Barça

Les set cares d'André Gomes

Polivalència. El portuguès, que va jugar mitja hora com a lateral dret a Las Palmas i que té la confiança de Luis Enrique, ha actuat ja en set posicions diferents en la seva primera temporada

Pocs van discutir la qualitat d'André Gomes quan el juliol passat el Barça va fer oficial el seu fitxatge. El portuguès va arribar com a campió d'Europa amb la seva selecció i amb ganes de fer-se un lloc en un mig del camp amb alguns dels millors del món. No li ha estat fàcil convèncer l'afició culer que la seva presència a l'equip és important, però, en canvi, s'ha guanyat el cor de Luis Enrique amb molta facilitat. El tècnic asturià mai ha dubtat de la seva qualitat; de fet, és un dels migcampistes més utilitzats. Això sí, no sempre ha actuat al mig del camp.

Les circumstàncies van obligar el portuguès a disputar 32 minuts com a lateral dret –Sergi Roberto no va viatjar per sanció; Aleix Vidal, per lesió; Javier Mascherano es va lesionar en l'escalfament, i Lucas Digne va demanar el canvi en la segona part–, una posició nova per a ell, però no va desentonar especialment, i ja són set les posicions diferents en què ha jugat el de Vila Nova de Gaia des que va fitxar pel Barça l'estiu passat. André Gomes ha jugat com a interior dret, interior esquerre, mig centre, extrem dret, extrem esquerre, central i lateral dret. La realitat, però, és que no ha brillat en totes aquestes posicions, sinó que en algunes li ha costat més que en d'altres. Òbviament, se'l veu més còmode d'interior. Al València ocupava aquestes posicions al mig del camp, i a can Barça és on més ha jugat, i ha demostrat que, tot i que ha anat de menys a més, encara li falta camí per fer-s'hi un lloc i adaptar-se a l'equip. També ha actuat com a mig centre, una posició que al Barça està reservada per a Busquets però que, en casos d'emergència, el portuguès ha hagut d'ocupar, tot i que no s'hi ha acabat de trobar mai còmode.

Contra l'Osasuna i el Madrid –només uns minuts– André Gomes ha jugat com a extrem, dret i esquerre respectivament, però per les seves qualitats aquestes no són les posicions on millor rendeix, perquè li falta capacitat de desequilibri, molt necessària en l'atac blaugrana. Luis Enrique també ha fet servir el portuguès com a defensa central, com per exemple a Balaídos, on Piqué va actuar com a davanter centre per la necessitat de remuntar dels blaugrana. Confiança absoluta de l'asturià en el portuguès, a qui s'enduria a la fi del món. “Si hi ha un jugador que es pot adaptar a qualsevol posició per condicions físiques, tècniques i mentals, és ell. I si tens un jugador capacitat per ajudar en qualsevol posició, pots anar a qualsevol guerra amb ell”, va dir després de guanyar a Las Palmas. Més clar, l'aigua.

MILLOR D'INTERIOR

La posició que més ha ocupat és la d'interior, la que li resulta més natural

CIRCUMSTANCIAL

Ha tingut minuts com a central i lateral dret, però sempre perquè l'ocasió ho exigia

CONFIANÇA TOTAL

“Si tens un jugador que pot ajudar en qualsevol posició, pots anar a la guerra amb ell”


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cop de timó a la planificació

La negativa de Griezmann i l’aterratge d’Abidal i Ramon Planes han fet que s’hagi de redirigir el rumb i l’objectiu és fer tres o quatre fitxatges aquest estiu

Lenglet ha de reforçar l’eix defensiu, es vol portar un o dos migcampistes, cosa que obliga a avançar l’arribada d’Arthur, i també un davanter, ja que no s’esperava el no del francès

BARCELONA
 

Pendents de dos reforços més

BARCELONA
 

Abidal, per tres raons

barcelona
 

Estirada d’orelles a Piqué

barcelona
 

Gil-Marín: “Valorarem si denunciar el Barça per haver negociat amb Griezmann”

 

El Barça “parlarà internament” amb Piqué i Umtiti sobre el cas Griezmann

BARCELONA
 

“La decisió de Griezmann és seva i és la que és”

BARCELONA
 

Abidal, a escena amb nombrosos fronts oberts

BARCELONA
 

Dos són multitud

barcelona