Sergi Roberto va arribar amb catorze anys a la Masia procedent del Nàstic com un futbolista ofensiu. Onze anys després, el reusenc s’ha convertit en un dels pesos pesants del primer equip pel seu coratge, la seva qualitat i la seva polivalència. En cinc temporades ha guanyat divuit títols amb el Barça i s’ha assentat com l’inesperat recanvi de Dani Alves al lateral dret. La seva història d’amor amb el primer equip va començar la temporada 2010/11, quan Guardiola el va fer debutar en la tornada dels setzens de final de la copa contra el Ceuta i també en l’anada de les semifinals de la Champions al Bernabéu. Però l’entrenador que ha marcat la carrera de Sergi Roberto és, sens dubte, Luis Enrique.

Amb el tècnic asturià es va estrenar a segona divisió amb el filial blaugrana amb 18 anys –sols van coincidir durant un curs, però va ser un home clau en disputar 26 partits i fer 2 gols–; posteriorment, es va consagrar com a peça clau jugant d’interior i, després, com a lateral dret del primer equip. Abans, però, amb Eusebio va continuar creixent al filial, i va anar entrant de mica en mica en la dinàmica del primer equip durant dues temporades més (51 partits), fins que l’estiu del 2013 va passar a formar part de la primera plantilla a les ordres de Tata Martino.

A partir d’aquí, una progressió que pocs s’imaginaven. L’any amb l’argentí va ser força fructífer per a Sergi Roberto, ja que es va estrenar en l’elit tenint la confiança del tècnic –27partits entre totes les competicions en la posició d’interior–. Els resultats de l’equip no van ser els esperats, però Martino va apostar fort pel de Reus, i ara el Barça en recull els fruits. L’arribada de Luis Enrique a l’equip va il·lusionar especialment Sergi Roberto, però el guió final no va ser l’esperat. La competència al mig del camp li va restar protagonisme respecte a l’any anterior (18 partits). Durant tot el curs van sorgir rumors que podia marxar cedit per agafar minuts i experiència. Però el tècnic asturià el coneixia bé i el volia a la plantilla. El curs següent (2014/15) va acabar de fer eclosió alternant aparicions (49) al mig del camp i al lateral dret, una posició nova per a ell i que ha ocupat amb assiduïtat fins ara amb la marxa d’Alves.

La seva polivalència l’ha portat a ser el lateral dret titular del Barça i a protagonitzar moments que quedaran guardats en la memòria dels aficionats blaugrana. El gol del 6-1 contra el PSG no l’oblidarà mai. Una diana històrica per a un futbolista del planter que sempre havia somiat marcar un gol així al Camp Nou i que amb la renovació seguirà molts anys més on volia estar.