Futbol sala

Aquests dies s'ha par­lat d'aquest esport pel vet impo­sat per Bie­lorússia a la selecció de Cata­lu­nya, que havia de com­pe­tir la set­mana vinent en el cam­pi­o­nat del món que es jugarà en aquest país. Hi ha certa con­fusió, lògica, de qui con­trola exac­ta­ment el fut­bol sala –també cone­gut com fut­sal o fut­bol 5– a Cata­lu­nya. La Fede­ració Cata­lana de Fut­bol Sala (FCFS), reco­ne­guda inter­na­ci­o­nal­ment des de fa més de deu anys, ha vis­cut tota una odis­sea judi­cial per arri­bar a una situ­ació de certa nor­ma­li­tat, que final­ment ha acon­se­guit fins i tot en l'àmbit inter­na­ci­o­nal. La decisió de les auto­ri­tats bie­lo­rus­ses és, en aquest sen­tit, una excepció.

A Cata­lu­nya el fut­bol sala –amb aquesta deno­mi­nació exacta– és un esport que con­trola ofi­ci­al­ment i legal­ment la FCFS, ins­crita al Regis­tre d'Enti­tats Espor­ti­ves de la Gene­ra­li­tat des del 2003. I la fede­ració de fut­bol, que hi pinta doncs? Durant vint anys va inten­tar, per terra, mar i aire, que la FCFS no fos reco­ne­guda com a fede­ració. La Gene­ra­li­tat li va fer cos­tat –el fut­bol va moure els seus llargs i pode­ro­sos ten­ta­cles, lògica­ment– i sem­pre es va resis­tir a apro­var el regis­tre de la fede­ració, que va anar fins al Tri­bu­nal Suprem espa­nyol, que li va donar la raó el 1992. El 2003 la Secre­ta­ria Gene­ral de l'Esport, amb Josep Mal­do­nado al cap­da­vant, va inten­tar revo­car la ins­cripció de la FCFS, un altre cop a petició de la fede­ració de fut­bol. Davant l'amenaça de que­re­lles cri­mi­nals, final­ment el govern va cedir.

Ara, doncs, hi ha equips que com­pe­tei­xen sota el parai­gua de la fede­ració de fut­bol –començant pel Barça i el Mar­fil i aca­bant per les lli­gues menors– i altres que ho fan en les lli­gues, totes ama­teurs, de la FCFS, que també ha acon­se­guit ser accep­tada per la UFEC i que pos­se­eix ofi­ci­al­ment el nom de fut­bol sala. Com que legal­ment no hi poden haver dues fede­ra­ci­ons del mateix esport els equips ins­crits en la fede­ració de fut­bol juguen ofi­ci­al­ment a fut­bol 5. La mala maror entre les dues enti­tats con­ti­nua. Alguns diri­gents de la fede­ració de fut­bol han amenaçat, finsi tot, amb san­ci­ons a alguns clubs que han ins­crit equips en la FCFS. Com­pe­tir en aquesta cate­go­ria té, al meu parer, grans avan­tat­ges. Les lli­gues són més bara­tes i els juga­dors que des­ta­quen tenen l'opor­tu­ni­tat de defen­sar Cata­lu­nya en com­pe­ti­ci­ons ofi­ci­als en l'àmbit inter­na­ci­o­nal, un fet que els juga­dors de l'altra fede­ració no poden ni tan sols somiar.

En aquesta guerra tots tenen les seves raons, però en l'estricte àmbit de les rei­vin­di­ca­ci­ons naci­o­nals uns diuen una cosa en públic i l'exe­cu­ten i els altres també la diuen, perquè queda bé, i ama­guen la mà, o pit­jor, s'alien con­tra els que pen­sen exac­ta­ment el con­trari. La Fede­ració Cata­lana de Fut­bol no deixa de ser una afi­li­ada de la fede­ració espa­nyola i d'Ángel María Villar, l'home que va pro­pi­ciar un canvi letal en els estats de la UEFA, que des del 2003 només accepta mem­bres que tin­guin el reco­nei­xe­ment de l'ONU, a diferència de l'Asso­ci­ació Mun­dial de Fut­sal, que accepta els països espor­tius. Com a mal menor, es podria afe­gir que coses com aquesta liqui­den qual­se­vol ter­cera via i ens con­du­ei­xen cap a la inde­pendència, però dubto que els diri­gents del fut­bol català tin­gues­sin pre­ci­sa­ment aquesta intenció.