La teoria dels vasos comunicants aplicada al Barça i al Real Madrid s’està tornant a complir. Quan els blaugrana riuen, els madridistes ploren. I a l’inversa. I a l’estiu res feia presagiar que ara mateix succeiria això. Mentre el club blaugrana ha passat uns mesos complicats per la pèrdua d’una de les potes del seu trident, Neymar, i fracassava en el mercat de fitxatges a l’hora d’aconseguir els seus objectius principals, Verratti i Coutinho, el Madrid mantenia l’excel·lent ratxa de títols assolint la supercopa d’Europa i també la supercopa d’Espanya en una final a doble partit contra el Barça. A més, la superioritat mostrada sobretot en el primer temps al Bernabéu encara va deixar més tocat l’equip d’Ernesto Valverde. Va ser el dia en què Gerard Piqué va reconèixer que després de molts anys s’havia sentit clarament inferior a l’etern rival. Aquell Madrid, campió de lliga i de Champions, semblava imbatible.

Però l’inici del campionat ha capgirat per complet la situació. Els estats d’ànims d’un i altre equip han canviat radicalment. El Barça ha passat del nerviosisme a la tranquil·litat esportiva, mentre que al Real Madrid comencen a aparèixer alguns dubtes. I això que els blaugrana s’han de recompondre del cop que ha suposat la greu lesió de Dembélé, que estarà prop de quatre mesos de baixa i també del fet de conviure en una situació institucional una mica convulsa, amb una moció de censura i amb crits de “Bartomeu, dimissió” per part d’alguns seguidors en alguns partits al Camp Nou.

Quan només s’han disputat cinc jornades, els de Valverde ja han aconseguit obrir una bretxa important amb l’etern rival, a priori, el gran oponent en la lluita pel títol. La distància entre els dos equips ja és de set punts, un fet extraordinari i que en aquest punt del campionat no es veia des de feia cinc anys (amb Tito Vilanova). La diferència de punts entre els dos grans de la lliga s’explica, sobretot, per la fragilitat que està demostrant el conjunt blanc al Santiago Bernabéu, on ha estat incapaç de guanyar cap dels tres partits que ha disputat –València, Llevant i Betis–. L’últim cop que el Real Madrid no guanyava cap dels tres primers partits a casa va ser el curs 1995/96.

El Barça sosté el seu ferm lideratge en solitari gràcies al cinc de cinc que ha aconseguit en aquests primers partits. A més, els seus registres són excel·lents. Els blaugrana presenten un balanç de disset gols a favor i només dos en contra, unes dades que demostren que en l’aspecte ofensiu no estan tenint problemes i que al darrere són un mur. El Madrid, per contra, ha encaixat tres gols més i n’ha fet nou, molt pocs. De fet, Zidane ha esgrimit la falta d’efectivitat com una de les claus del seu fluix inici de campionat.

El barcelonisme està confiat perquè veu que el seu millor jugador, Leo Messi, també està en un moment de forma extraordinari i se’l veu molt motivat i satisfet amb el nou sistema que està implantant Ernesto Valverde a l’equip. L’argentí juga ara més a prop de l’àrea i les seves estadístiques golejadores són més altes que mai. Ara mateix acumula nou gols en la lliga quan només s’han jugat cinc jornades. Mai havia arribat a aquesta xifra amb tants pocs partits jugats. Hi va ser a prop el curs 2011/12, quan en va fer vuit, però l’any passat, per exemple, n’havia fet només quatre en els mateixos partits. Es dona la casualitat, a més, que Messi acumula els mateixos gols en la lliga que tot el Real Madrid junt.