Un magnífic gol de falta directa de Leo Messi –qui, si no?–, va decidir la final entre el Barça i l’Atlético de Madrid. L’argentí vol aquesta lliga i va tornar a posar les coses a lloc després que els madrilenys s’haguessin guanyat per mèrits propis el dret a tornar a disputar-la en un inici de 2018 molt elogiable pel que fa a resultats. Els blaugrana es van rescabalar de l’accident de dijous a Las Palmas amb una victòria que els permet tornar a agafar un avantatge important –vuit punts– en una lliga amb més color blaugrana que mai després de la cita d’ahir. Ara bé, l’experiència viscuda en l’últim mes ha de servir per tenir molt clar que ningú els regalarà el títol i que caldrà seguir lluitant pel campionat en cada partit, jornada a jornada.

Que el matx feia flaire de cita important va quedar clar des de l’alineació. Valverde va fer una única variació en el seu habitual onze de gala. Va fer confiança a Coutinho en detriment de Paulinho, molt fluix en els últims partits. Buscava més claredat ofensiva i més poder d’intimidació contra un Atlético que al Camp Nou sempre acostuma a jugar ben ordenat i protegint molt bé la seva àrea. Els blaugrana van voler purgar l’imperdonable empat contra Las Palmas sortint molt concentrats des del primer minut i amb les idees molt clares, conscients que era un duel en què hi havia més de mitja lliga en joc.

Estaven tan concentrats i amb tantes ganes que fins i tot Iniesta, que no acostuma mai a buscar el xut des de lluny ho va intentar. El manxec va oferir un autèntic recital futbolístic en aquest primer tram, amagant la pilota al seus rivals i desbordant quan calia. Va ser una llàstima que una punxada a la part posterior de la cuixa dreta l’apartés massa aviat del partit. Va ser en el minut 22, i malgrat que va seguir una estona més al camp, la prudència es va imposar i va deixar el seu lloc a André Gomes en el minut 34. El comunicat oficial parla d’una lesió al bíceps femoral que resta pendent de les proves per saber l’abast exacte de la gravetat, encara que molt probablement es perdrà la tornada contra el Chelsea en la Champions.

Amb ell i sense ell, el Barça va ser el gran dominador del joc i va tenir molta presència al camp de l’Atlético, si bé no va tenir gaires ocasions de gol clares. Messi va ser el primer a posar a prova Oblak amb un xut massa tou després de desfer-se de tres defenses. Va ser el seu primer avís. En el segon, ja no va perdonar. Va ser en un impecable llançament de falta en què el seu colpeig va dibuixar una rosca suau i perfecta que va treure les teranyines de la porteria defensada per Oblak. Era el tercer gol de falta consecutiu de Messi després d’haver marcat també contra el Girona i Las Palmas. Els blaugrana mereixien el premi del gol. Coutinho hauria pogut fer el segon amb un bon xut amb l’esquerra. L’Atlético, en l’aspecte ofensiu, ni va existir gràcies a la bona feina col·lectiva de tot l’equip blaugrana, molt concentrat i que no va concedir cap contraatac perquè Griezmann pogués fer mal. El francès, objectiu prioritari de cara a la temporada vinent, es va tornar a quedar sense marcar al Camp Nou, on no ho ha fet mai, ni amb la Real Sociedad ni amb l’Atlético.

En el segon temps, els colchoneros van fer un pas endavant exemplificat amb els canvis de Simeone, que va fer entrar Correa per Vrsaljko i posteriorment Gameiro per Gabi. El tècnic, conscient que necessitava ni que fos puntuar per impedir que el Barça tornés a agafar més avantatge després d’haver retallat sis punts als blaugrana en un mes, s’ho jugava tot. Sí que va trepitjar més terreny blaugrana, però va ser incapaç d’inquietar excessivament la porteria de Ter Stegen. L’Atlético de Madrid té problemes quan li toca proposar, perquè és un equip que viu i es troba molt més còmode quan pot córrer després de l’error rival o bé en les jugades a pilota aturada. Però ahir el Barça no els va deixar contraatacar gaire i va estar molt fiable a l’hora de refusar i defensar les centrades a l’àrea, fins i tot quan les cames van començar a flaquejar ben entrada la segona meitat. Busquets es va queixar al final del partit que havien tingut menys descans després de jugar dijous i no dimecres.

Malgrat posar tota la carn a la graella, l’Atlético, completament inofensiu, només va tenir un xut llunyà de Griezmann que va marxar als núvols. De fet, va estar més a prop el 2-0, en un xut de Busquets després d’un córner servit per Messi. Els minuts van seguir passant i el resultat ja no va variar.

Ni la pluja va poder espatllar una tarda perfecta per al Barça, que ja havia començat de la millor manera amb l’emotiu i merescut homenatge del Camp Nou a Enrique Castro, Quini, traspassat dimarts.