Contra el Girona, fa vuit dies, Leo Messi va marcar de falta fent passar la pilota per sota de la tanca. Dijous, contra Las Palmas, ho va aconseguir amb un xut potentíssim pel pal del porter. I ahir, per tercer partit consecutiu, l’argentí va tornar a marcar de falta directa, i en aquesta ocasió amb un xut molt més ortodox, per damunt de la barrera i ajustant l’esfèrica a l’escaire, fent inservible l’excel·lent estirada d’Oblak, un gol d’una importància sideral, ja que va desnivellar un partit que, molt probablement, acabarà decidint la lliga. I és que ja fa temps que Leo Messi és un dels millors llançadors de falta del món, una tasca que en els seus inicis no exercia, ja que l’especialista del Barça era Ronaldinho, però el cert és que quan ho intentava l’argentí tampoc era gaire fiable. Messi, però, es va capficar a afegir les faltes al seu interminable repertori, i a còpia d’entrenaments ho va aconseguir, fins al punt que el gol que va fer ahir, només a l’abast dels grans llançadors del planeta, és el vint-i-tresè que marca de falta en la lliga i el sisè d’aquesta temporada, números d’autèntic especialista. La diana, a més, fa que el 10 blaugrana sigui encara més Pichichi, ja que amb 24 gols supera ja en quatre el seu company i amic Luis Suárez.

El golàs, però, vital en la lluita per la lliga, va ser només un petit tast de l’enorme partit que va completar ahir Messi, que va acabar el duel totalment fos, fruit de l’esforç fet i del desgast físic que havia tingut dijous contra Las Palmas. Perquè a diferència d’altres partits, en què l’argentí regula els seus esforços, ahir se’l va veure córrer com mai, pressionant la sortida des del darrere dels rivals i deixant-se la pell en defensa, conscient que contra l’Atlético no es pot fer cap tipus de concessió. A això, és clar, cal afegir-hi la duresa amb què el tracten els defenses i els migcampistes colchoneros, uns xocs que Messi no va defugir en cap moment, fins al punt que va ser ell qui va veure la primera groga del partit, per una topada, en què l’argentí va deixar anar el peu davant l’entrada de Filipe Luis. I quan va poder marxar de la gàbia que li havia preparat Simeone, és clar, va ser quan va arribar el perill blaugrana. El primer intent, en el minut 21, en què Messi va xutar massa centrat des de la frontal de l’àrea, després de deixar estabornits tres rivals amb un canvi de ritme. I en la següent ocasió, ell mateix va provocar la falta de la victòria, en ser blocat quan ja iniciava una de les seves clàssiques diagonals. De la brillantor del primer temps, però, el Barça va haver de passar a la feina fosca després de la represa, un esforç extra del qual Messi també va participar, demostrant la gran importància del partit d’ahir. Això no vol dir, és clar, que el 10 no aparegués en atac, ja que ho va tornar a provar de falta i de les seves botes va néixer la millor ocasió del segon temps, una volea de Busquets que va anar precedida d’un llançament de córner mil·limètric de l’argentí. Tot l’esforç, és clar, va pagar la pena, ja que ahir el Barça, amb un Messi esplèndid, es va acostar, i molt, al títol de lliga.