El Barça ja veu pel retrovisor tots els seus principals rivals en la lluita pel títol, i algun d’aquests, com ara l’Atlético de Madrid, ja és a cinc punts. Amb el seu nou de nou, els de Valverde es van situar en el lideratge de la classificació gràcies a la primera golejada de la temporada contra un atrevit Osca que va pagar molt car haver-se avançat en el marcador i que va sortir del Camp Nou amb un cabàs de 8 gols en contra però amb la dignitat intacta per la seva actitud.

Tercer partit de lliga i els nous van seguir sense aparèixer en l’equip titular. Cap dels quatre. Tot i que molts coincidien que la visita de l’Osca era una grandíssima oportunitat per fer rotacions tot just abans d’una aturada, Valverde, prudent, va insistir a sortir amb el seu teòric equip de gala, el mateix de Valladolid i el que tothom posaria en una hipotètica final o un partit dels grans. Però en aquest moment del campionat, el tècnic no fa distincions en la importància dels duels i va tractar l’Osca com si no fos un nouvingut en la categoria.

El gol de Cucho en el minut 2 va semblar donar-li la raó. Una molt bona jugada col·lectiva dels de Leo Franco i la tebior defensiva blaugrana amb nul·la pressió al mig del camp, amb Alba deixant centrar Miramón, Sergi Roberto no saltant en la disputa amb Longo i amb Piqué i Umtiti encara no afinats del tot, van permetre a l’Osca sorprendre al Camp Nou. El Barça necessitava remuntar però ningú tenia dubtes que ho acabaria fent. L’ensurt en forma de gol va ser la millor manera de despertar-los. Perquè després va arribar un cicló. Amb Messi dirigint el joc i amb un Dembélé amb moltíssima confiança, el Barça va anar per feina i al cap d’un quart d’hora ja havia aconseguit l’empat després que Messi trenqués la cintura a Luisinho i a tres defenses més per batre Werner amb un xut molt ajustat. El segon va ser de Pulido en pròpia porta després d’una bona internada i centrada de Jordi Alba, que repetiria jugada perquè Luis Suárez fes el tercer. El jutge de línia havia vist fora de joc en el d’Hospitalet però el VAR va fer justícia i Alba es reivindicava després d’haver perdut, per un moment, la seva condició d’internacional. Minuts abans Dembélé, amb una rosca que va anar al travesser, i Messi, amb un intent de vaselina, també haurien pogut marcar. Semblava que el Barça aniria tranquil al descans però Gallar va aprofitar un excés de confiança d’Umtiti per posar el 3 a 2 en el marcador. Un miratge perquè el que va venir en el segon temps va ser un vendaval de gols i ocasions.

Només començar, Luis Suárez va veure com Dembélé iniciava una cursa per fer-li una passada a l’espai que el francès no va desaprofitar per engaltar un xut molt ajustat, similar al de Messi en el gol de l’empat, per fer el quart. Poc després era Rakitic qui s’afegia a la festa després d’una bona empalmada i qui sap si amb aquest gol i la reafirmació del seu compromís a quedar-se l’ajudaran a l’hora de guanyar-se la trucada que espera de Josep Maria Bartomeu. Messi va firmar el seu segon doblet en aquesta lliga després d’una jugada elèctrica, amb Ter Stegen sacant de porteria cap a Coutinho perquè aquest veiés la desmarcada de l’argentí i li fes una passada a l’espai que el 10 no va desaprofitar.

Amb el partit més que tancat, res no justificava que Valverde no mogués la banqueta i fes entrar els fitxatges, als quals la gent tenia ganes de veure. El primer d’entrar va ser Lenglet per Umtiti, després ho va fer Arturo Vidal per Rakitic i l’últim, Arthur per Busquets. Amb l’Osca abatut i resant perquè l’àrbitre xiulés el final, el Barça va seguir fent allò que va aprendre en l’etapa de Pep Guardiola. Que no hi ha millor manera de respectar un rival que seguir jugant igual independentment del que digui el marcador. I amb aquesta premissa el festival no es va acabar fins a l’últim minut. Alba, en el partit somiat després d’una setmana dura per a ell, va firmar el setè després de rebre un nou caramelet en la connexió que millor funciona en aquest Barça de Valverde. Luis Suárez hauria pogut signar un dels gols de la lliga si la seva rematada de cap no hagués marxat desviada després de caçar una rematada acrobàtica que es va transformar en passada d’Arturo Vidal.

Quan semblava que el marcador ja no es mouria, en l’últim minut el porter de l’Osca va envestir Luis Suárez i l’àrbitre no va dubtar a xiular el penal. Messi, generós, va cedir a l’uruguaià que el llencés, conscient que el seu amic necessitava més que ell marcar per seguir agafant confiança. Amb el vuitè i el xiulet final es va aturar el cicló.