Aquella primera nit lluny de casa el setembre del 96, amb llàgrimes als ulls i amb la seva Fuentealbilla natal al cor. Aquell primer dia a la Masia, al costat de cares aleshores per a ell desconegudes, futurs companys de viatge, tots ells amb un mateix somni. Aquella Nike Premier Cup del 99 contra el Rosario Central, quan tenia quinze anys i amb Pep lliurant-li directament el trofeu de millor jugador del torneig. De futur mestre a deixeble. De guru a llegenda. Aquell salt al Barça B. Aquell primer entrenament a les ordres de Serra Ferrer. Aquell debut oficial amb el primer equip del Barça en la Champions contra el Bruges el 29 d’octubre del 2002, mitjançant Louis van Gaal i amb el dorsal 34 a l’esquena. Aquell primer gol contra el Llevant en la copa del Rei el 14 de gener del 2004. Aquella primera lliga del 2005 al Ciutat de València, també, curiosament, amb el Llevant pel mig. Aquella primera Champions de Saint-Denis, contra l’Arsenal, sortint com a revulsiu en la segona meitat. París, Roma, Londres, Berlín. El mític 2-6 al Bernabéu. Aquell gol apoteòsic a Petr Cech a Stamford Bridge. Els dos triplets. L’any de les sis copes. El podi de la Pilota d’Or al costat de dos amics, Xavi i Messi. El seu partit número 600... I nits i nits de classes magistrals de bon futbol.

Als 33 anys, i consagrat com una autèntica llegenda del futbol, Andrés Iniesta gira ara la mirada enrere i encara hi veu aquell nen que amb només 12 anys va marxar de Fuentealbilla a contracor per perseguir un somni i mirar de convertir-se en un gran jugador. Quasi 500 km inacabables en cotxe fins a la Masia. Ha plogut molt des d’aquell viatge etern fins a Barcelona. Conserva la mateixa humilitat, però aquell nen s’ha fet un home. Divendres Iniesta va signar la seva renovació eterna. Jugarà al Barça fins que ell vulgui. S’ha guanyat aquest dret. És d’aquells jugadors que formen part de l’escut. Garant dels valors del club i pura classe. Un exemple. Llarga vida al capità.

Van Gaal, Antic, Rijkaard, Pep, Tito, Tata, Luis Enrique i ara Valverde. Tots ells han tingut el plaer de veure’l créixer. Setze temporades al primer equip i 639 partits oficials. Déu-n’hi-do... Un mite.