Com ha sortit una gent així?

Podria escriure sobre el fet que el par­tit recent entre el Barça i el Madrid no només em va fer pre­sent que el bàsquet és un esport cer­ta­ment impre­vi­si­ble i can­vi­ant com el joc de la boti­farra, sinó també per què hi va haver un moment, sense que prengués pròpia­ment una decisió, en què vaig dei­xar de veure'l: em posa tan ner­vi­osa que no ho resis­teixo. També podria escriure a propòsit de la raó per què tots els bar­ce­lo­nis­tes teníem una intuïció encer­tada abans del sor­teig a Nyon per als par­tits dels quarts de final de la Cham­pi­ons: més que pres­sen­tir-ho, sabíem que al Real Madrid li toca­ria el Wolfs­burg o com a màxim el Ben­fica, de manera que, sense voler menys­te­nir aquests dos clubs, con­ti­nu­a­ria la tra­dició per la qual l'equip de l'oli­garca Flo­ren­tino arriba a les semi­fi­nals del tor­neig sense haver-se hagut d'enfron­tar a cap gran rival. I també em temp­ta­ria espla­iar-me amb la por­tada de diven­dres del Marca, que sobre els equips que van entrar en el sor­teig dels quarts de final de la Cham­pi­ons, duia aquest títol esplen­dorós: “Aquí manda España”. Però un res­sort intern em mena a ocu­par-me de dos epi­so­dis de violència rela­ci­o­nats amb el fut­bol. En tot cas, acla­reixo prèvia­ment que, més que con­si­de­rar que genera violència, diria que el fut­bol sol ser un símptoma d'alguna cosa soci­al­ment podrida.

Visc a prop de les Ram­bles i he vist mul­ti­tud d'homes bor­rat­xos que, seguint el seu club, fan temps abans no arribi l'hora del par­tit al Camp Nou. Però una cosa és un afi­ci­o­nat de l'Arse­nal amb un got de cer­vesa inten­tant parar un taxi com si volgués cla­var ban­de­ri­lles a un toro i una altra és una colla de bor­rat­xos holan­de­sos que llen­cen mone­des a unes dones que pido­la­ven a la Plaza Mayor de Madrid i que dis­fru­ten veient com s'entre­ban­quen i enso­pe­guen per reco­llir els diners. Més encara, els dona­ven mone­des a canvi que cor­re­gues­sin dar­rere seu o que s'age­no­lles­sin. Com ha sor­tit una gent així d'un lloc de l'Europa pri­vi­le­gi­ada? Com es fan aques­tes per­so­nes que no mos­tren cap ver­go­nya, cap pene­di­ment, ni tan sols cap dubte sobre la seva acti­tud quan eren incre­pats pels ciu­ta­dans? Ho sabem perquè hi ha imat­ges d'aquesta humi­li­ació que, tan­ma­teix, pro­vo­quen altres pre­gun­tes: per què van gra­var-se? Per con­ver­tir-se en un tes­ti­moni d'aquesta infàmia? O per apor­tar alguna cosa impac­tant al circ mediàtic?

L'altre cas inqui­e­tant és l'agressió soferta per unes fut­bo­lis­tes del Feme­nino Cáceres en un par­tit dis­pu­tat con­tra El Naranjo de Còrdova en aquesta ciu­tat. Hi ha foto­gra­fies dels cos­sos de les juga­do­res extre­me­nyes agre­di­des, que han denun­ciat que ho van ser per algu­nes rivals i també per un grup d'espec­ta­dors. Però hi ha dife­rents ver­si­ons (de fet, dues de con­tra­po­sa­des) del que va esde­ve­nir-se. En aquest cas, no hi ha imat­ges fil­ma­des de l'agressió o almenys no les he tro­bat. No sé si aju­da­rien a acla­rir el cas, però, de totes mane­res, també és lamen­ta­ble.