A un extrem el resultadisme, a l'altre el divertimento. La grandesa del futbol. Neymar està més pròxim al segon grup. Ell concep el futbol des d'un prisma artístic. Pel brasiler, el futbol són emocions. Entén el futbol des de l'estètica. Entén el futbol des de l'alegria. S'expressa a través de la pilota. Juga per guanyar com qualsevol futbolista, però sobretot juga per pur plaer. La pilota l'enamora i amb la pilota enamora. Es diverteix i sap divertir. Juga i transmet. Viu feliç sense l'opressió de la cotilla de la pissarra. Fuig de la submissió del rigor tàctic. Carta oberta a la imaginació. Mana el talent.

El seu partidàs de dissabte contra el Vila-real no ofereix dubtes. Neymar és pura creativitat. El Barça fa setmanes que transita per la lliga obligat a no fallar i pendent que arribi una anhelada ensopegada del Real Madrid, però el context no condiciona el futbol de Neymar. La diversió és la prioritat. Contra el Vila-real va oferir un autèntic recital. Els culers amb memòria visual recordaran perfectament encara aquell golàs de la temporada passada contra el mateix rival al Camp Nou: pilota filtrada a l'interior de l'àrea per Luis Suárez des de l'esquerra de l'atac, control amb el pit de Neymar, barret en retrocés i a la mitja volta per deixar en evidència Jaume Costa i barraca amb la cama dreta. Bellesa. Segurament un dels millors gols de Neymar amb la samarreta del FC Barcelona. Dissabte també va marcar. I amb aquest últim ja acumula nou gols contra l'equip de la Plana, dels quals sis han estat al Camp Nou, en només quatre partits. El Vila-real és l'equip que més li prova en aquest sentit. Neymar no marcava amb el Barça des de feia més d'un mes contra el Granada (1-4) i tot just aquest últim gol contra el Vila-real és el seu desè en la lliga (16 en suma en el global de totes les competicions). No és la millor temporada en l'aspecte golejador del brasiler –sense anar més lluny el curs passat va marcar 24 gols només en la lliga– i segurament el seu darrer gol contra el conjunt groguet tampoc entrarà en el club dels seus deu millors gols, però Neymar és molt més que gols. Les 18 assistències que ha donat aquesta temporada el situen com el membre del trident més generós en aquest sentit. Bona dada. Per analitzar el seu partidàs contra el Vila-real serveixen de pauta les 80 intervencions que va fer –més que Messi (69) i quasi el triple que Luis Suárez (33)– i també les 9 pilotes recuperades –el quart jugador del Barça amb més recuperacions, al darrere de Sergio (13), Digne (12) i Piqué (10)– o les 5 faltes rebudes de les 11 que va rebre l'equip en total. Però a Neymar se l'ha de definir lluny de l'estadística. A Neymar se'l comprèn més enllà de la fredor de les dades. Neymar és detalls. Neymar és art. A Neymar el defineix el gol contra el Vila-real del curs passat. A Neymar el defineixen els mils detalls que va deixar dissabte. El defineix el barret a Mario Gaspar enganxat a la línia de calç en l'acció que va precedir el penal del 4-1. El defineix el driblatge apoteòsic per evitar Jonathan dos Santos. Recurs de tisora per centrar, control amb el pit envoltat de rivals i el seu espagat per intentar guanyar una pilota. Mil imatges en noranta minuts.

Fa setmanes Luis Enrique va fer fortuna comparant Andrés Iniesta amb un pintor. Dissabte va canviar de disciplina artística: “La seva interpretació del futbol és diferent a la de la resta. Entén el futbol com a art. Fa driblatges inversemblants a una velocitat que és difícil veure'ls venir. Qualsevol aficionat al futbol ha de valorar el que fa perquè moltes vegades sembla que faci ballet. És bonic i espectacular.” Bona comparació. Just dissabte, coincidint amb la setena edició del Certamen Internacional de Dansa Ciutat de Barcelona, que s'ha fet del 4 al 7 de maig, Neymar va decidir participar fora de concurs. Julio Bocca, un dels ballarins argentins de dansa més internacionals, membre del jurat del certamen i premiat dijous passat pel Reial Cercle Artístic de Barcelona, en va prendre nota. També en deuria prendre nota Cesc Gelabert. Amb un sol partit, Neymar li va facilitar material suficient per una hipotètica reformulació de l'obra Foot-ball, que va estrenar el gener del 2015 al TNC, i amb la qual va voler portar la màgia del joc associatiu del Barça a dalt de l'escenari. Veure jugar Neymar és veure una coreografia cuidada al mil·límetre.

“És un jugador de característiques excepcionals. Màgic. Malgrat que segurament vivim temps en què la màgia penalitza i en què està més ben vist donar una puntada de peu que oferir espectacle. Crec que Neymar dona sentit al futbol”, manifestava Gerard Piqué a la zona mixta després del partit. Això és Neymar. Sentiment. Les seves llàgrimes després de l'eliminació europea contra la Juve no eren llàgrimes de cocodril. Neymar ho viu. Rudolf Nurejev, Anna Pavlova i Maya Plisetskaya tenen successor. Juga i balla.