“Com a culer estic trist, perquè perdem l'entrenador perfecte per al Barça. Per la seva personalitat i pel seu caràcter. Durant tres anys han jugat un futbol increïble.” Són paraules de Pep Guardiola després de conèixer la decisió de Luis Enrique de deixar la banqueta del Camp Nou al final de temporada. Elogis del tècnic que més títols ha aconseguit mai en la història del Barça (14) al tercer que més n'ha guanyat (8) i que té la possibilitat d'assolir-ne alguns més aquest curs, abans d'abandonar el càrrec. I és que només el de Santpedor, que va estar quatre anys a la banqueta blaugrana, i Johan Cruyff, que va obtenir 11 títols en les vuit temporades que va dirigir el Barça, superen els aconseguits per l'asturià (46 anys) en aquestes poc més de dues temporades i mitja que fa que es va convertir en tècnic del primer equip.

Dues lligues, dues copes, una Champions, una supercopa d'Europa, un mundial de clubs i una supercopa d'Espanya integren el palmarès, de moment, de Luis Enrique com a entrenador blaugrana. Això sense oblidar que en l'etapa com a tècnic del filial també va aconseguir l'ascens a segona A i, ja en la categoria de plata, una tercera posició històrica que li va servir per fer el salt a la Roma, i més tard, al Celta, el seu últim club abans de tornar al Barça.

Relleu de Tata Martino, Luis Enrique va arribar al Barça amb la missió de reconduir la situació després d'una temporada en què l'equip no va guanyar cap títol important i que havia donat símptomes clars d'esgotament. “Canvis i reforços, jugar a l'atac amb matisos i variants, entrenar-se bé, la continuïtat de Messi com a gran referent...” Són algunes de les coses que el tècnic asturià va prometre el dia de la seva presentació, un 21 de maig del 2014. No va trigar a complir-les, superada una fase d'adaptació. I és que, com la majoria d'inicis, el seu no va ser fàcil, i l'equip blaugrana va mostrar més aviat dubtes en la primera meitat d'aquella primera temporada. De fet, després de l'episodi del gener del 2015 a Anoeta, on el Barça, sense la majoria de les peces clau, suplents, va perdre, el projecte va trontollar. La seva forta personalitat, mostrada també davant de la premsa, va topar amb la de Leo Messi, però un cop reconduïda la relació ningú els va aturar. La destitució de Zubizarreta i l'anunci d'eleccions per part de Bartomeu van ser el preludi del que seria el ressorgiment del conjunt blaugrana, amb aquell triomf contra l'Atlético de Madrid al Camp Nou. Comandat pel trident, el Barça es va anar consolidant com un líder cada cop més fort, es va anar desfent de tots els rivals tant en la copa com en la Champions, i tots de nivell –el City, el PSG i el Bayern a Europa i l'Atlético, l'Athletic i el Vila-real en la competició del KO– i va arribar al tram final del curs en disposició de guanyar el triplet. Primer va caure la lliga, al Calderón. Després, la copa, al Camp Nou. I una setmana després, la cinquena Champions, a Berlín, per segellar així el segon triplet de la història del club blaugrana.

Aterrar i triomfar. Així es podria definir l'arribada al Barça de Luis Enrique, que després de renovar per una temporada més, fins al 2017, en el segon curs com a tècnic blaugrana va tornar a sumar èxits, i títols, i va continuar fent evolucionar el joc de l'equip. A punt va estar de completar el sextet. Només es va escapar perquè l'Athletic es va endur la supercopa d'Espanya, aprofitant també el mínim descans que va tenir el Barça per afrontar l'anada, ni tres dies després d'haver aixecat la supercopa d'Europa a Tbilisi. Res que deslluís, però, una altra excel·lent temporada, en què el Barça va arribar a encadenar 39 partits sense perdre, amb exhibicions de llegenda, com el 0-4 al Bernabéu amb Messi de suplent. Un sotrac inesperat a l'abril i l'Atlético van truncar el somni de la segona Champions seguida, però el que no es va escapar és un altre doblet, el setè de la història del club.

El nivell, tant de joc com de resultats ha baixat aquest curs, però això no ha impedit que el Barça torni a aspirar a guanyar-ho quasi tot. En la Champions caldrà una proesa sense precedents per passar als quarts de final, però en la lliga els blaugrana tornen a dependre d'ells i en la copa estan a un partit de guanyar-la també per tercer any seguit. La sortida de Luis Enrique ha de ser per la porta gran.