Diu la dita que “Roma no es va fer en un dia”, i aquesta frase es pot aplicar perfectament al nou Roma de Monchi, el flamant nou director del conjunt giallorosso, i d’Eusebio di Francesco, el nou tècnic, un projecte engrescador amb el futbol ofensiu com a segell de partida i amb una plantilla que barreja experiència amb els clàssics fitxatges de Monchi de jugadors menys coneguts que comencen a treure el cap en l’elit. A hores d’ara, però, aquest Roma encara és en un estat embrionari, com ho demostra la gran distància de punts que hi ha en la lliga entre els giallorossi i el Juventus i el Nàpols, fruit de la irregularitat d’un conjunt amb massa carències. Això no vol dir, però, que el Roma no sigui un conjunt perillós, com ja va demostrar en la fase de grups, en què va ser capaç de superar en la taula el Chelsea i l’Atlético, els dos grans favorits, gràcies a la seva esma i a les seves individualitats, dos aspectes que el Barça haurà de controlar de ben a prop.

Entre els punts positius del Roma sobresurt l’estat de forma d’Alisson Becker, el seu porter, que s’ha erigit en una de les grans revelacions de la temporada, fins al punt de ser a les agendes dels gegants d’Europa. L’altre aspecte a considerar és el potencial físic del centre del camp, amb De Rossi com a emblema i amb Strootman i Nainggolan com a pulmons, ja que es tracta de dos migcampistes amb recorregut, bons en la recuperació i amb arribada a l’àrea rival. I després, és clar, el Roma sobresurt a la zona ofensiva, amb un Dzeko renascut com a principal perill, i amb Perotti i Ünder com a punyals per les bandes. Aquest últim, de fet, és el primer gran reforç amb el segell de Monchi, ja que es tracta d’un jove talent turc que l’estiu passat el Roma va fitxar per només 15 milions.

No tot en el Roma, però, són aspectes positius, ja que el conjunt de Di Francesco també acumula defectes que el converteixen en un equip massa irregular. Per un costat, els giallorossi s’han mostrat durant la temporada com un conjunt molt fràgil en defensa. Fazio i Manolas, tot i formar una bona parella, pateixen amb les pilotes a l’espai, i Kolarov no s’ha acabat d’adaptar a l’equip. Després, al centre del camp, l’equip pateix en les transicions i no té la qualitat tècnica suficient que requereix l’estil de joc que vol implementar Di Francesco. I per acabar, i no menys important, el tècnic té un greu problema amb la segona unitat, ja que no disposa de suplents de luxe per solucionar algun problema puntual o per variar en excés l’esdevenir d’un partit o d’una eliminatòria.