La de dissabte serà la vuitena final de copa de les últimes deu que disputa el Barça, que en els últims anys, amb tres títols consecutius i cinc dels últims nou, ha consolidat el seu domini històric en aquesta competició, que vol guanyar per trentena vegada al llarg de la seva història. Si ho aconseguís, ja tindria set copes més que l’Athletic, que no la guanya des del 1984.

D’altra banda, el Barça també buscarà la que seria la seva sisena copa en propietat. Amb la final guanyada el 2015 va obtenir per última vegada la copa en propietat, ja que era la cinquena guanyada de manera alterna (1997, 1998, 2009, 2012 i 2015), des que es va obrir un nou cicle, a partir del 1990, any en què el Barça assolia la seva quarta copa en propietat. L’altra manera d’aconseguir-ho és guanyar la copa durant tres temporades seguides dins d’un nou cicle –la del 2015 ja és de l’anterior–, i a això aspira enguany el Barça, que si fos campió tornaria a quedar-se el trofeu en propietat. Els altres cops que ja ho ha fet en la història va ser durant la dècada dels vint, a principis dels cinquanta –amb tres copes seguides–, entre finals dels cinquanta i principis dels setanta, i entre finals dels setanta i el 1990. El Sevilla en té dues en propietat, concedides de manera extraordinària, quan va ser el campió de la primera edició de la copa del Generalísimo, el 1939, i de la del 2010, quan la RFEF va voler premiar el campió de copa amb motiu del mundial guanyat per la selecció espanyola.