llavors quan el País Basc va aconseguir obrir la llauna. Aduriz va aprofitar una bona passada d'Illarramendi per controlar i batre Pau López amb una rematada incontestable. D'aquelles que fan els depredadors de l'àrea com ell (39'). El 0-1 va deixar un pèl tocada la selecció, que per fortuna disposava d'un porter inspirat. I és que Pau López va salvar Catalunya en una rematada de cap de San José. El 0-1 amb què es va arribar al descans, doncs, era una notícia relativament positiva.
Pressió sense premi
La consigna amb què Catalunya va sortir a la gespa després del descans era clara. Calia anar a buscar la porteria de Riesgo. El País Basc, que va sortir amb un onze completament renovat, es va preparar per frenar el joc ofensiu de la quadribarrada. El rigor defensiu de la tricolor va impedir als de Gerard López arribar a porteria amb facilitat. Això, però, no significa que el porter basc no tingués feina. Res més lluny de la realitat. Catalunya té futbolistes molt desequilibrants i la rereguarda visitant va haver de suar de valent. Amb Keita Baldé, Víctor Álvarez i Gerard Moreno a la punta de llança, d'arribades n'hi van haver. La més clara, una canonada de Joan Verdú que va topar per desgràcia al travesser (50'). També ho va intentar, dos minuts després Gerard Moreno, tot i que el de Santa Perpètua de Mogoda va veure com Riesgo blocava la seva rematada de cap. L'atacant blanc-i-blau, de fet, va aconseguir obrir la llauna amb una rematada de cap després d'una falta centrada per Joan Jordán (69'). El col·legiat, però, va anular el gol per fora de joc.
No va claudicar aquí la selecció, que en els últims vint minuts de l'enfrontament es va dedicar a assetjar un Asier Riesgo pletòric. I és que el porter de l'Eibar va ser providencial salvant una nova rematada de Gerard Moreno (79') i una centrada enverinada d'Álvaro Vázquez (87'). Al final, doncs, l'empenta de Catalunya no va tenir recompensa i els bascos es van adjudicar la victòria en un partit en què va quedar clara la bona salut que té el futbol de casa nostra.
PAÍS BASC: Iraizoz; Bóveda, Íñigo Martínez, Ansotegi, Yuri Berchiche; Xabi Prieto, Illarramendi, San José, Muniain; Toquero i Aduriz. També van jugar: Riesgo, Balenciaga, Carlos Martínez, Agirretxe, Capa, Markel Bergara, Etxeita, Mikel Rico, Roberto Torres, Aurtenetxe i Eraso.
CATALUNYA: Pau López; Aleix Vidal, Piqué, Bartra, Jordi Alba; Sergio Busquets, Sergi Roberto, Verdú; Victor Rodríguez, Piti i Sergio García. També van jugar: Masip, Montoya, Dídac Vilà, Álvaro Vázquez, Javi Márquez, Víctor Álvarez, De la Bella, Keita Baldé, Gerard Moreno, David López i Joan Jordan.