Tot i que pot actuar per les dues bandes de l’atac, la posició ideal de Willian Borges és l’extrem dret, el lloc que ocupa Ousmane Dembélé, del qual s’espera que aquesta temporada eclosioni definitivament fins a convertir-se en un jugador important. Sembla difícil que Willian aterri al Camp Nou per ser suplent, una teòrica titularitat que afectaria l’esperada progressió d’un Dembélé pel qual el club va pagar fa un any 145 milions d’euros. Fitxant Willian, i per una quantitat de diners tan elevada, el Barça estaria reforçant una posició que ja té coberta, quan té mancances en altres zones del camp, i estaria posant bastons a les rodes a Dembélé, que el que ara necessita és confiança per sentir-se important. Si Valverde optés per situar-lo a l’extrem esquerre, el perjudicat seria Coutinho, que ara per ara sembla titular indiscutible.

Durant les últimes cinc temporades, Willian ha estat titular a les files del Chelsea, ja sigui amb Mourinho, Hiddink o Conte al capdavant de la banqueta. Un fet que reflecteix la seva solidesa com a jugador capaç d’adaptar-se a diversos estils. També destaca la seva regularitat, afavorida pel fet de no haver tingut lesions importants al llarg de la seva carrera. De fet, l’any passat va arribar a jugar en 36 de les 38 jornades de la Premier League. El seu palmarès a Anglaterra inclou una copa de la lliga, dues lligues i una FA Cup. Abans, però, ja havia acumulat un ampli palmarès amb el Xakhtar Donesk, que va ser el seu primer club quan va fer el salt a Europa procedent del Corinthians. Va ser al club ucraïnès on va començar a cridar l’atenció entre els grans clubs europeus. A més, l’extrem, que també pot actuar com a interior, té un pes destacat dins de la selecció brasilera. En el recent mundial de Rússia, Tite li va donar galons de titular en els cinc partits que va jugar la canarinha abans de caure eliminada a quarts.

Willian Borges complirà 30 anys d’aquí a dues setmanes, una edat ja important per a un jugador de les seves característiques. Sembla complicat, doncs, que el Barça pogués arribar a amortitzar els 72 milions d’euros que ha posat damunt de la taula del Chelsea –a banda de l’elevada fitxa que reclama el jugador–, ja que l’extrem brasiler difícilment podrà rendir a un altíssim nivell més enllà de dues o tres temporades. A més, el seu futur traspàs ja hauria de ser a un preu a la baixa. Tot i que Willian pràcticament no ha tingut lesions importants en la seva carrera esportiva, s’intueix força difícil que la seva explosivitat i potència, dues de les seves principals virtuts, no comencin a ressentir-se’n més aviat que tard, ja que aquests són els principals aspectes físics que els jugadors de futbol comencen a perdre arribats a la trentena, una decadència que minvaria molt el seu rendiment.

Willian agrada a Ernesto Valverde, que ja va elogiar el jugador coincidint amb l’eliminatòria de quarts entre el Barça i el Chelsea de l’última Champions. “Només necessita mig metre o fins i tot menys per armar el xut. El nostre porter estava tapat, i sabem que pot fer aquesta acció, però els grans jugadors són així”, va comentar en relació amb el gol que va marcar el migcampista brasiler en el duel d’anada a Stamford Bridge. El tècnic blaugrana valora especialment la versatilitat del jugador. D’una banda, és capaç d’arribar a l’àrea des de la segona línia amb perill gràcies al seu bon xut, però a la vegada no descuida les tasques de pressió defensiva. Aquesta polivalència també l’afavoreix a l’hora d’adaptar-se als sistemes que ha utilitzat l’entrenador basc d’origen. És en el 4-4-2 on més pot encaixar obert a la zona ampla del camp, però la seva vessant ofensiva també li permet actuar en el 4-3-3 en un dels dos extrems.

Willian és un futbolista excel·lent, però potser la seva imatge ha quedat una mica sobredimensionada pel seu estel·lar partit contra el Barça en la passada Champions, en què va marcar un gol i va xutar dues vegades al pal. I és que la realitat és que es tracta d’un jugador molt irregular, capaç d’alternar un partit bo amb uns quants en què desapareix del mapa. De cara al gol, per exemple, només ha fet 34 dianes en les cinc temporades que fa que juga en el Chelsea –menys de set per curs–, mentre que tampoc destaca per ser un gran assistent. Aquests números no es corresponen amb el que hauria d’aportar un membre del trident ofensiu del Barça, on els tres de dalt aglutinen tot el pes ofensiu de l’equip. A tot això, a més, cal afegir que Willian, tot i ser un jugador molt complet, tampoc destaca per la seva capacitat associativa, ja que l’escenari que més li agrada és el dels espais per córrer, precisament les situacions en què menys gaudeix el Barça. Si acaba sent blaugrana, doncs, al brasiler no li quedarà més remei que adaptar--se i mirar de ser més regular en les seves aportacions.

El possible aterratge al Barça es veuria afavorit pel fet de trobar-se amb dos compatriotes: Philippe Coutinho i Arthur. De fet, amb Coutinho, amb qui comparteix agent, coincideix en les concentracions de la selecció brasilera. L’última, amb motiu del mundial de Rússia d’aquest mateix estiu. Tots dos han compartit un mes de preparació, a banda de conèixer-se també pel fet que tots dos han estat en la Premier League. En l’últim mundial van ser titulars en l’esquema del seleccionador brasiler, Tite. Per tant, es coneixem bé a l’hora d’actuar dins del terreny de joc. També es treballa perquè Coutinho sigui comunitari aviat, i això facilitaria l’arribada de Willian, en alliberar una plaça d’extracomunitari. Més enllà de Coutinho, la presència d’Arthur augmenta la colònia brasilera dins d’un vestidor blaugrana que es caracteritza per facilitar l’adaptació dels nouvinguts.