El Barça jugarà la seva quarta final consecutiva de copa i la setena en les nou últimes temporades. Ho farà després d'eliminar ahir l'Atlético de Madrid amb molt més patiment del previst i després d'haver estat traient aigua del vaixell durant quasi tot el partit. L'enfrontament, molt intens, va tenir de tot. Un gol per banda, moltes estones de domini dels madrilenys, poques dels blaugrana, un penal fallat per Kevin Gameiro i tres expulsats, dos d'ells del Barça: Sergi Roberto i Luis Suárez. Si un recurs no ho soluciona, es perdran la final del maig després d'haver vist ahir dues targetes grogues cadascun d'ells, mostrades per un Gil Mazano que no va agradar ningú i que va acabar traient de polleguera tothom. Messi, Jordi Alba i Umtiti, que estaven amenaçats, van acabar el partit sense cap groga, estrany tenint en compte que l'àrbitre extremeny en va repartir unes quantes.

Cillessen, un dels que va veure targeta per perdre temps, va mantenir el Barça al davant en l'eliminatòria en la primera mitja hora de partit, possiblement la pitjor de l'equip des que Luis Enrique és el seu entrenador i possiblement també des que el Barça es va convertir en un equip guanyador i dominador el 2003, quan amb Rijkaard a la banqueta va donar continuïtat al que havia posat en pràctica Johan Cruyff en els noranta. Va ser tan fluixa la primera mitja hora del Barça que fins i tot es van sentir xiulets que arribaven des d'una graderia que fa molts anys que està al costat del grup, però que no acceptava que el seu equip jugués com un conjunt petit i que fos dominat de manera aclaparadora per un Atlético de Madrid que buscava el gol de manera insistent. El resultat favorable que havia aconseguit l'equip blaugrana al Vicente Calderón en el partit d'anada (1-2) va fer que Diego Simeone plantegés un partit diferent als que els seus homes havien jugat contra el Barça fins ahir. Les baixes de Gabi i Giménez també van contribuir al fet que l'alineació dels madrilenys fos molt més ofensiva que de costum. Simeone va ordenar als seus homes una pressió molt alta, amb marcatges pràcticament individuals que feien que el Barça no sabés que fes amb la pilota cada vegada que Cillessen havia de fer el servei de porteria. La pressió dels madrilenys era asfixiant, com la que han fet aquesta temporada altres equips com el Sevilla i el Celta quan jugat contra els de Luis Enrique. Els jugadors del Barça dubtaven i no sabien què fer. Es miraven al camp i també feien un cop d'ull a la banqueta buscant solucions que no arribaven. Veien els blaugrana com perdien la pilota una vegada i una altra. Ho feien quan miraven de sortir amb passades curtes i combinacions i també quan el porter holandès mirava de trobar amb passades llargues Luis Suárez, Arda Turan i Leo Messi. L'argentí es desesperava perquè no entrava en joc i l'uruguaià només va ser capaç de guanyar el seu duel amb Godín i Savic en una de les primeres accions que va acabar en córner.

El mig del camp del Barça no existia. André Gomes estava molt incòmode en la posició de mig centre. Rakitic perdia pilotes i Denis Suárez no apareixia. Sergi Roberto tampoc aportava solucions i la seva banda donava molta sensació d'inseguretat. Els de dalt no l'ensumaven i Piqué i Umtiti només podien treure aigua del vaixell com podien a banda de passar-se la pilota amb Cillessen i mirar que la tempesta passés. Va ser el porter el gran culpable que el temporal no tingués conseqüències greus. L'Atlético de Madrid tenia la pilota i el setge a la porteria blaugrana era constant amb tres o quatre oportunitats clares dels de Simeone. El porter holandès va salvar dos gols en el primer quart d'hora a rematades de Carrasco en un contraatac defensat molt malament pels blaugrana i Koke. També va haver d'intervenir en una jugada de Griezmann després que Umtiti i André Gomes no s'entenguessin en una pilota aèria. El Barça estava molt tocat, però es mantenia dempeus gràcies a Cillessen, que havia evitat que l'Atlético de Madrid aconseguís el seu objectiu de marcar un gol ràpid i retalla diferències en l'eliminatòria. A la mitja hora, els de Simeone van baixar d'intensitat i el Barça va començar a trobar-se una mica més còmode. Els famosos triangles per poder combinar començaven a aparèixer i la pilota era per fi dels blaugrana, que van dominar el joc en la part final de la primera part amb un premi que ni esperaven ni mereixien. Però Messi és Messi i es va inventar una jugada individual amb rematada final que Moyá va poder refusar deixant la pilota a peus de Luis Suárez, que marcava a porteria buida.

La segona part no va tenir un patró gaire clar, sobretot perquè van passar moltíssimes coses. Els de Simeone tornaven a sortir a atacar i pressionar, però el Barça va semblar en els primers minuts estar disposat a plantar cara al plantejament i voler tenir també la pilota. Sabia Luis Enrique que jugava amb el risc de Sergi Roberto, que tenia una groga i molts problemes per la banda primer amb Gaitán i després amb Carrasco i Filipe Luís. Aleix Vidal estava al costat del quart àrbitre per entrar pel de Reus quan el defensa blaugrana es va passar de frenada en una acció i va veure la segona groga. El Barça es quedava amb inferioritat i el tècnic asturià va preferir posar al camp Mascherano i no Aleix Vidal. Tocava defensar i tornar a treure aigua del vaixell. Ho intentaven els madrilenys amb tot, especialment amb centrades a l'àrea, i Piqué i Umtiti es convertien en dos frontons. Per mirar de tenir una mica més de control i la pilota, Luis Enrique va donar entrada a Busquets. Tornava el de Badia després de la lesió tot just quan Carrasco va fer de Sergi Roberto i en una altra passada de frenada feia falta sobre Arda. Segona groga i forces igualades, fet que va aprofitar el Barça per mirar de rematar el partit i l'eliminatòria. Amb el retorn d'Iniesta i amb una falta de Messi al travesser. Però ni amb aquestes accions es va donar l'Atlético per vençut. No va abaixar els braços ni després que Gameiro enviés als núvols deu minuts abans del final un penal de Piqué sobre el francès, que va poder empatar tres minuts després assistit per Griezmann. Els set minuts més el temps afegit van ser una agonia per al Barça, tancat a la seva àrea traient pilotes per dalt i per baix. Resistint al setge dels madrilenys i a l'expulsió de Luis Suárez en el minut 90. El patiment va durar fins que Gil Manzano va assenyalar el final del partit. El Barça està en la seva quarta final de copa consecutiva després d'un partit que mereix una reflexió.