Gerard Piqué va acabar lesionat en el derbi de Cornellà-el Prat contra l’Espanyol per culpa d’una dura entrada de Gerard Moreno a les acaballes del partit. Va forçar per ajudar l’equip a classificar-se per a la final de la copa del Rei jugant a Mestalla quan probablement el seu genoll hauria necessitat un descans. Però quan arriba el tram decisiu de la temporada, quan cal arremangar-se per tirar tots els partits endavant, Piqué és un dels jugadors que no s’arronsa. Mai. Quart capità de l’equip sense oficialitat després de la marxa de Mascherano, el defensa català va exercir de líder a Ipurua, un estadi on el Barça sempre obté bons resultats però que sempre requereix estar totalment concentrat durant els noranta minuts.

I Piqué contra l’Eibar no va tenir fissures. Si Luis Suárez va ser el flagell en atac, el defensa blaugrana va ser un mur per als jugadors de l’Eibar, que sempre topaven amb el seu cap després de fer mil i una centrades a l’àrea. També va ser molt efectiu en el tall i es va haver de multiplicar per controlar la gran mobilitat dels davanters de l’Eibar. Intensos els duels amb Kike García, un futbolista d’aquells que no para de molestar durant els 90 minuts i que busca constantment el cos a cos amb els seus marcadors. Hi ha una dada que exemplifica perfectament que el partit de Piqué a Ipurua va ser espectacular. El central del Barça refusa 4,5 passades de mitjana en la lliga i contra l’Eibar en van ser 14. Brutal. Ja sabia Piqué que a Ipurua li tocaria esforçar-se al màxim perquè l’Eibar és un equip que sempre pressiona ben endavant la sortida de la pilota i que no perd la intensitat durant tot el partit. Imposen un ritme frenètic des de l’inici i no paren d’enviar pilotes a l’àrea. Piqué es va convertir en un autèntic salvavides per a l’equip quan més va patir en la segona meitat, els minuts previs a l’expulsió d’Orellana. Al costat d’un notable Umtiti, va demostrar que arriba a la cita de dimarts contra el Chelsea en bones condicions, encara que a vegades en alguna acció se’l veu un xic més lent del que en ell és habitual o que fa algun gest excessiu de dolor. El descans que va tenir contra el Getafe –va jugar Yerry Mina–, però, li ha anat perfecte per no arribar gaire tocat en l’important partit de Stamford Bridge. De fet, segurament el Chelsea no sortirà a pressionar tan endavant com l’Eibar però l’estadi també té unes dimensions més reduïdes i l’afició pressiona moltíssim.

Les seves estadístiques en el partit d’ahir exemplifiquen perfectament que va ser un futbolista decisiu per endur-se els tres punts contra l’Eibar en un partit clau perquè el Barça venia de dos empats consecutius i no es podia permetre fallar. Piqué va fer dues passades de mèrit bones i en va intentar tres que no van arribar a port. També va recuperar nou pilotes i només en va perdre una. No va poder fer cap rematada i va rebre una falta i en va fer una altra. El Barça va sortir victoriós d’Ipurua pel seu potencial a les àrees. I Piqué va sobresortir.