Quan, en el minut 6 de partit, Javier Mascherano va interrompre l'atac de l'Atlético de Madrid i va fer arribar la pilota als peus de Luis Suárez, la gent blaugrana poc s'imaginava que estava a punt d'assistir a la reencarnació d'un dels seus herois del passat. El cas és que, de sobte, va semblar que Ronaldo Nazario reapareixia amb la samarreta del Barça, com en la temporada 1996/97, per conduir la pilota des de més enllà del mig del camp fins a l'àrea de l'Atlético, en una exhibició de potència i precisió molt semblant a la que va meravellar el món en el partit contra el València a l'estadi de fa vint anys. Igual que aquell dia, amb només tres tocs, el Ronaldo dels anys noranta va entrar en la pell de Luis Suárez per desfer-se de l'escomesa de tots els defenses que, desesperadament, li sortien al pas, plantar-se davant de Moyá i, amb una rematada creuada d'esquerra a dreta, enviar la pilota a la xarxa. Golàs monumental, impressionant, per emmudir l'inhòspit Vicente Calderón, per colpejar primer en l'eliminatòria, per merèixer una final.

El cas és que Luis Suárez va protagonitzar una aparició estel·lar en el partit, signant un gol que, a més de tenir un gran valor, intimida. Després, l'uruguaià va continuar sacsejant la defensa colchonera i aportant la seva grapa a un Barça més necessitat que mai de caràcter. Poc abans de la mitja hora, va desaprofitar l'oportunitat més clara del seu equip en la nit d'ahir, en ser massa generós i retornar a Neymar una passada que l'havia deixat totalment sol davant el porter. I a la segona part, en la jugada del gol de l'Atleti, va ser objecte d'una clara falta per part de Koke, que el va agafar clarament per la samarreta per impedir que pogués destorbar Diego Godín quan aquest habilitava Antoine Griezmann. El dorsal 9, en tot cas, va ser la representació més clara del fet que el Barça, cada vegada més, viu de la perícia dels seus davanters.

Luis Suárez, que amb el d'ahir suma 106 gols vestit de blaugrana i ja és el quinzè màxim golejador de la història del FC Barcelona, superant Evaristo de Macedo, va assenyalar, encara damunt la gespa del Calderón, que el seu equip havia sortit “molt concentrat, molt entonat” i va explicar que l'Atlético havia “arriscat al màxim” a la segona part. “No tenien res a perdre i hem patit una mica”, va reconèixer. “Ha estat un d'aquests partits en els quals l'Atlético et porta al darrere, et pressiona. Però ens hem de quedar amb la gran primera part que hem fet, en la qual també hauríem pogut marcar més gols”, va dir també. Finalment, l'uruguaià va enviar un missatge de prudència quan li van preguntar si, amb l'1-2, l'eliminatòria està encarrilada: “No, i ara, per arribar a una final s'ha de patir. Havíem de fer un gol, era important. N'hem fet dos, però no està tot dit.” Dimarts que ve, a l'estadi, doncs, tocarà patir encara una mica més.