Una de les imatges més habituals de les últimes temporades al Vicente Calderón és la d’El Cholo Simeone, a la banda, esperonant l’afició de l’Atlético de Madrid. Sobretot, en els moments difícils, conscient que l’ambient transmès des de les grades del Manzanares era una arma més, gens menyspreable, per intentar batre el rival. Per això és una de les veus que millor pot analitzar el que ha significat, pel que fa a animació, el canvi del Calderón, la casa del conjunt colchonero durant l’últim mig segle, pel Wanda Metropolitano. I pel que va explicar el tècnic argentí després de l’últim partit de lliga com a locals, les sensacions són més que positives: “Serà tremend quan la gent acabi d’involucrar-se. Ha estat increïble. L’estadi semblava un circ romà. La veritat és que m’il·lusiona i amb el temps millorarem en aquest camp. Ara ens estem fent amics.”

Amb una capacitat de 68.000 espectadors, 13.000 més que al Calderón, i un cost de poc més de 300 milions d’euros, dels quals 170 han sortit de la butxaca del club, el Wanda Metropolitano, que serà la seu de la final de Champions la temporada que ve, ha aixecat expectació entre la parròquia roig-i-blanca. Amb un total de 105.000 socis, el nombre d’abonats també s’ha disparat i en els tres partits disputats, l’inaugural, contra el Màlaga, contra el Sevilla i contra el Chelsea en la Champions, s’ha superat el registre dels 60.000 espectadors i, de mica en mica, l’afició es va fent seu el nou estadi. Un d’aquests és Abel Resino, extècnic i exporter de l’Atlético, amb més de 300 partits disputats, i que ja ha pogut tastar, des de les grades, algunes de les novetats del nou estadi del conjunt colchonero, tal com explica a L’Esportiu: “Canvia tot. El Calderón era antic i aquest estadi és més gran, més modern... És clar que no serà fàcil igualar la màgia que tenia el Calderón, però crec que també s’aconseguirà. Té un efecte de bombonera important, perquè, tot i que primer el camp s’obre molt, després no ho fa tant com sembla. L’ambient que s’hi crea és més recollit i els rivals també noten la pressió del públic.” En la mateixa línia s’havia expressat un dels arquitectes, Antonio Cruz: “Aquests estadis el que tenen és una enorme ressonància. El so dels espectadors es percep molt bé. Hi haurà una autèntica olla de pressió.”

Per tot plegat, pel que ha observat i sentit, Abel creu que “l’afició es farà seu el Wanda Metropolitano molt abans del que es creu, ja que el que més enganxa és que l’estadi és una meravella, molt maco, per fora i per dins”. L’única taca, segons l’exporter colchonero, és els problemes d’accessos amb vehicle particular, que comporta que “la gent s’haurà d’acostumar a anar a l’estadi amb molt de temps, cosa que no passava al Calderón, on molts aficionats podien anar-hi a última hora”. El que no té tant clar Abel és com es referirà l’afició a la nova casa: “Hi ha divisió d’opinions. Els més clàssics li diem Metropolitano, però ja ho veurem, perquè Wanda surt més fàcil.”