Els Jocs d’Àfrica Zamorano

Natació. La jove nedadora del CN Sant Andreu, especialista en esquena, admet que la cita de Rio “li va venir molt gran” i que ara se sent molt més preparada tant “físicament com mentalment”

Xavier Agustí - barcelona

La nedadora del CN Sant Andreu Àfrica Zamorano (Barcelona, 1998) admet que els Jocs de Rio 2016, amb només 18 anys, li van arribar pràcticament per sorpresa. “Em van venir molt grans. Acabava de fer el salt de la categoria júnior a l’absoluta, i va ser com fer un pas enorme. Em va venir tot de sobte. Va ser com un xoc de realitat i em vaig trobar de cop i volta competint amb les millors del món”, remarca. Amb tot, guarda molt bon record de l’ambient i de l’experiència de viure uns Jocs. El cicle olímpic, excepcionalment de cinc anys, ha servit perquè la nedadora barcelonina continués el seu procés de creixement i arribi a la cita amb les idees molt més clares: “Ara em sento més preparada. Cinc anys és molt temps per fer-me una idea del que són uns Jocs i preparar-me tant físicament com mentalment per al que em ve. Estic bastant més preparada i això em fa més il·lusió per gaudir d’una altra manera del que són uns Jocs.” Avalada pel cinquè lloc en els 200 m esquena en el recent europeu de Budapest, Zamorano també competirà en la seva prova preferida a Tòquio (dijous 29 de juliol), a més dels 200 m estils (dilluns) i en el relleu de 4x100 m estils (divendres 30 de juliol).

L’entrenador del CN Sant Andreu Jordi Jou, que també és a Tòquio amb els quatre nedadors del club convocats, reforça el discurs i el pas endavant de Zamorano: “Ha progressat perquè també li tocava. Recordo que abans de Rio, quan va fer la mínima, li ho va haver de dir la Duane da Rocha perquè ni se n’havia adonat. Ara se sent molt més preparada i sap de què van les coses. A mi em va agradar molt com va competir en l’europeu. Durant tot l’any s’està mostrant molt regular i consistent en totes les competicions, i donant la cara quan ha tingut un punt de pressió. Va fer la mínima quan tocava i des del confinament la veig més centrada i preparada.” Jou no vol especular amb resultats, però sí que verbalitza un desig: “Espero i desitjo que la consistència dels entrenaments es vegin reflectits aquí, i que pugueu parlar d’ella. Espero que tots els nedadors del CN Sant Andreu em facin treballar en el màxim de sessions possible.”

Nous horitzons

Si Àfrica Zamorano arriba a Tòquio en plena maduresa, Jessica Vall (Barcelona, 1988), semifinalista en 200 m braça i 100 m braça a Rio, admet que seran uns Jocs “especials per a tothom”, i és conscient que potser serà la seva última contesa olímpica. Vall ja ha manifestat el desig de ser mare i de dedicar temps a la família després de Tòquio, però tampoc vol parlar de la retirada. “És difícil que pugui arribar a uns tercers Jocs, però tampoc crec que hagi arribat el moment de deixar-ho. Cadascú té la seva història i ha passat per diferents etapes en l’últim cicle olímpic”, reflexiona la bracista barcelonina. En aquest sentit, Marina Garcia (Barcelona, 1994), l’altra gran especialista en braça de la natació catalana, també viurà la seva segona experiència olímpica. Va debutar amb només 18 anys a Londres 2012, on no va saber afrontar el repte psicològicament. La seva etapa universitària als Estats Units va fer que no es pogués classificar per a Rio i ara, amb 27 anys, afrontarà els seus segons Jocs. “El meu objectiu és ensenyar la meva millor versió i aconseguir les millors marques. Hauré de saber lluitar en el moment precís i espero que això em porti a la final olímpica”, remarca la nedadora del CN Sabadell.

Belmonte, en acció

Un capítol a part mereix la millor nedadora catalana de la història, la badalonina Mireia Belmonte (1990), que arriba als seus tercers Jocs amb moltes incògnites i poc bagatge competitiu per culpa d’una tendinitis a l’espatlla que l’ha afectat durant bona part de la temporada. En tot cas, la deixebla de Fred Vergnoux serà la primera catalana a debutar, avui en les sèries de 400 m estils (13.30 h).

Katie Ledecky ‘vs.’ Ariarne Titmus

Un dels al·licients de la cita olímpica serà veure com respon la nord-americana Katie Ledecky a l’amenaça de la jove australiana Ariarne Titmus, que ja li va arrabassar l’or de 400 m en el mundial de Gwangju. Ledecky no sembla tenir rival en els 800 i 1.500 m, que s’estrena en el programa olímpic, però en els 200 i els 400 m Titmus presenta aquest curs molt millors registres. En la competició masculina, el nord-americà Caeleb Dressel arriba a Tòquio amb l’aspiració d’assolir sis medalles d’or i disposat a reclamar el tron de la natació mundial que va deixar vacant Michael Phelps després dels Jocs de Rio.