Barça

JULIO CARDEÑOSA

EX FUTBOLISTA DEL BETIS

“El president es va acollonir i no vaig poder fitxar pel Barça”

“Molts socis del Betis van amenaçar amb trencar els carnets si em traspassaven”

“El Betis, ara mateix, funciona a empentes i rodolons: haurà de millorar molt per fer mal al Barça, hi ha molta diferència”

Il·lustre jubilat.
Als 68 anys Julio Cardeñosa ja està jubilat. Quan va abandonar el món del futbol es va dedicar a les assegurances. Tot i que és nascut a Valladolid, continua vivint a Sevilla, d'on és la seva esposa
Fa vint anys que no vaig al Benito Villamarín, però veig tots els partits del Betis per la televisió
Sempre em pregunten sobre el gol que vaig fallar contra el Brasil en el mundial 78. Però no m'enfado

Hi ha poques veus tan autoritzades per opinar sobre el Betis com la de qui ha vestit més vegades la samarreta verd-i-blanca a primera divisió. I aquest és Julio Cardeñosa (Valladolid, 27 d'octubre de 1949). Amb ell hem volgut conversar abans de la visita del Barça al Benito Villamarín.

Em fa l'efecte que no es prodiga gaire en els mitjans. És així?
Fa uns anys que em vaig apartar del món del futbol, sí.
Va acabar saturat?
Continuo veient partits, però me'n vaig afartar. Vaig treballar a Canal Sur i a La Sexta, però va arribar un moment en què ja en vaig tenir prou.
No li ha temptat mai la idea de tornar al futbol?
Quan vaig sortir del Betis vaig entrenar a segona B: a l'Écija, el San Roque de Lepe, el Còrdova... Semblava que hi havia la possibilitat d'anar cap amunt, de saltar al futbol professional, però no va ser així. Tot plegat es va ajuntar amb un problema personal i va arribar un moment en què vaig decidir comprovar si hi havia vida més enllà del futbol.
El Betis, però, deu seguir molt present en la seva vida...
Per descomptat.
Va habitualment al Benito Villamarín?
Fa vint anys que no... És una història molt llarga. De fet, en comptades ocasions sí que hi he tornat. La darrera, convidat a la llotja per Migueli, amb qui segueixo tenint bona relació, en un Betis-Barça.
Com és que no s'ha convertit en una figura representativa del Betis, com ho és el mateix Migueli en el FC Barcelona?
Aquí això és més complicat. Fa molts anys que s'arrosseguen els problemes que va originar el mandat de Lopera i el club està molt judicialitzat. Van passant les directives, però ni tenen mitjans ni saben el que es fan. De fet, fa un parell d'anys em van trucar perquè fos conseller i els vaig dir que no. La llotja i la corbata no m'agraden.
Malgrat tot, segueix el Betis per la televisió?
Sí, en veig tots els partits.
Vostè és qui més vegades ha jugat amb la samarreta del Betis a primera. Per què cada vegada és més difícil trobar futbolistes que juguin molts anys en un mateix club?
És gairebé impossible. Hauria de ser un jugador del planter que comencés i acabés la seva carrera al mateix club. Jo vaig jugar onze temporades al Betis, però és que això, llavors, era el més habitual. Teníem una clàusula que no ens deixava marxar fins que el club no ho volgués. Et retenien encara que volguessis anar-te'n.
Va estar a punt de fitxar pel Barça després del mundial de l'Argentina, l'any 1978...
Kubala em va donar l'enhorabona al vestidor. “Has fitxat pel Barça”, em va dir. Era la primera notícia que tenia. Quan vaig arribar a Sevilla, el president del Betis, José Núñez Naranjo, m'ho va confirmar. Però una setmana després em va trucar per dir-me que finalment no marxaria...
Per què?
Havíem baixat a segona divisió i en l'assemblea de socis que es va celebrar per aquelles dates molts van amenaçar amb no renovar els seus carnets si hi havia algun traspàs, en especial el meu. El president es va acollonir i jo em vaig quedar amb les ganes d'anar cap a Barcelona.
I després, quan el Betis va tornar a primera, no hi va haver cap altra oportunitat?
Si n'hi va haver, no me'n vaig assabentar. Pensi que aleshores es feien les operacions entre els clubs. Això sí, em van millorar el contracte.
Hauria jugat al Barça de finals dels setanta...
Amb Migueli, Asensi, El Chato Olmo, Krankl...
Vostè era un migcampista de bona tècnica, per sobre de la mitjana de la seva època. Hauria encaixat millor en el futbol que es practica avui en la lliga?
No ho sabrem mai. Potser no hauria arribat a primera divisió. Les coses són com són. Sí que és veritat que, tot i que al Betis em vaig realitzar com a futbolista, a Barcelona hauria jugat la copa d'Europa al costat d'un grup de futbolistes molt importants. De la manera que juga el Barça hauria encaixat perfectament.
A quin jugador actual s'assemblava?
Potser a Xavi Hernández. Portava la batuta del mig del camp, iniciava el joc. Jugava, això sí, més en llarg que Xavi, perquè aquell Betis reclamava més joc llarg. Tenia un bon colpeig, era precís en el desplaçament i sabia veure els espais. A més, tenia Gordillo, que era una bèstia en el desmarcatge.
Li han fet alguna vegada una entrevista sense preguntar-li pel gol que no va marcar en el partit contra el Brasil, del mundial 78?
No pot faltar mai aquesta pregunta!
Ho porta com una llosa o ja s'hi ha acostumat?
M'ho prenc com el que és: una anècdota. No m'enfado, tot el contrari. I menys després de tants anys. En aquell moment estava afectat, però em fa l'efecte que si hagués marcat el gol no hauria assolit la fama que tinc ara. Per altra banda, em sembla que si la pilota hagués entrat i ens haguéssim classificat per a la següent fase, no hauríem arribat gaire lluny.
Què li sembla el Betis actual? És capaç de donar un disgust al Barça?
Molt haurà de millorar, i molt haurà d'empitjorar el Barça perquè li pugui fer mal. El Betis és un equip en construcció, que no acaba de girar rodó i que funciona a empentes i rodolons. A casa, excepte contra l'Sporting, ha anat fent. Però no és un equip fiable i compacte, li costa tenir la pilota i fer jugades de gol. Ara mateix hi ha molta diferència amb el Barça.
Leo Messi és el millor futbolista que ha vist mai?
He tingut la sort de jugar contra Johan Cruyff, el meu ídol, i contra Maradona. Messi potser s'assembla a Maradona, però és millor. És un punt i apart. I amb ell el Barça manté la bona línia dels últims anys, amb moments millors i pitjors. Tenen tres davanters que a la mínima que et despistes et fan gol. El Barça és un gran equip i, a més, té el millor.
El millor, Luis Suárez i Neymar...
I tots tres estan molt ben avinguts! El Barça té sort d'això. Messi no és egoista, és una estrella silenciosa. Calla i juga. No protesta ni esbronca els seus companys. És exigent, sí, perquè ell dona el màxim.
El veig entusiasmat amb el Barça i Messi...
M'agrada el futbol.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)