Un banc de proves a la dreta de l’atac blaugrana
Opcions obertes. La lesió de Dembélé ha reimpulsat la competència per ser el jugador ofensiu de referència al costat dret. Ara per ara, Deulofeu, Sergi Roberto i Aleix Vidal es reparteixen les titularitats
Des que Ousmane Dembélé va caure lesionat al Coliseum Alfonso Pérez de Getafe el 16 de setembre, el Barça ha disputat tres partits oficials. I en cadascun Ernesto Valverde ha triat una peça diferent a l’hora d’ocupar la banda dreta de l’atac blaugrana. Gerard Deulofeu va ser titular contra l’Eibar, Aleix Vidal li va agafar el relleu contra el Girona i dimecres passat, contra l’Sporting de Portugal, els galons van anar cap a Sergi Roberto.
Sense Dembélé en la lluita, tots tres jugadors apareixen com les opcions més sòlides per ser la principal referència a l’hora d’acompanyar Messi i Luis Suárez en la línia ofensiva. Es tracta de tres futbolistes amb unes característiques diferenciades, un fet que permet a Valverde disposar d’un ventall ampli a l’hora de trobar el que necessita en cada moment. I, a banda d’aquest tres noms, també hi ha altres alternatives a la plantilla blaugrana.
En aquest context, entren a escena jugadors com ara Denis Suárez i André Gomes, que puntualment han ocupat la posició. El primer va rellevar Aleix Vidal a Montilivi, mentre que el segon ho va fer amb Sergi Roberto a l’estadi José Alvalade de Lisboa. Va ser, però, en la recta final i amb la principal missió de donar més oxigen a l’equip.
Si s’obre més el ventall també apareixen els noms d’Arda Turan i Rafinha. El turc, però, no entra en els plans de Valverde –encara no ha disposat de cap minut oficial aquest curs–, mentre que Rafinha segueix lesionat, amb l’expectativa de poder rebre l’alta a mitjan octubre.
Gerard Deulofeu: pèrdua de galons?
Amb Ousmane Dembélé fora dels terrenys de joc durant els propers tres mesos i mig –és el període previst de baixa segons els metges–, Gerard Deulofeu apareix com el davanter de banda més pur entre les opcions de Valverde. De fet, la velocitat, així com la potència, suposen les seves millors armes. Va ser titular en les tres primeres jornades del campionat, abans que Dembélé el rellevés a partir del Barça-Juventus. Just després de la lesió del francès, Deulofeu va recuperar la condició de titular coincidint amb el Barça-Eibar. Des d’aquell 19 de setembre, però, no ha tornat a aparèixer en un onze inicial. Va quedar fora de la llista de convocats dissabte passat a Montilivi, i dimecres contra l’Sporting Club va ser un dels descartats. Dos fets que fan multiplicar els interrogants sobre què espera Valverde del de Riudarenes, que encara no ha acabat d’exhibir el seu potencial.
Aleix Vidal: ocasió per reivindicar-se
El primer tram del curs ha refermat el vessant ofensiu d’Aleix Vidal. De fet, les llacunes mostrades quan ha hagut d’actuar com a lateral ha propiciat que Valverde hagi optat per intentar explotar la versió com a extrem del futbolista de Puigpelat. Així ha estat en les dues ocasions en què ha jugat com a titular, coincidint amb els duels contra l’Alavés (jornada 2) i el Girona (jornada 6). I també s’ha situat a la zona ofensiva en les altres ocasions en què ha saltat al camp des de la banqueta.
Després de viure períodes d’ostracisme, ara Aleix Vidal s’ha mostrat com un comodí per a Valverde, capaç de ser incisiu apareixent per la zona dreta de l’atac blaugrana. Dissabte passat a Montilivi (0-3) va protagonitzar la centrada xut que va suposar el segon gol del Barça, mentre que en la jornada anterior contra l’Eibar (6-1) també va fer l’assistència a Messi en l’últim gol.
Sergi Roberto: el més polivalent
Ja ho va exposar Valverde després del darrer partit al José Alvalade, en el qual Sergi Roberto va actuar per la banda dreta de l’atac: “És migcampista de formació, però pot jugar per tota la banda.” I així ha estat en aquest inici de temporada. En les sis jornades de lliga disputades ha actuat com a lateral dret en tres ocasions, i dues més a la zona ampla del terreny de joc. Ha estat en les dues primeres cites de Champions quan Valverde ha explotat el vessant més ofensiu del reusenc. Contra la Juventus ja va rellevar Dembélé en el minut 71, mentre que contra l’Sporting club es va moure des del començament com a fals extrem dret. El rendiment sempre ha estat òptim, un fet que l’avala a l’hora de tenir més continuïtat en aquesta plaça. De fet, la seva polivalència li permet combinar capacitat de crear perill sense perdre en cap moment l’ordre tàctic a l’equip.
Publicat a
Notícies
Diumenge,5 maig 2024
