“He vingut al Barça per un tema de filosofia de club i de joc. El Barça encaixava millor que el Real Madrid per la meva manera de ser i per les meves característiques futbolístiques. És un somni jugar aquí i espero que les coses surtin bé. Ara el més important és adaptar-me ràpidament a les exigències de l’entrenador i a l’estil. He vingut a Barcelona per guanyar títols. Després de l’Eurocopa, m’agrada, això de guanyar.” Paraules d’André Gomes el 27 de juliol de l’estiu passat, el dia de la seva presentació oficial com a blaugrana. Discurs ambiciós i optimista. “La velocitat de la pilota en els entrenaments és espectacular. És una de les coses a les quals m’està costant més adaptar-me. Quan vaig fitxar pel Barça vaig dir que s’hi podia jugar amb els ulls tancats. Em vaig equivocar. El Barça té una manera de jugar única i costa agafar alguns mecanismes. Aquí és com si cada dia anessis a classes de futbol. Cada entrenament és una lliçó. Veus entrenar-se Messi i Iniesta i és un aprenentatge constant. Els mires i aprens.” Paraules del portuguès en l’entrevista concedida a L’Esportiu el 8 d’octubre. Bany de realitat. Discurs carregat d’humilitat i sinceritat. Entre unes declaracions i unes altres tan sols 74 dies de diferència. André Gomes va trigar poc més de dos mesos a comprovar que jugar al Barça és una altra història. Tothom necessita el seu particular procés d’adaptació i requereix estar no només preparat futbolísticament sinó, sobretot, preparat mentalment. Cal ser d’una altra pasta i més quan arribes al Camp Nou amb l’etiqueta de ser el fitxatge més car del club en l’última finestra del mercat i amb el rol de crac després de guanyar l’Eurocopa de França. Segurament els dos factors han restat en lloc de sumar. El Barça va pagar al València pel seu traspàs ni més ni menys que 35 milions d’euros fixos més 20 milions d’euros en variables i 15 milions d’euros més si algun dia arriba a ser Pilota d’Or. Preu de crac. L’alt cost del fitxatge ha estat una llosa feixuga de carregar en molts moments de la temporada. El seu preu i les enormes esperances que hi havia dipositades en el seu futbol han propiciat que l’exigència de l’afició en el cas de Gomes hagi estat més alta que en altres casos.

En el seu primer any al Barça, André Gomes ha hagut de conviure amb les crítiques en el dia a dia i dels nous segurament ha estat dels més qüestionats. El debat al carrer, però, curiosament ha contrastat durant tot l’any amb la confiança que li ha donat Luis Enrique al camp. Amb l’asturià, André Gomes ha tingut protagonisme en totes les competicions i de les noves incorporacions, només Samuel Umtiti, el gran encert de la direcció esportiva, ha jugat més que ell. En la lliga, André Gomes ha estat el dotzè futbolista més utilitzat (1.590 minuts, 30 partits, 17 com a titular i 3 gols). També a Europa (464 minuts, 8 partits, 5 com a titular). I en la copa del Rei, només el mateix Umtiti, Piqué, Alba i el trident han jugat més que ell (505 minuts, 8 partits, 4 com a titular). André Gomes ha estat un bon comodí per a Luis Enrique. Pocs jugadors hauran assumit tants rols diferents al llarg d’una mateixa temporada. André ha jugat d’interior, la seva posició natural, però també ha hagut de viure lluny del seu hàbitat. Sense anar més lluny, en el seu últim partit amb el Barça de la temporada 2016/17, en la final de copa contra l’Alavés, va ser l’alternativa a Mascherano al lateral dret quan l’argentí es va lesionar en els primers minuts del partit. Seva va ser, per cert, l’assistència del segon gol de Neymar. I és que el final de temporada del portuguès convida a ser pacient. A ningú se li escapa que tot i la quantitat de minuts de què ha disposat, la primera temporada de l’exjugador del València al Barça ha estat irregular, però també és cert que ha acabat amb cert bon gust de boca. Els seus dos gols contra l’Osasuna i el seu gol contra el València a final del mes de març i abril el van reactivar anímicament.

André Gomes també ha estat una alternativa a Sergio Busquets al pivot en partits puntuals, i fins i tot Luis Enrique l’ha provat a l’extrem dret. André Gomes ha jugat en les tres posicions de banda amb el Barça, ja sigui amb el 4-3-3 o el 3-4-3. A la banda, està jugant també amb Fernando Santos a Portugal en el seu 4-4-2. Precisament, ara amb Portugal, confia ser una peça important i recuperar certa dosi d’autoestima. Lluny de les crítiques de l’entorn blaugrana i embolcallat en la confortabilitat de la seva selecció, André Gomes confia recuperar el seu millor futbol ara en la copa Confederacions, una gran oportunitat en l’aspecte personal i un bon aparador també de retruc per mirar de guanyar-se ja d’inici la confiança d’un Ernesto Valverde, que segur que seguirà la seva actuació en el campionat.

André Gomes té encara quatre anys de contracte amb el Barça i el club no preveu per ara desprendre’s d’ell. El seu marge de millora és gran i es confia que amb Valverde torni a ser aquell futbolista que va meravellar amb el València. Es tindrà paciència. Els 23 anys ho permeten. La voluntat del jugador continua sent triomfar a Barcelona i en aquest sentit, Deco (2004-08), un dels herois de París, seria un bon mirall on emmirallar-se. Ell ha estat el portuguès que millor record ha deixat a can Barça. Res a veure amb l’empremta deixada per Couto, Baía, Simão i Quaresma, o l’estimat i alhora tan odiat Luís Figo. Gomes és el setè futbolista d’origen lusità que vesteix de blaugrana. Couto i Simão només van estar dos anys i Quaresma, una única temporada. Veurem la petjada que deixa André. Ell té la paraula.