L’excels estat de forma d’un Ter Stegen més madur, candidat a defensar la porteria de l’actual campiona del món a Rússia i candidat també al Zamora. La gran compenetració del tàndem Piqué-Umtiti. La jerarquia del català a la dreta i l’eclosió i la consolidació definitiva del francès al perfil dret. La resurrecció de Jordi Alba. El canvi de dibuix tàctic de Valverde, enfortint la medul·lar amb la parella Busquets-Rakitic, tots dos més junts, i actuant de primer filtre. El nou rol dels interiors. El distanciament de la proposta del trident... Són molts els factors que ajuden a explicar la fortalesa defensiva d’aquest Barça. El fet que l’equip hagi encaixat tan sols 19 gols en aquesta lliga és una dada que parla per si sola.

El Barça de Valverde és un Barça sòlid. Sense fissures. L’única taca en l’expedient, majúscula això sí, va ser el desastre de Roma, on en un sol partit l’equip va rebre els mateixos gols que en tots els partits anteriors de Champions junts (3). Dissabte al Wanda, l’equip va ser proclamat campió de la seva trentena copa del Rei, amb un Jasper Cillessen enorme, que contra el Sevilla va tancar la copa amb un altre partit amb la porteria a zero i amb un còmput global de només 2 gols en tota la competició. I en la lliga, mateixa tònica. Si no passa res estreny, el Barça serà campió aquest cap de setmana. El doblet és un fet. I ara l’equip s’ha marcat altres reptes. Tancar la lliga sense perdre cap partit sedueix el vestidor. Només l’Athletic (1929/30) i el Real Madrid (1931/32) ho han fet anteriorment en lligues, aleshores de només divuit jornades. Mai cap equip ho ha aconseguit en una lliga de trenta-vuit jornades. El repte és gran. Com ho és també l’objectiu de ser el Barça menys golejat de la història.

A falta de quatre jornades per acabar la lliga, amb l’afegit del partit ajornat contra el Vila-real, el Barça acumula 19 gols en contra, dos menys dels que va encaixar les temporades 2014/15 i 2010/11. Mai l’equip ha encaixat menys de 21 gols en contra en lligues de 38 jornades. Fa tres temporades, en la primera lliga de Luis Enrique, el Barça va ser campió amb 110 gols a favor i 21 en contra, en un any en què Claudio Bravo va brillar amb llum pròpia estant ni més ni menys que 754 minuts imbatut en un gran inici de curs, fins al gol de penal de Cristiano al Bernabéu. El xilè va jugar 37 partits i va rebre 19 gols, i va ser Zamora (Masip va rebre els altres dos contra el Dépor).

Amb Guardiola, l’any 2011, el tàndem Valdés (16 gols en contra en 32 partits) i Pinto (5 en 6) van aconseguir tancar la lliga també amb només 21 gols encaixats. Valdés, com Bravo, també acabaria sent Zamora.

Xifres notables i que poc tenen a veure amb les esquerdes del Barça d’altres temporades. Sense anar gaire lluny, la temporada passada, pràcticament amb els mateixos homes que ara, l’equip va rebre 37 gols. Fins i tot en una lliga històrica com la dels 100 punts, amb Tito Vilanova, l’equip va rebre ni més ni menys que 40 gols. Per hemorràgia, però, els 57 gols encaixats la temporada 2000/01, en què l’equip va acabar quart, darrere del Madrid, el Dépor i el Mallorca, o els 56 gols rebuts la temporada 1997/98. Curiosament aquell any, tot i rebre tants gols, l’equip seria proclamat campió amb 74 punts, davant de l’Athletic i la Real Sociedad. El Madrid va ser quart.

En clau trofeu Zamora, el frec a frec entre Jan Oblak i Marc-André Ter Stegen continua viu. L’eslovè és el favorit, amb 18 gols en contra i un partit jugat més que l’alemany. A Ter Stegen li van fer mal els dos gols rebuts a Vigo. Ja ho veurem.

19

gols rebuts

quan falten 5 partits

21

gols rebuts

temp. 2014/15 i 2010/11