30 d’octubre de 1977. Camp Nou. Barça-Las Palmas. A la gespa, una bandera de més de mil metres quadrats travessant el camp de banda a banda, des de la zona de tribuna al lateral, en els instants previs al partit. Color també a les graderies. Ple a vessar, amb milers de culers lluint pacíficament la seva senyera. Emocions a flor de pell. Tot un estadi cantant Els segadors, interpretat aquell dia amb solemnitat per la Coral Sant Jordi i la Cobla d’Oriol Martorell. L’himne nacional de Catalunya, prohibit durant tants anys pel règim, cantat ben fort a l’estadi. Sense por. Catalanitat en estat pur. Orgull de país, l’orgull d’un poble. La imatge podria servir perfectament com a contracrònica del Barça-Las Palmas d’avui (16.15 h) al Camp Nou. Capricis del destí. En realitat, la fotografia ambiental pertany a fa quaranta anys. Aquell dia el Barça de Rinus Michels va formar amb Artola, Ramos, Migueli, Olmo, De la Cruz, Sánchez, Neeskens, Asensi, Cruyff, Heredia i Zuviría. La Unión Deportiva Las Palmas va jugar amb Carnevalli, Estévez, Felipe, Roque, Páez, Gerardo, Félix, Jorge, Brindisi, Maciel i Morete. Era la vuitena jornada del campionat de lliga de la temporada 1977/78 i aquell dia el Barça va golejar 5-0 amb dos gols de penal del Torito Zuviría i gols de Neeskens, Cruyff i Heredia. Els culers de certa edat, però, recordaran aquell partit com el dia en què Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899-Barcelona, 1988) va poder trepitjar per fi el Camp Nou. Acompanyat per la seva esposa, Antònia Macià, i pels seus fills, i convidat per l’aleshores president del FC Barcelona, Agustí Montal, Tarradellas va poder aquell dia ser present a la llotja, després d’anys i anys exiliat a França. Ho feia tan sols set dies després del seu retorn a Barcelona i de la seva ja cèlebre frase “Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!”. Catalunya recuperava el somriure després de viure durant anys sota la repressió del franquisme. Venien temps millors. Soci del Barça des del 1919 i un habitual del camp del carrer Indústria, el president de la Generalitat va tornar a veure en directe guanyar el seu Barça després de molts anys. En aquella primera visita al Camp Nou, a més, el club li va concedir la medalla d’or de l’entitat. Dia per a la història. Ho va ser aleshores i ho serà encara més avui. O almenys ho hauria de ser, pel bé de la democràcia. El poble català, malgrat la repressió de la qual ha fet gala fervorosament l’Estat espanyol en les últimes setmanes, està convocat avui 1 d’octubre a les urnes en el referèndum d’autodeterminació convocat pel govern. Les urnes treuen avui absolutament tot el protagonisme als gols. Tot l’interès estarà lògicament als centres de votació i al carrer, però també hi haurà futbol al Camp Nou. I, com sempre, amb la UD Las Palmas com a convidat d’excepció. Hi haurà minut de silenci per a Jacint Borràs avui a l’estadi i infinitat de mostres de barcelonisme i catalanitat. Els habituals càntics a favor de la independència del minut 17:14 sonaran avui amb més força que mai.

La UD Las Palmas és, curiosament, l’etern convidat a la festa. L’últim partit de Cruyff amb el Barça va ser també precisament contra el conjunt canari, en aquella mítica final de la copa del Rei al Santiago Bernabéu, d’aquell 19 d’abril de l’any 78, guanyada pel Barça per 3-1, amb un doblet de Rexach i gol d’Asensi. Dos anys abans, el 5 de setembre de 1976, la UD Las Palmas també havia estat testimoni d’un altre dia històric, amb aquella primera retransmissió en català de la mà de Joaquim Maria Puyal, a Ràdio Barcelona. Només feia un any que per la megafonia de l’estadi es podia tornar a parlar en català i aquella primera retransmissió en llengua catalana per primer cop des de l’època de la República va significar un pas endavant enorme per a la normalització de la llengua. Aquell dia, per cert, el Barça també va golejar per 4-0, amb dos gols de Johan, un d’Heredia i un altre de Paco Clares.