Fa temps que Gerard Piqué ha d’aguantar l’hostilitat de bona part de l’afició de la selecció espanyola incapaç d’entendre el missatge compromès amb el dret dels catalans a expressar democràticament el seu futur polític. Els xiulets s’han convertit en una constant cada vegada que juga amb la roja, tant en els partits com en els entrenaments oberts al públic. Ho va tornar a comprovar dilluns a la ciutat esportiva de Las Rozas, tot just l’endemà de criticar amb fermesa la repressió de la policia espanyola durant la jornada del referèndum d’autodeterminació i l’actitud inflexible del govern espanyol. Més d’un miler de persones el van increpar, augmentant la pressió al seu voltant. Piqué, però, no s’amaga i ahir va sortir en roda de premsa per insistir a l’hora de demanar respecte i diàleg per solucionar el problema. A més, va confirmar que no deixarà el combinat espanyol, tal com reclamen les veus més intransigents: “El meu compromís sempre ha estat màxim. Em sento orgullós de la selecció espanyola. El missatge és que no dubtin del meu compromís.” Va admetre que s’ha plantejat “fer un pas al costat” i renunciar-hi, però la seva voluntat és donar un tomb a la situació: “Valorant-ho molt crec que el millor és continuar i accepto el repte de capgirar la situació. Marxar ara a seria donar la raó a tota aquella gent que entén que la millor solució és xiular i insultar. No els donaré el luxe de marxar i que se sentin guanyadors. Sento que hi ha molta gent que desitja que em quedi.” A més, va convidar aquells que el critiquen que l’escoltin abans de fer una valoració: “Molts estaran en desacord amb mi. Si m’assec amb ells potser no els convenceré, però respectaran la meva opinió.”

Com era d’esperar, les preguntes relacionades amb la situació política a Catalunya van centrar la compareixença d’ahir a Las Rozas. “Entenc que molts esportistes no vulguin parlar de política. És un maldecap, però per què no ens podem expressar? Som persones”, va subratllar. I en aquest sentit, no va posar límits a l’hora de fer-li preguntes, allargant la durada de la roda de premsa tot i que els seus companys l’esperaven per dinar. Per començar, el central de la Bonanova va deixar clar que no es penedeix de les contundents declaracions que va fer el dia del referèndum, tot just després del partit entre el Barça i Las Palmas. De fet, va reiterar el missatge: “És el que sento. Estem en un món i som persones. És impossible que tots pensem igual. Estic a favor que la gent pugui votar sí, no o en blanc. També respecto la gent que pensa que els catalans no podem votar, com ha dit Rafa Nadal. Mitjançant el respecte i el diàleg ens podem entendre tots.”

Piqué va assenyalar que mai s’ha posicionat publicament a favor del sí o del no a la independència. “Només he defensat que la gent pugui votar. No crec que sigui un militant”, va comentar. Tampoc creu que sigui una incoherència que un independentista pugui jugar amb la selecció espanyola, tot i manifestar que no és el seu cas: “Crec que un independentista podria jugar a la selecció espanyola perquè no hi ha selecció catalana i l’independentista no té res en contra d’Espanya.” En aquest sentit, va remarcar que “el català no està en contra d’Espanya, només vol el seu propi país”. “Si no hi ha selecció a Catalunya i no tens res en contra d’Espanya, que és un país de l’hòstia, per què no hi podria jugar un independentista amb la selecció espanyola? Tendim a portar-ho tot al sentimentalisme i fanatisme”, va exposar.

Consultat directament sobre si era independentista, el defensa català va preferir no definir-se, apel·lant a la seva condició de “figura global” del futbol, a banda de considerar la seva resposta “és el menys important”. “Què importa la meva opinió. Això va molt més enllà. Hi ha milions de persones que es manifesten per voler votar. L’important és que els polítics facin la seva feina i resolguin el problema”, va dir quan se li va preguntar si li agradaria la independència de Catalunya.

Piqué va lamentar el fet que s’hagi arribat a un punt en el qual “s’està radicalitzant tot molt”, i va posar un exemple per explicar com veu ell la situació: “Espanya i Catalunya són com el pare i el fill que té 18 anys i se’n vol anar de casa perquè sent que el tracten d’una manera que no s’acosta a la realitat. Espanya té dues opcions, seure com faria un pare i dialogar o aquell fill se te’n va.”

Sobre què li va semblar el controvertit missatge del rei Felip VI difós dimarts a la nit, va dir que no el va escoltar. “I no perquè no m’interessi. Estàvem jugant a la pocha [un joc de cartes] i no el vaig poder escoltar”, va explicar.

Tot i la polèmica existent al seu entorn, el defensa català va comentar que ha rebut moltes mostres d’afecte, i va relativitzar els missatges que arriben mitjançant les xarxes socials, “perquè són molt fredes.” Tots els que em xiulen no ho farien després de sopar amb mi”, va afirmar amb un to més distès. També va mostrar-se crític per com s’ha tractat el conflicte polític a Catalunya des d’algunes televisions: “L’actuació a Catalunya em va doldre perquè hi tinc la meva família. És molt difícil traslladar el que passa allà [a Catalunya] des de Madrid, Andalusia, el País Basc...; la televisió mostra el que vol que veieu.”