Les semifinals esperen

El Barça es presenta aquesta nit (21 h) al Westfalenstadion a disputar la tornada dels quarts de final de la Champions League amb l’objectiu de no equivocar-se i segellar l’accés a les semifinals sis anys després. Molt malament ho hauria de fer l’equip dirigit per Hansi Flick, que té un avantatge molt gran (4-0) aconseguit en l’anada i, molt bé el Dortmund, que tampoc acumula gaires arguments als quals aferrar-se per a la remuntada. L’encara subcampió de la màxima competició continental està protagonitzant una temporada horrorosa en què ha tingut dos entrenadors –va començar amb Nuri Sahin i ara té Nico Kovac–, és vuitè en la Bundesliga, a sis punts dels llocs de lliga de campions quan en queden 15 per disputar-se, i és des de fa temps fora de la copa. I tampoc, en el primer duel de l’eliminatòria a l’estadi Lluís Companys va mostrar prou raons per pensar que pot clavar quatre o més gols al fet i convençut conjunt blaugrana.

Tot i això, en el futbol tot és possible. I el Barça ho sap. En tota la història de la Champions League, en el nou format, només una vegada s’ha aixecat una distància d’aquesta dimensió en una eliminatòria; va fer-ho el quadre culer contra el PSG, en els vuitens de final de l’edició del 2016/17, quan va arribar al Camp Nou després de perdre 4-0 en l’anada al Parc dels Prínceps i va acabar capgirant-ho 6-1 en la tornada. L’entitat barcelonista també té el record recent a l’inrevés: li van remuntar una eliminatòria després d’anades molt favorables, amb tres gols de diferència assolides a casa. Li va passar contra el Roma en els quarts de final del curs 2017/18, en què, tot i plantar-se a l’Olímpic romà amb avantatge de 4-1, va acabar eliminat després de caure 3-0; i també en la campanya següent, la 2018/19, contra el Liverpool en les semifinals, en què va comparèixer a Anfield amb un 3-0 a la motxilla i va marxar-ne amb un 4-0 i acomiadat.

Tots aquests partits tenen un denominador comú: l’energia de l’estadi i el Westfalenstadion és, sense cap mena de dubte, un dels més poderosos del planeta en aquest sentit. Impulsat per la Südtribüne, el mur groc, situat al gol sud del feu on gairebé 25.000 espectadors dempeus –avui per ser competició europea seran uns 16.000, ja que la UEFA és estricta pel que fa a l’aforament del públic dret– empenyen el conjunt borusser. El Barça, però, no estarà sol en l’imponent escenari: 3.000 culers animaran els seus, en el que és el desplaçament blaugrana més massiu des de començament de temporada.

Així, el grup entrenat per Hansi Flick haurà d’estar molt concentrat. Per al duel, el tècnic alemany té l’alta de Dani Olmo, que, recuperat tres setmanes després, esperarà a la banqueta, però també la baixa d’Alejandro Balde, que serà rellevat per Gerard Martín. A més del lateral d’Esplugues de Llobregat, el preparador de Heidelberg cavil·la fer jugar Araujo, en lloc d’Iñigo Martínez, advertit de sanció i que es perdria l’anada de semifinals si veu una targeta groga. La rereguarda, amb Szczensy sota els pals, la completarien Koundé a la dreta i Cubarsí a l’eix. A la medul·lar podria entrar Gavi, per refrescar-la amb De Jong, Pedri i Fermín, que darrerament han acumulat molts minuts, mentre que a dalt, el trident format per Raphinha, Lamine Yamal i Lewandowski és intocable. El polonès, que acumula 40 gols en totes les competicions, torna a Westfàlia, en què durant quatre anys (2010-2014) va fer-se un tip de marcar gols, i als locals del qual després ha castigat quan s’hi ha enfrontat, tant amb el Bayern com amb el Barça. El Dortmund és, de fet, l’equip al qual Lewy ha penalitzat més: en 28 partits li ha fet 29 dianes.

A l’altra bàndol, Nico Kovac s’agafa a l’eficiència golejadora de Serhou Guirassy, força desafinat en l’anada i que acumula 10 dianes en la Champions League. El tècnic croat recupera també Pascal Gross, una peça important al mig del camp, encara que continua sense poder disposar de Sabitzer ni de Schlotterbeck i té el dubte d’Emre Can.