El Barça tanca avui la temporada i l’era Luis Enrique amb la disputa d’un títol del qual no s’ha parlat gens durant la setmana al Camp Nou. La detenció i posterior entrada a la presó de Soto Real de l’expresident Sandro Rosell i el triomf de Joan Laporta al jutjat respecte a l’acció civil de responsabilitat han centrat l’atenció els últims dies, com si la final de copa, a la qual el Barça arriba per quart any consecutiu, amb victòria les dues últimes temporades, hagués deixat d’importar al soci blaugrana després d’haver perdut la lliga el cap de setmana passat. De fet, que aquesta final ha despertat menys interès del que és habitual ho demostra el fet que el club ha tingut problemes per col·locar totes les entrades que li van tocar. Ni tampoc s’ha parlat d’una possible xiulada a l’himne espanyol o de l’entrada d’estelades.

Ni que fos per unes hores, però, el futbol tornarà a ser protagonista en un club que d’aquí a només dos dies anunciarà el nom del seu nou entrenador. Luis Enrique marxa després de tres anys d’èxits, en els quals el rendiment de l’equip ha anat de més cap a menys. L’asturià marxa amb vuit títols que avui poden augmentar fins als nou, però passant de fer el triplet en la seva primera temporada a guanyar en el seu últim curs només la supercopa estatal, títol al qual s’hi podria sumar avui la copa si derrota un Alavés que arriba al partit amb la il·lusió que possiblement ha perdut l’afició blaugrana, amb la panxa plena, que veu aquesta copa ja com un títol menor i que es va desil·lusionar, sobretot després de caure en els quarts de final de lliga de campions contra el Juventus, veient com dues grans nits com la de la remuntada contra el París Saint Germain i la del gol de Messi en el Santiago Bernabéu no han servit per augmentar el palmarès.

Arriba la plantilla al Vicente Calderón, estadi que també s’acomiada per sempre del futbol amb la disputa d’aquesta final, amb ganes de tancar una temporada discreta amb un títol i que Luis Enrique s’acomiadi de la banqueta de la millor de les maneres. Ho fa amb baixes importants en l’equip titular. No jugaran ni Sergi Roberto ni Luis Suárez, els dos expulsats en el partit de tornada de les semifinals contra l’Atlético de Madrid. La posició de lateral dret l’hauria d’ocupar Mascherano, ja recuperat de la lesió muscular que el va deixar fora dels dos últims partits de lliga. La de davanter centre ha de ser per a Paco Alcácer, fitxat l’estiu passat per 30 milions d’euros només per substituir l’uruguaià si aquest era baixa per lesió o sanció. Luis Enrique ha recuperat també Gerard Piqué. El central es va perdre els dos últims partits de lliga per culpa d’un virus del qual està totalment recuperat, com ell mateix va confirmar ahir.

Pel que fa a l’Alavés, l’equip que dirigeix Mauricio Pellegrino arriba a aquesta final amb la il·lusió de qui no ha guanyat mai aquesta copa i que ha fet història en la temporada del seu retorn a primera divisió. El conjunt vitorià, que fa setmanes que va complir el seu objectiu d’assolir la permanència a la lliga, ha pogut preparar la final a consciència dirigit per qui ha estat un dels entrenadors revelació del campionat. És l’Alavés un equip que defensa molt bé, amb l’ordre per bandera, i que s’estructura a la perfecció tant en atac com quan li toca defensar al voltant d’un gran futbolista com Marcos Llorente, que és propietat del Real Madrid. Té Pellegrino una baixa important en defensa, la del central Víctor Laguardia, operat fa pocs dies, però el grup substituirà l’absència d’un dels jugadors que més ha brillat aquest curs a Mendizorroza amb la força de qui no ha guanyat mai el trofeu. Els vitorians, que tindran el suport d’una bona part de la ciutat, avui, al Vicente Calderón, són un equip molt perillós per les bandes, especialment per l’esquerra, on brilla el francès Theo Hernández, que acaba de fitxar pel Real Madrid. Ho sap el Barça, que va perdre contra l’Alavés al Camp Nou (1-2) en la lliga, en un dels partits que va acabar marcant la lluita pel títol. Una altra cosa va ser el partit de la segona volta, en el qual els de Luis Enrique van golejar sense problemes (0-6) dies després que els dos equips es classifiquessin per a la final que avui es disputa. La golejada no es contempla avui, però els blaugrana saben que tot el que no sigui aixecar el trofeu serà un fracàs. Tenen més a perdre que guanyar en una final que servirà per posar punt i final a la història d’un dels estadis més mítics de la lliga, el Vicente Calderón. Els de Luis Enrique saben que estan obligats a guanyar per salvar una temporada que no deixarà de ser discreta tot i el títol. Una derrota podria tenir greus conseqüències després de les desil·lusions que viuen els culers aquets dies, tant a nivell esportiu com social.