Ahir es va celebrar a l’auditori de Mediapro el primer acte d’homenatge Amics del Johan, que amb el lema Sortiu i disfruteu, va reunir en un mateix escenari Pep Guardiola, Ferran Adrià i Sergi Pàmies per xerrar animadament sobre les vivències que van compartir amb el geni holandès. Precisament, aquesta és la voluntat i l’objectiu dels quatre amics de Cruyff que han decidit crear aquest grup per tal de mantenir actiu el llegat i el pensament de l’exentrenador blaugrana. “Hem decidit que farem una trobada a l’any d’aquest estil. En un escenari amb amics seus, gent que xerra i escolta. Gent intel·ligent que digui coses interessants. Perquè mai no mori la meravella que va ser capaç de crear el Johan”, va explicar el periodista Xavi Torres, un dels impulsors. El també periodista David Torras, un altre dels fundadors, va afegir que el que pretenen és “compartir el que va ser i el que ens va ensenyar”, però va deixar molt clar que amb aquests actes no pretenen només recordar-lo perquè: “Mai l’hem oblidat.”

Després de passar un vídeo amb frases genials de Cruyff, el moderador, Antoni Bassas, va donar la paraula als convidats, tot ells amics de Johan. Guardiola va ser el primer a parlar per recordar que quan s’ha trobat en algun contratemps professional “quan el ranxo es crema” sempre pensa què faria Cruyff. “Però és impossible endevinar-ho”, va admetre. Ferran Adrià va explicar que quan era jove sempre havia volgut ser Cruyff i entre rialles de tot l’auditori va revelar que si en alguna conversa es perdia perquè no entenia “res” és quan s’ajuntaven el seu antic soci Juli Soler i Johan. Ferran Adrià va reclamar que l’obra i el pensament de Cruyff mereixien ser estudiats més profundament. “De Johan, només n’hi hagut un. No n’hi haurà un altre. Hem de cuidar la seva obra, que és important que estigui per sobre de la persona, com passa amb Steve Jobs.”

Sergi Pàmies va resumir a la perfecció quina creu que era la filosofia de Cruyff, “molt simple però que funciona” com una mescla d’“audàcia i no tenir por”. “I quan més pressionat estàs, no deixar-te trepitjar.” Per Pàmies, Cruyff va ser un “creador”, que va ser molt més important per al futbol que no pas per al Barça i que el que perseguia, sobretot, era “intervenir en la felicitat dels altres”. Com a exemple va posar que més enllà dels resultats volia que l’equip jugués bé a futbol pel bé del públic, els mateixos jugadors i els tècnics, i la feina que feia amb la fundació. “Sense trair el seu llegat ni caure en el talibanisme, hem d’administrar el llegat de Cruyff”, va assenyalar Pàmies.

Guardiola va tornar a agafar la paraula per explicar que durant l’època que el va tenir com a entrenador els portava “al límit de l’exigència”, però que al mateix temps els va obrir un món que desconeixien per complet. Sobre el vincle que mantenia amb ell els últims anys el va comparar amb el que tens amb un avi a qui vas a veure. “Tenia la sensació que no volia que marxessis.” Sobre si hauria estat capaç d’entrenar Messi, Guardiola, després de pensar uns segons va dir. “S’haurien trobat. I haurien guanyat.”