I al mig, qui juga?
En els últims tres anys, el Barça ha invertit 90 milions d’euros fixos i uns 50 en variables per apuntalar el mig del camp, però no ha acabat d’encertar la tecla; Rakitic, l’excepció
Verratti, Seri, Ander Herrera i Coutinho han sonat com a possibles per a la zona ampla, però per fitxar primer cal alguna sortida
“Ningú pot ser com Xavi. Ell és un símbol del Barça.” Per títols guanyats, per nombre de partits, per talent, per estil, per cor, per barcelonisme, per filosofia i per concepte. L’afirmació d’Arda Turan el dia de la seva presentació oficial amb el Barça, el juliol del 2015, en referència a l’adeu del futbolista més transcendental al mig del camp blaugrana dels últims anys, ha acabat resultant una certesa palpable en el joc de l’equip, i a l’hora també una motxilla massa pesada de suportar per a tots els successors. Per a ells i per a la direcció esportiva, que és evident que no ha acabat d’encertar la tecla des de la marxa del 6. Tampoc abans. Lluny queden ja els gairebé 40 milions d’euros que el club es va gastar l’any 2011 amb Cesc Fàbregas (29 fixos +5+5), però significativa resulta la xifra que ha invertit el club en les últimes tres temporades en fitxatges d’un perfil similar. Més de 90 milions d’euros en tres anys ha pagat el Barça a la recerca de futbolistes que ajudessin a apuntalar el mig del camp blaugrana. Variables al marge. La xifra pujaria uns 45-50 milions més si s’acabessin complint tots els requisits.
Cinc noms propis i molts milions d’euros invertits. Ivan Rakitic, a qui recentment el club ha renovat fins al 2021, és segurament l’aposta més encertada dels últims anys. Fins i tot barats poden resultar ara els 18 milions d’euros pagats al Sevilla fa tres temporades (3 en variables) pel rendiment ofert a posteriori pel cro-at. Peça important en tota l’etapa de Luis Enrique. L’interior amb més minuts amb l’asturià a la banqueta i l’home de segona línia amb més arribada (26 gols). Menor ha estat el protagonisme de Rafinha, fitxat aquell mateix any. Les lesions, sobretot aquella greu de genoll que es va fer a Roma després d’una lletja entrada de Nainggolan, l’han frenat en excés i quan ha tingut continuïtat, Luis Enrique l’ha ubicat preferentment a l’extrem. I de retorn a retorn. Perquè la tornada al club de Denis Suárez tampoc ha acabat de convèncer aquesta última temporada. La participació del gallec ha estat molt intermitent (quinzè futbolista quant a minuts en la lliga). Però les dues operacions que han generat més crítiques entre l’entorn han estat les d’Arda Turan i André Gomes. 34 milions fixos més 7 en variables el turc; 35 milions fixos més 20 en variables i 15 més si algun dia és Pilota d’Or el portuguès. Inversió fortíssima amb dos futbolistes que no han aportat el que s’esperava d’ells. Arda ja va arribar amb la taca de ser un fitxatge electoral (fitxatge de Bartomeu, atribuït públicament a la junta gestora) i en dos anys al club no s’ha acostat ni de bon tros al nivell altíssim ofert a l’Atlético. La sanció FIFA el va castigar el primer any, però en aquest segon tampoc ha estat un futbolista important. I, com Rafinha, Luis Enrique l’ha acabat usant més d’extrem dret com a alternativa de Neymar que no pas com a interior. André Gomes va ser el fitxatge més car de la temporada passada i la seva polivalència ha propiciat que Luis Enrique l’hagi utilitzat tant d’interior, com de pivot defensiu, com d’extrem, i fins i tot al lateral. Sempre més aviat com a possible solució d’emergència que no pas com a primera opció.
Amb Andrés Iniesta (33 anys) escrivint els seus últims capítols com a blaugrana, el Barça necessita que homes com André Gomes facin un salt qualitatiu i a l’hora necessitaria també encertar-la definitivament amb la incorporació d’un interior de garanties i contrastat internacionalment. I aquí Ernesto Valverde té la paraula. Habituat a fer incorporacions de baix cost condicionat pel context dels clubs on ha estat, el fitxatge de Raúl García per l’Athletic per 8 milions d’euros ha estat l’operació més elevada a què el Txingurri ha donat la conformitat per un futbolista del mig del camp. Carles Aleñá, que és oficial que farà la gira pels Estats Units amb el primer equip, és el futur, però cal resoldre el present. Sergi Roberto, davant una hipotètica arribada d’Héctor Bellerín al lateral, podria assumir un rol important com a interior la temporada que ve, però és un secret de domini públic que el club busca reforçar-se en aquesta posició. Arda, malgrat les paraules recents del seu agent deixant clar la seva intenció de continuar, podria ser un dels futbolistes que abandonés el club aquest estiu i qui sap quin serà el futur de Rafinha ara que Luis Enrique no continuarà. Per fitxar, abans cal vendre. I Busquets necessita bons escuders. Sergi Samper torna aquest estiu després de la cessió al Granada i pot ser un suplent vàlid del de Badia per a partits puntuals, però calen moviments, ja sigui com a soci de Sergio en un hipotètic doble pivot, al carril interior o fins i tot en una posició més avançada. De moment, quatre noms: Verratti, Coutinho, Ander Herrera i Seri. Paraules majors. Marco Verratti és l’etern somni, però el PSG és una paret a l’hora de vendre. Coutinho ha declarat recentment que el seu interès és quedar-se al Liverpool. Tampoc sembla fàcil una sortida d’Ander Herrera d’Old Trafford. Jean Michael Seri ha estat una de les sensacions de la Ligue 1 amb el Niça i per cost seria l’operació més factible. Ja ho veurem.
En tot cas, les paraules de Valverde el dia de la seva presentació són una bona declaració d’intencions. Ernesto vol que el mig camp del Barça torni a tenir un pes important en el joc de l’equip, a diferència segurament del que ha passat aquesta última temporada: “Sé que l’estil depèn d’un joc col·lectiu, de migcampistes que juguin per dins, que combinin bé. Els sistemes els considero flexibles.”
rafinha
arda turan
sergi roberto
carles aleñá
ander herrera
seri
verratti
coutinho
rakitic
iniesta
Denis suárez
André Gomes
Notícies
Dissabte,11 maig 2024