L’Arsenal va fer pública ahir la incorporació de Raül Sanllehí a la seva estructura tècnica a partir del mes de febrer, després del tancament del mercat de fitxatges d’hivern. Es desvincularà del FC Barcelona el dia 1 de desembre, malgrat que ja ha firmat el seu nou contracte amb el club anglès. Ho va fer a Londres. Gran satisfacció a l’Arsenal per la incorporació d’un executiu que treballarà braç a braç amb Arsène Wenger, l’entrenador; amb el president executiu, Ivan Gazidis; el negociador contractual, Huss Fahmy, i amb el director d’operacions de reclutament de jugadors, Sven Mislintat. El club londinenc es vanagloria de l’àmplia experiència de Sanllehí i els seus contactes en el món del futbol. Aquestes dues coses són, precisament, les que més trobarà a faltar el Barça amb la seva marxa. “Fa 14 anys que fa una feina que no hi ha tanta gent que la pugui fer. Té agenda i coneixements. Està a l’ECA i sap com funciona. És una pèrdua irreparable per al Barça”, afirma una persona que ha treballat amb ell. “Es mou molt bé, és un gran relacions públiques i és molt llest. Té molt bona relació amb Rummenigge, Infantino...”, assegura un altre dels que va ser company seu.

I és que amb el pas del temps, Raül Sanllehí va anar guanyant pes dins l’estructura executiva del Barça. Va arribar al club blaugrana l’any 2003 a través de Sandro Rosell, que el coneixia de la seva etapa a la multinacional Nike, quan Joan Laporta va guanyar les eleccions. En un principi va tenir responsabilitats en l’àrea de marxandatge a la botiga del club. Gràcies a la seva bona feina va anar ascendint en l’estructura executiva fins que va arribar a la direcció de l’àrea de futbol. Va tenir molt bona relació amb Txiki Begiristain quan el basc era secretari tècnic i va ser en aquella etapa quan va començar a fer-se un home fort en les negociacions per fitxar jugadors i renovar-los. “És un magnífic professional. Seriós i rigorós. Obsessiu amb la seva feina. Sap molt bé què ha de fer”, expliquen d’ell. “Si per tancar un acord cal que es quedi fins a les tantes fent copes, ho fa”, diuen. Quan Sandro Rosell va arribar a la presidència, l’any 2010, va intentar desprendre’s d’ell, perquè entenia que no li havia estat del tot lleial quedant-se al club després de la seva dimissió i perquè volia fer foc nou amb tot el que representava l’etapa Laporta. Rosell, però, finalment no el va fer fora i, com que ell no volia participar en les reunions de la ECA (l’organisme dels clubs més importants d’Europa), la UEFA, ni en les assemblees de la LFP va demanar a Sanllehí que representés el Barça en tots aquests organismes. La seva bona imatge internacional se la comença a guanyar quan assumeix aquestes responsabilitats.

Amb Andoni Zubizarreta no va tenir tan bona relació com amb Txiki Begiristain i es van crear una mena de dos bàndols a l’hora de prendre decisions esportives en aquella etapa del club. Per una banda, hi havia Rosell i Sanllehí, i per l’altra, Bartomeu, com a vicepresident esportiu, i Andoni Zubizarreta com a director esportiu. Pocs clubs al món han tingut un director de futbol i un director esportiu a la vegada i no se sabia amb exactitud on arribava un i arribava l’altre. Els bons contactes de Sanllehí, però, el feien imprescindible a l’hora de negociar. Ell va ser molt important en el fitxatge de Neymar, passant llargues temporades al Brasil. “Ha fet de mainadera de tota la família Neymar”, asseguren. De fet, li va tocar donar la cara per explicar tot el fitxatge al costat de Bartomeu. Amb Robert Fernández també ha treballat a gust, però en aquest últim temps ha trobat massa ingerències en la seva feina que li han desagradat. El descontrol en l’àrea esportiva, amb un munt de veus diferents i, a vegades, discordants, l’han ajudat a prendre la decisió d’abandonar el Barça, on ha estat els últims catorze anys.

El mes de febrer del 2017 ja va comunicar a Albert Soler, que en aquells moments encara tenia responsabilitats en l’àrea de futbol, que tenia previst marxar. Havia perdut pes i no estava del tot còmode. Soler, però, li va demanar que es quedés de cara al mercat d’estiu, conscient que no hi havia ningú al club amb la seva experiència i contactes en el món del futbol. El cas Neymar és l’últim detonant que fa irreversible la seva marxa. Des del club li perden bona part de la confiança perquè entenen que era la persona més propera a la família Neymar i que no es va assabentar de tot el que passava i de les intencions de marxar del brasiler.

Al desembre, quan marxi, el club blaugrana té previst que les seves funcions les assumeixi Franc Carbó, ara director de les FCBEscoles i una persona de la confiança del director general, Òscar Grau.