Si dijous, durant la presentació oficial com a nou tècnic del Barça, Ernesto Valverde va expressar les primeres impressions amb relació al repte que se li presenta, ahir hi va afegir nou contingut mitjançant una entrevista en exclusiva difosa per Barça TV. “Puc aparentar ser tranquil, però no ho soc tant”, va ser una de les respostes relacionades amb la seva manera de viure i entendre el futbol. En aquest sentit, va reconèixer la dificultat de desconnectar de la voràgine que suposa entrenar al màxim nivell: “El futbol ho envaeix tot: la preocupació pels resultats, l’eufòria de guanyar i donar continuïtat a la idea... Sé que la meva feina és estressant i intento aïllar-me’n una mica després dels entrenaments i dels partits, però és difícil. Fins i tot ets a casa fent altres coses i hi continues donant voltes.”

El tècnic basc d’origen extremeny també va explicar que a l’entorn familiar no parla gaire de futbol “I s’agraeix”, va afegir. També va restar transcendència a la imatge d’entrenador amb inquietuds més enllà del futbol: “No m’agrada parlar d’això perquè quan tens una projecció mediàtica i et posen l’etiqueta d’artista la gent es pensa que has fet una tesi doctoral sobre Cervantes i no és així. Soc una persona com la resta.”

Sí que va remarcar la importància que dona a la tasca de fomentar la convivència dins del grup. De fet, va manifestar que, mes enllà del títols que pugui haver guanyat, es queda amb les persones: “He guanyat títols a Grècia i amb l’Athletic, però em quedo amb la gent que m’ha envoltat. Sempre he intentat envoltar-me d’un bon ambient de treball.”

“Les victòries i les derrotes van i venen. La meva intenció és guanyar i no vinc aquí a una altra cosa que a guanyar tots els partits, del primer a l’últim, però si hi ha un bon clima tot és més fàcil”, va destacar.

No va estalviar elogis a l’hora de referir-se al seu segon, Jon Azpiazu, i va valorar la funció com a “punt de suport” en qui basar-se quan té dubtes. “És una persona que pot opinar diferent de mi i en el punt intermedi hi pots trobar l’equilibri”, va assenyalar. Respecte al preparador físic, José Antonio Pozanco, el va qualificar de “fonamental” per l’esperit i l’exigència que transmet a l’equip: “La preparació física és la part que més espanta els jugadors i comptar amb algú com Ros [com es coneix Pozanco], que és proper als jugadors però al mateix temps combina el treball dur, és molt bo.”

Preguntat per les influències que ha tingut com a tècnic, va nomenar diversos noms: “Cruyff, Clemente, Heynckes...” Igual d’obert es va mostrar a l’hora de parlar sobre el dibuix tàctic. “L’esquema és important perquè marca la idea que vols tenir”, va indicar, però fent prevaler l’adaptació dels futbolistes: “Sobretot el que és important és encertar-la perquè els jugadors es trobin més còmodes dins l’equip.” Més enllà de sistemes, aquesta és la idea que desitja transmetre: “Vull un esperit de l’equip que contagiï la gent. Un equip que sigui intens, que porti el pes del joc, que tingui ambició. Diverses coses que ja veig a l’equip.”

Valverde va evidenciar que entrenar el Barça sempre és un “desafiament”. “Perquè tot això s’omplirà de gent que espera molt de nosaltres i somies que l’equip pugui fer-los gaudir”, va comentar en referència al públic del Camp Nou. Tot i això, vol viure l’experiència amb normalitat: “Arribar al Barça no és un punt final, sinó un pas més. El que desitjo és que arribi el primer dia de feina per posar-me el xandall i entrenar.