Pocs homes coneixen tan bé aquest Barça com Juan Carlos Unzué, que avui torna al Camp Nou com a tècnic del Celta, només mig any després que finalitzés la seva tercera etapa en el club blaugrana, al costat de Luis Enrique. No tornarà sol, ja que va marxar al conjunt gallec acompanyat dels que havien estat també els seus homes de confiança al Barça: Robert Moreno, que d’ajudant i analista de rivals ha passat a ocupar el lloc que tenia precisament Unzué al Barça com a segon entrenador; Rafel Pol, el preparador físic, i Joaquín Valdés, el psicòleg. Tots ells, noms també clau en els èxits blaugrana de les últimes tres temporades, amb Luis Enrique al capdavant, i que van arribar al punt final el 27 de maig passat amb la final de copa al Calderón contra l’Alavés, que suposava el novè títol guanyat de tretze possibles.

Descartat finalment per agafar el relleu de Luis Enrique tot i ser un dels més seriosos candidats abans de la confirmació d’Ernesto Valverde com a nou tècnic blaugrana –el Txingurri, ahir mateix, assegurava que el veu “plenament capacitat per entrenar el Barça”–, Unzué prenia, per primer cop al llarg de la seva carrera, el comandament d’un equip de primera divisió, i signava per dos anys. Amb passat com a primer entrenador al Numància, una temporada a segona divisió A, i al Racing de Santander, tot i que no hi va arribar a començar el curs per desavinences amb el club, l’ex- segon entrenador blaugrana no es feia, a més, amb un equip qualsevol. I és que els gallecs han estat un dels que millor ho han fet en els últims anys. Amb Berizzo, de fet, l’última temporada, es van quedar a les portes de la final de copa, sent eliminats per l’Alavés, i també de la de l’Europa League, dient adeu contra el Manchester United.

Tot un repte, doncs, per a Unzué, que li arriba als 50 anys i després d’haver triomfat les darreres temporades com a segon entrenador, també anteriorment al Celta, amb Luis Enrique. En aquest retorn a Balaídos, els primers mesos no estan sent fàcils, ja que, encara que els gallecs estan en una situació força còmoda, novens amb un marge de 10 punts respecte als llocs de descens, amb possibilitats més que reals d’entrar a les posicions europees, a quatre punts, i classificats per als vuitens de final de copa, són molts els que enyoren el joc elèctric dels últims anys amb Berizzo. Sense anar gaire lluny, fa uns dies, el seu president, Carlos Mouriño, no es mossegava la llengua a l’hora de valorar aquesta arrencada de curs i exigia més a l’equip, tot i mostrar la seva plena confiança en Unzué: “El balanç és únicament regular, ja que estem tenint daltabaixos alternant partits magnífics amb d’altres que no han sortit bé. Crec que tenim un bon equip que, de mica en mica, s’està consolidant i que tant de bo pugui anar cap amunt per lluitar amb els equips que pugnaran per plaça d’Europa League.” Amb aquest objectiu, el club va invertir 25 milions d’euros aquest estiu en fitxatges, una suma rècord en la història de l’entitat. Tot i això, el tècnic navarrès ja ha deixat clar més d’un cop que no variarà la seva aposta per un joc més tàctic i basat en el control: “Sense cap dubte, tinc els jugadors per jugar d’aquesta manera. I no intentaré jugar a una cosa en la qual no crec. Però de vegades també podem jugar en llarg, no només venim a jugar d’una manera. Tinc la meva idea i estic en el procés de transmetre-la. No fer això seria la meva perdició, perquè de l’altra manera no sortiria bé.”

Fins ara, el Celta encara no ha estat capaç d’encadenar dues jornades amb victòria i tot i que mostra una alta eficàcia a l’àrea rival –només s’ha quedat un partit sense marcar, contra l’Atlético, i és el cinquè equip més golejador de la lliga–, també encaixa amb molta facilitat (19 gols). El que sí que està funcionant és l’estratègia, un dels punts forts del tècnic navarrès, com ho demostren els 8 gols marcats ja pel Celta aquesta temporada a pilota aturada. El que canvia respecte a l’etapa al Barça és que ara és Unzué el que s’asseu a la banqueta quan hi ha una acció d’aquest tipus, i és Moreno el que surt a l’àrea tècnica a donar indicacions als jugadors. Qui analitza ara els rivals, per cert, és el fill d’Unzué, Aitor.

“El partit és especial abans, però a partir de la una és com qualsevol altre. Per la meva manera de ser, he estat en molts llocs i crec que la meva manera de comportar-me ha estat tan professional com ha estat possible amb l’equip que he defensat”, explicava ahir Unzué respecte al retorn al Camp Nou, que per tot el que hi ha viscut, també és casa seva. I és que hi ha passat gairebé una quarta part de la seva vida. Primer com a jugador, durant dos anys, en què va ser el porter suplent de Zubizarreta i va coincidir amb Valverde, a qui descriu com “un tipus fantàstic, molt fàcil de ser amic seu, seriós i a la vegada irònic i amb un gran sentit de l’humor”. Més llarga va ser la següent etapa, ja que tant amb Rijkaard com amb Guardiola, hi va estar set anys sent el preparador de porters.