Mirada al passat. Any 2003. Joan Laporta i Sandro Rosell arribaven de bracet al FC Barcelona. Eren altres temps. Sí. També eren temps de canvis. L'era Joan Gaspart havia exhalat el seu últim alè de vida i calia aire fresc. Saba nova als despatxos i revolució a la gespa. El desencís evident dels culers amb aquell Barça existent des de feia anys convidava (i exigia) a un canvi radical de timó. Feia massa temps que el Barça anava a la deriva. Massa temps sense èxits esportius. Les eleccions a la presidència d'aquell any van portar cares noves a bord i un nou projecte esportiu. L'objectiu era construir un nou Barça des d'una idea base: la ja famosa T. La voluntat de Laporta, Rosell i també Txiki Begiristain era confeccionar una columna vertebral forta al voltant de la qual edificar l'equip. L'objectiu era fitxar un porter, un central i tres homes de mig del camp cap endavant. El porter Rüstü va ser la primera incorporació d'aquella directiva. Per a la defensa van sonar Roberto Ayala, Willem Gallas i Rafa Márquez, i l'escollit va acabar sent el mexicà. Amb ell, es buscava un perfil similar al de Frank de Boer. Deco, Ronaldinho, Beckham, Aimar, Kewell, Robinho, Makaay i Viduka, entre d'altres, van formar part d'una llista llarguíssima de possibles fitxatges per a les posicions ofensives. Cristiano Ronaldo, com Laporta i Rosell han reconegut anys més tard, no va arribar al Barça perquè el club no tenia els 17 milions que demanava l'Sporting de Lisboa, i va marxar a Old Trafford. Sí que va venir Ronaldinho, l'home que va retornar el somriure al Barça. I amb ell, també Mario, Gio, Quaresma... i Davids, a mitja temporada. El segon any, s'hi van afegir Sylvinho, Belletti, Edmílson, Deco, Giuly, Larsson, Eto'o i Albertini i Maxi López en el mercat d'hivern. També Messi va pujar al primer equip. Setze fitxatges nous en només dos anys, repescats al marge, com ara Luis García i Fernando Navarro.

Ha plogut molt des d'aquella famosa T. Márquez, Deco, Ronaldinho, Eto'o formen ja part d'un passat gloriós però alhora llunyà. El passat recent, el present i el futur més imminent són Ter Stegen, Piqué, Umtiti, Busquets, Messi, Luis Suárez i Neymar. El Barça té assegurada la columna vertebral. Difícil trobar millors noms en aquestes posicions. A diferència del 2003, no cal cap revolució ni trobar una nova T. Ara la prioritat és trobar complements de garanties. Robert Fernández treballa a la recerca d'un lateral dret titular, un defensa esquerrà que pugui actuar tant a la banda com a l'eix i un interior. I a la graella de sortida, jugadors interessants i ben posicionats: Theo Hernández [cedit per l'Atlético a l'Alavés], Héctor Bellerín [Arsenal], Coutinho [Liverpool], Verratti [PSG] i Gerard Deulofeu [Milan], a qui el club estudia recuperar.

Si s'haguessin de fitxar ara mateix, Ter Stegen, Piqué i Umtiti, Busquets i el trident costarien una fortuna impossible d'assumir. Tots ells, però, ja són al Barça i estan entre els millors jugadors del món en les seves posicions. En el cas d'alguns, com Messi i Neymar, no hi ha cap discussió que són els millors. La seva edat, a més, –cap supera els 30 anys– és una assegurança per poder continuar gaudint d'ells al màxim nivell durant diverses temporades més. En el cas, a més, de Ter Stegen (25 anys acabats de fer), Neymar (25) i Umtiti (23), tenen tota una carrera al davant i, de moment, com a blaugrana. De fet, una de les prioritats de Robert Fernández, des que va arribar, ha estat mantenir aquesta columna vertebral, ja que, com ha assegurat també diversos cops, millorar-la és més que complicat. Amb aquest objectiu s'han anat tancant també de mica en mica les seves renovacions. Busquets va renovar a final de curs passat fins al 2021, i Luis Suárez i Neymar, que tenen també quatre anys més contracte amb el Barça. Les properes a tancar, també prioritàries, seran la de Ter Stegen i, sobretot, ja que tot el projecte gira al seu voltant, la de Leo Messi. En aquest sentit, el secretari tècnic blaugrana ja va manifestar fa uns quants dies el seu optimisme per poder-la segellar abans de l'inici del curs vinent. Piqué, per la seva banda, encara té dos anys més de contracte i Umtiti, fitxat l'estiu passat i ja consolidat com un dels millors centrals del continent –ha encaixat a la perfecció en l'estil del Barça–, va signar per un total de cinc anys.

El protagonisme d'aquests set magnífics, gairebé indiscutibles per a Luis Enrique, demostra també que, ara per ara, ells formen la columna vertebral de l'equip. Els números no enganyen: en la Champions, on menys rotacions hi ha hagut i hi ha normalment –només l'última jornada de la fase de grups, al Camp Nou contra el Borussia Mönchengladbach, i amb el primer lloc ja assegurat, va ser de tràmit– Messi, Ter Stegen, Suárez, Neymar, Umtiti, Busquets i Piqué, són, per aquest ordre, els blaugrana que han acumulat més minuts disputats. En la lliga, el porter alemany, Busquets i els integrants del trident són també els cinc homes amb més minuts i els dos centrals titulars –ja des de fa setmanes–, també estan entre els deu efectius amb més participació.